Conjunts de recursos · Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya

Rock & Gol

La Cadena COPE va posar en marxa Rock & Gol l'any 2004 a l'Estat espanyol. Inicialment, l'emissora conjugava la música i l'esport. L'any 2004, la societat Emisiones Radiofónicas Españolas, l'empresa propietària de Radio Miramar es va dissoldre transferint l'emissora i la seva concessió a Radio Popular. El mes d'octubre de 2004, per la freqüència d'ona mitjana, a més de la programació de la Cadena COPE es va començar a emetre la de Rock & Gol, propietat també de Radio Popular. Això es va fer fins a l'octubre de 2009, quan Rock & Gol va passar a emetre a Barcelona per FM. El desembre de 2011, Rock & Gol va passar a ser Rock FM i el seu contingut només era musical.

Ona FM

L'agost del 2002, el Grupo Zeta va sortir de l'accionariat d'Ona Catalana. En aquell moment, Radio Ambiente Musical es va convertir en l'accionista majoritari de la societat. L'estiu de l'any 2005, Ona Catalana va ser comprada per Unión Radio del Grupo PRISA. En aquell moment va acabar la cadena Ona Música. A l'emissora de Barcelona es va escoltar per primera vegada a Catalunya la radiofórmula Radiolé. La nova programació, basada en esports i entreteniment, va començar el dia de Sant Jordi de 2007 amb el nom d'Ona FM. La feien els professionals de la Cadena SER a Catalunya. La programació d'Ona FM va finalitzar el mes de juny de 2012. Algunes de les seves freqüències van passar a ser ocupades per Máxima FM i en nou freqüències es va programar una radiofórmula musical automatitzada. Ona FM va finalitzar les seves emissions el 26 de febrer de 2015. L'endemà les seves freqüències van començar a emetre la programació de la Cadena SER a Catalunya. Aprofitant aquelles freqüències i altres que tenia la cadena SER a Catalunya el 15 d'octubre de 2018 es va posar en marxa la programació en català SER Catalunya.

Roda de Berà Ràdio

Roda de Berà Ràdio va fer la seva primera emissió l'any 2004, tot i que la inauguració oficial va tenir lloc el 2 de juliol del 2005. Inicialment, va sortir com Roda de Berà Punto Radio La Veu de la Costa Daurada. El motiu és que el radiofonista Luis del Olmo tenia una casa en aquella localitat on l'any 2012 va inaugurar el seu Museo de la Radio en el Centre Cívic la Roca Foradada d'El Roc de Sant Gaietà. És una emissora de titularitat municipal, pertanyent a l'Ajuntament de Roda de Berà. Des de l'any 2011, també distribueix la seva programació per Internet.

Live FM

L'any 1998, L'Ajuntament de Campdevànol va decidir que l'empresa privada Live FM, amb seu a la localitat, gestionés la programació i coordinació de la ràdio. Gran part de la programació va passar a ser una radiofórmula musical. L'any 2009, l'Associació Catalana de Ràdio va denunciar el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), la Generalitat i l'Estat a l'emissora, Live FM de Campdevànol, per considerar que ocupava il·legalment una freqüència destinada a una ràdio municipal. L'entitat considerava que es tractava d'una emissora privada sense voluntat de servei públic. El mes de febrer de 2010, l'Ajuntament de Campdevànol va rebre una carta del CAC avisant de l'existència de presumptes incidències en la gestió directa de l'emissora municipal de l'Ajuntament. En aquest sentit, recordava que la Llei de la comunicació de Catalunya de 2005 obliga la gestió directa d'aquest tipus de ràdios pels ajuntaments. L'alcaldessa, Núria López, va respondre al CAC que el conveni amb Live Produccions era anterior a la llei de 2005. A finals de l'any 2019, Live FM transmetia per quatre freqüències (Campdevànol, Pardines, Ripoll i Toses). Anys després, el novembre de 2020, l'Ajuntament de Campdevànol va rebre un primer avís del Ministeri de Transports de França en què els informaven que l'aviació civil de París havia detectat que la ràdio feia interferències des del centre emissor del Puig del Catllar, en el municipi de Ripoll, a les comunicacions dels avions de l'aeroport de Perpinyà. El febrer de 2021 van rebre un segon avís i,l'Ajuntament va decidir no prorrogar el contracte amb Live FM Produccions i acabar amb la irregularitat que la gestió de l'emissora municipal estigués externalitzat i amb una cobertura superior a la de l'àmbit local". Ràdio Campdevànol va passar a ser gestionada directament des de l'Ajuntament. El centre d'emissió va passar a estar en el cementiri de la localitat. Durant l'estiu de 2021 es va treballar en una graella de continguts. El mes de febrer de 2022 es va emetre el primer espai informatiu. Live FM va seguir transmetent com a emissora privada musical del tercer sector des de Ripoll i distribuint el seu senyal pel web de l'Associació Cultural Amics de la Ràdio FM Ripollès, una associació, sense ànim de lucre, creada l'any 2009 per un grup de persones de la comarca del Ripollès.

Live FM (Campdevànol)

L'any 1988, Ràdio Campdevànol emissora municipal ja funcionava. L'any 1998, l'Ajuntament de Campdevànol va decidir que l'empresa privada Live FM, amb seu a la localitat, gestionés la programació i coordinació de la ràdio. Gran part de la programació va passar a ser una radiofórmula musical. L'any 2006, el Govern de la Generalitat va adjudicar la concessió definitiva d'una emissora municipal de radiodifusió sonora en FM a l'Ajuntament de Campdevànol. L'any 2009, l'Associació Catalana de Ràdio va denunciar el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), la Generalitat i l'Estat a l'emissora, per considerar que Live FM de Campdevànol, ocupava il·legalment una freqüència destinada a una ràdio municipal. L'entitat considerava que es tractava d'una emissora privada sense voluntat de servei públic. El mes de febrer de 2010, l'Ajuntament de Campdevànol va rebre una carta del CAC avisant de l'existència de presumptes incidències en la gestió directa de l'emissora municipal de l'Ajuntament. En aquest sentit, recordava que la Llei de la comunicació de Catalunya de 2005 obliga la gestió directa d'aquest tipus de ràdios pels ajuntaments. L'alcaldessa, Núria López, va respondre al CAC que el conveni amb Live Produccions era anterior a la llei de 2005. A finals de l'any 2019, Live FM transmetia per quatre freqüències (Campdevànol, Pardines, Ripoll i Toses). Anys després, el novembre de 2020, l'Ajuntament de Campdevànol va rebre un primer avís del Ministeri de Transports de França en què els informaven que l'aviació civil de París havia detectat que la ràdio feia interferències des del centre emissor del Puig del Catllar, en el municipi de Ripoll, a les comunicacions dels avions de l'aeroport de Perpinyà. El febrer de 2021 van rebre un segon avís i l'Ajuntament va decidir no prorrogar el contracte amb Live FM Produccions i acabar amb la irregularitat que la gestió de l'emissora municipal estigués externalitzat i amb una cobertura superior a la de l'àmbit local. Ràdio Campdevànol va passar a ser gestionada directament des de l'Ajuntament. El centre d'emissió va passar a estar en el cementiri de la localitat. Durant l'estiu de 2021 es va treballar en una graella de continguts. El mes de febrer de 2022 es va emetre el primer espai informatiu. Live FM va continuar transmetent com a emissora privada musical del tercer sector des de Ripoll i distribuint el seu senyal pel web de l'Associació Cultural Amics de la Ràdio FM Ripollès, una associació, sense ànim de lucre, creada l'any 2009 per un grup de persones de la comarca del Ripollès.

Ràdio Ripoll

La Emisora Sindical Radio Ripoll (EFE-20) va ser una emissora d'ona mitjana que es va inaugurar el juliol de 1951. Pel que fa a l'FM Ràdio Ripoll va començar a emetre el dia 11 de setembre de 1980, amb la voluntat de ser un mitjà de comunicació de proximitat per al Ripollès. Va ser la novena emissora municipal catalana. L'Ajuntament de Ripoll va rebre una llicència d'emissió el desembre de 1982, entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Prèvia, per tant, a la llei reguladora de les emissores municipals de 1991. Ràdio Ripoll va ser la primera emissora municipal que va tenir una explotació privada, canviant el seu nom pel de Ràdio Antena del Ter. A finals del mes de maig de 1985, el ple de l'Ajuntament de Ripoll va acordar que l'emissora passava a dir-se Ràdio Ripoll Antena del Ter. En aquell any formava part de SER Catalunya i volia abastar el Ripollès i Osona. El novembre de 1985, la Generalitat de Catalunya va clausurar el reemissor que Ràdio Ripoll Antena del Ter tenia instal·lat a Sant Bertomeu del Grau per abastar Osona. L'any 1986, l'emissora tornava a identificar-se com Ràdio Ripoll. El dia 19 de març de 1986 els alcaldes de quatre poblacions ripolleses, amb emissores municipals, van arribar a l'acord pel qual Ràdio Campdevànol, la Veu de Sant Joan les Abadesses i Ràdio Camprodon s'adherien a Ràdio Ripoll, ja que aquesta darrera era l'única de la comarca que estava legalitzada. Aquell acord es va prendre després que la Generalitat de Catalunya fes palesa la seva intenció d'expedientar les emissores municipals que no disposessin de la corresponent llicència. Les emissores tot i continuar oferint una programació pròpia connectaven la major part del temps amb Ràdio Ripoll i van formar La Xarxa d'Emissores del Ripollès. El mes de març de 1992, Ràdio Ripoll va deixar de tenir una titularitat municipal i va passar a ser una emissora privada. Ràdio Ripoll va ser el mitjà on es va crear el grup de mitjans de comunicació Corisa Media Grup, que l'any 1996 va posar en marxa la Televisió del Ripollès, sota la direcció del mateix gerent de Ràdio Ripoll, Jordi Martí. A la primavera de 1998, Ràdio Ripoll va ser una de les fundadores d'Ona Catalana, que va començar com una xarxa gironina, amb Ona Girona, Ràdio Costa Brava, Ràdio Olot i Ràdio Pirineus. Quan Ona Catalana va passar a estar en mans d'Unión Radio (Cadena SER) Ràdio Ripoll també va formar part d'Ona FM. La programació d'Ona FM va finalitzar el mes de juny de 2012. Després va seguir com a emissora privada local independent.

Ràdio Municipal de Campdevànol

Ràdio Sant Andreu

A la primavera de 1983 es crea la societat privada Studio 79 i es posa en marxa l'emissora a Sant Andreu de la Barca. L'abril de 1988, l'emissora rep la comunicació de cessament d'emissions per part de la Direcció General de Telecomunicacions i es tanquen definitivament les emissions de Studio 79. A l'estiu de 1989 es posa en marxa, en proves, Ràdio Sant Andreu Emissora Municipal. Els seus estudis es troben als antics locals de la Sala Polivalent de Sant Andreu i el material era el de Studio 79. El 19 d'abril de 1990 s'inicien les emissions regulars com Ràdio Sant Andreu. L'any 1995 l'emissora s'associa a COM Ràdio. L'any 2002, l'emissora trasllada els estudis al Centre Cultural Aigüestosses i es renoven els equips emissors. Des de l'any 2005, Ràdio Sant Andreu es pot escoltar a Internet.

Ràdio Espriu (Sant Feliu de Llobregat)

Emissora escolar de l’Escola Salvador Espriu de Sant Feliu de Llobregat.

Ràdio Espriu (Montgat)

Ràdio Espriu va néixer a l'Escola Salvador Espriu de Montgat cap a l'any 2010. Els nois i noies de 6è de Primària s'encarreguen de la programació.

Onda Rambla Catalunya Centre

L'any 1983, el Govern de Convergència i Unió de la Generalitat va atorgar 34 freqüències d'FM. Un terç d'aquelles noves concessions va servir per formar la primera xarxa de ràdio privada que emetia tota la programació en català. A l'estiu de 1984, Cadena 13 estava integrada per: Ràdio Avui (Barcelona), Ràdio Terra Ferma (Lleida), Ràdio Catalunya (Manresa), Anoia Ràdio (Igualada), Antena Blava (Blanes), Ràdio Costa Brava (Palamós), Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio El Masnou-Maresme (el Masnou), Ràdio Cervera (Cervera), Ràdio Vic (Vic), RKOR (Granollers) i Ràdio Mar (Tarragona). L'abril de 1990 la Cadena COPE, mitjançant les seves filials Ràdio Sabadell i Editorial Catalana, va adquirir el 50% de les accions de la societat radiofònica Cadena 13 que va funcionar fins al mes de setembre de 1990. Va quedar integrada a la Cadena Nova, des de l'1 d'octubre. L'any 1991, el Govern de la Generalitat va atorgar 28 freqüències d'FM que van permetre el naixement d'Onda Rambla, propietat de Luís del Olmo, Radio Tele Taxi, Ràdio Estel i les radiofórmules musicals de Flaix. Onda Rambla Barcelona es va inaugurar oficialment el 15 d’octubre de 1991. L'estiu 1991 Luis del Olmo va deixar la cadena COPE i, poc després, va passar a emetre el seu programa “Protagonistas” per Onda Cero i Onda Rambla. El 10 de desembre de 1995 va néixer Onda Rambla Catalunya, una cadena formada per Onda Rambla Barcelona, Onda Rambla Girona, Onda Rambla Tarragona, Onda Rambla Igualada i Onda Rambla Lleida. El seu eslògan era: “la ràdio d’aquí”. En aquell moment, a Igualada Anoia Ràdio va passar a ser Onda Rambla Catalunya Centre. Quan l'any 2010, Luis del Olmo va vendre les emissores d'Onda Rambla a l'empresa Radio Publi, propietària de Punto Radio, del Grup Vocento, totes les emissores de Catalunya van perdre definitivament la marca Onda Rambla, tot i que mantenien la seva programació local. Un any després, des de l'octubre de 2011, van passar a identificar-se com ABC Punto Radio i, des del mes de novembre, es van mantenir com a repetidors de l'emissora ABC Punto Radio Barcelona. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013, quan el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE.

Ràdio Camprodon

La primera emissió de ràdio a Camprodon, la va fer Radio Misión en Ona Mitjana quan el camió que transportava l'equip emissor va arribar a la localitat, a mitjan dècada de 1950. Es va fer des de la rectoria i l'antena es va posar en el campanar de l'església. Les emissions es van fer durant set dies. La següent experiència radiofònica va ser a Ràdio Llanars, que va funcionar en ona mitjana a principis de la dècada de 1960. La va impulsar i muntar Patllari Colom quan va ser l'alcalde del poble, donat que era tècnic en electrònica. Va durar pocs mesos. Una vegada celebrades les eleccions municipals de 1979, Ràdio Camprodon va començar a emetre en FM el 8 d'agost de 1980. Va ser la setena emissora municipal catalana després de Ràdio Arenys, Ràdio Rubí, Ràdio Canet, Ràdio Sant Boi, Ràdio Esparreguera i Vilassar Ràdio i la primera de les comarques Gironines. En la seva primera emissió va estar en marxa quasi un parell d'hores. Els estudis estaven en el segon pis de l'Ajuntament de Camprodon. L'octubre de 1980 es va fer a Rubí la primera trobada dels representants de tots els municipis que tenien emissora municipal i el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Max Cahner, va anunciar que se n'autoritzarien 18, entre elles la de Camprodon. El 2 d'abril de 1986, Ràdio Camprodon va quedar adherida a cadena a Ràdio Ripoll completant, d'aquesta manera, l'acord a què varen arribar el dia 19 de març de 1986 pels alcaldes de quatre poblacions ripolleses amb emissores municipals, pel qual Ràdio Campdevànol, la Veu de Sant Joan les Abadesses i Ràdio Camprodon s'adherien a Ràdio Ripoll, donat que aquesta darrera era l'única de la comarca que estava legalitzada. Aquell acord va ser pres, després que la Generalitat de Catalunya fes palesa la seva intenció d'expedientar les emissores municipals que no disposessin de la corresponent llicència. Les emissores tot i continuar oferint una programació pròpia connectaven la major part del temps amb Ràdio Ripoll.

Antena del Maresme

L'any 1983, el Govern de Convergència i Unió de la Generalitat va atorgar 34 freqüències d'FM. Un terç d'aquelles noves concessions va servir per formar la primera xarxa de ràdio privada que emetia tota la programació en català, la Cadena 13.Ràdio El Masnou Maresme va ser una emissora de la Cadena 13, inaugurada el mes de desembre de 1983. Els seus estudis estaven ubicats al carrer Barcelona 65 del Masnou. Ràdio El Masnou Maresme, a partir de 1985, es va identificar com Antena del Maresme i, finalment, des de l'octubre de 1987, aproximadament, com Cadena 13 Maresme. Els estudis van passar a estar a Mataró. L'any 1999, el Govern de la Generalitat va atorgar 33 freqüències d'FM. Algunes d'aquelles freqüències van permetre el naixement de la cadena generalista en llengua catalana RAC 1. A Barcelona, va començar a emetre per la freqüència que anys ençà havia fet servir la Cadena 13 Maresme. Ràdio Avui havia nascut com una iniciativa del diari del mateix nom. La llicència d'emissió la va rebre el desembre de 1982 entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Però, un cop aconseguida, l'empresa editora va decidir arrendar-ne l'explotació a una altra empresa. Ràdio Avui Cadena 13 va fer la seva primera emissió a Barcelona el 21 de novembre de 1983. Els primers dies només oferia una programació musical. La seva primera programació va començar el 12 de desembre de 1983. Els seus estudis estaven ubicats a la Diagonal 612 de Barcelona, a prop de la plaça Francesc Macià. Amb Ràdio Avui va sorgir la Cadena 13, la primera cadena d'emissores de ràdio privada en català de caràcter generalista i comercial. Com apunta la professora de la UAB Montse Bonet: "Ràdio Avui, vinculada directament a CiU, seria, a Barcelona, la veu de la Fundació Catalana de Comunicació. A Lleida, darrera la Fundació, hi havia Agustí Montal, candidat al Senat en les darreres eleccions per la coalició "Catalunya al Senat". De forma indirecta, es preveia que s'exerciria el control a Girona a través de l'emissora aconseguida pel GEiEG (Grup Esportiu i Excursionista Gironí), darrera el qual alguns càrrecs directius militaven a CiU. A Blanes, la concessió donada a Climent Folls era una iniciativa promoguda pel setmanari Recull, amb vincles clars amb CiU. Similar situació es podia trobar a Ràdio Ponent (Lleida), on la societat, una cooperativa de treballadors, estava participada per més de vint batlles de la zona propers a CDC". La Cadena 13 funcionava com una federació d'emissores en la qual cada una de les estacions emetia la seva pròpia programació i connectava amb Ràdio Avui Cadena 13 només unes hores al dia o amb motiu d'alguns programes especials. A l'estiu de 1984, Cadena 13 estava integrada per: Ràdio Avui (Barcelona), Ràdio Terra Ferma (Lleida), Ràdio Catalunya (Manresa), Anoia Ràdio (Igualada), Antena Blava (Blanes), Ràdio Costa Brava (Palamós), Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio El Masnou-Maresme (el Masnou), Ràdio Cervera (Cervera), Ràdio Vic (Vic), RKOR (Granollers) i Ràdio Mar (Tarragona). Al juliol de 1985 la Cadena 13 va arribar a un acord amb Ràdio Olot perquè aquesta connectés amb la programació de la cadena. A principis de 1986 va acabar. El gener de 1986, Cadena 13 i el FC Barcelona van arribar a un acord segons el qual la primera emetria cada dia informació esportiva. El 10 de febrer de 1986, Ràdio Avui Cadena 13 va passar a oferir Ràdio Barça Cadena 13: 50 hores setmanals de programació, 20 en cap de setmana, dedicades a la informació esportiva, preferentment dels equips del FC Barcelona. El setembre de 1987, Ràdio Avui Cadena 13 va decidir canviar novament el seu format programàtic. A partir de llavors, emetria una ràdio-fórmula amb música, informatius i algunes transmissions. Ràdio Avui va passar a ser Cadena 13 Barcelona. Als darrers anys, la cadena estava integrada per: Cadena 13 Barcelona, Tarragona Reus, Lleida, Girona-Ràdio Grup, Manresa, Mataró, Igualada, Berga, Amposta, Valls, Cervera-Tàrrega i Ràdio Puigcerdà i Ràdio Vic. A més estaven associades: Ràdio Valira (Seu d'Urgell-Andorra), Ràdio Costa Brava (Palamós) i Ràdio Marina (Blanes). Un total de 16 emissores. L'abril de 1990, la Cadena COPE, mitjançant les seves filials Ràdio Sabadell i Editorial Catalana, va adquirir el 50% de les accions de la societat radiofònica Cadena 13 que va funcionar fins al mes de setembre de 1990. Va quedar integrada a la Cadena Nova, des de l'1 d'octubre. A l'Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l'any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d'aquella operació i, l'any 1985, van formar part de la Cadena Nova. Quan l'acord de la COPE amb Ràdio Miramar es va trencar, l'estiu de 1987, aquesta va passar a associar-se, fins a l'any 1991, amb Cadena Ibérica. En aquell moment la COPE va comprar el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. L'emissora d'FM Radio Nova es va convertir en Radio Popular de Barcelona. El juny de 1990 COPE va comprar la majoria d'accions de Cadena Nova i l'octubre de 1990 va integrar-hi les emissores de la Cadena 13. A partir de 1993, les emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE. Informació pròpia i la publicada al número 49 de la revista "Capçalera", l'any 1994, per Montse Bonet (https://ddd.uab.cat/record/182573)

Ràdio Sant Sadurní

A Sant Sadurní d’Anoia, la primera ràdio en ona mitjana que va funcionar va ser a l’any 1948. Estava vinculada a la Falange i el seu impulsor va ser Pere Puignau Forns. L’experiència va durar poc. Per la Festa Major de 1959 es va inaugura l’emissora parroquial en ona mitjana Ràdio Sant Sadurní, integrada a la Cadena de Ondas Populares Españolas (COPE). La intenció de la parròquia era utilitzar la ràdio per fer arribar l’acció parroquial a totes les llars de la vila a través dels aparells de ràdio. Els artífexs principals d’aquest projecte van ser el rector, mossèn Lluís Maria Vidal Bosch, i el vicari Salvador Sallent Vendrell, el tècnic Joan Freginals i Figueras “Jufre” i el director, Pere Puignau Forns, que ja des del 1948 havia intervingut a la ràdio local de la Falange. L’emissora es va instal·lar a les golfes de la rectoria degudament habilitades. A més de les retransmissions de la santa missa i d’alguns oficis litúrgics excepcionals, destinats principalment als malalts i impedits, la programació, normalment en castellà i amb alguna excepció en català, incloïa la lectura de les notícies publicades als diaris del dia, les cròniques esportives de l’equip de futbol i dels dos d’hoquei sobre patins, música clàssica i sarsueles, humor i discs dedicats. Per a les programacions de migdia i de nit, comptava amb una colla de col·laboradors. Les locutores eren les germanes Leo i Pepi Jiménez Serra, també les dues germanes Irene i Delia Buján i Fernández, Paquita Amposta i Sans i Ana Maria Martí i Guerrero; els locutors, Pere Armengol i Galán, Francisco Seoane i González. Del control dels micròfons i dels tocadiscs se n’ocupaven indistintament Joan Freginals, Pere Viader i Guixà, Antonio Montserrat i Bardella, Lluís Guardiet i Castellví i Carles Querol i Rovira. La sintonia que obria i tancava les emissions era una marxa, composada l’any 1902 pel músic austríac Josef Wagner (no confondre amb el famós Richard Wagner, alemany i mort el 1883), que portava per títol “Sota la doble àguila”. Una de les emissions de més ressonància va ser la que es va promoure arran les tràgiques riuades al Vallès Occidental del dia 25 de setembre de 1962, quan immediatament s’organitzà a la parròquia una recollida solidària de matalassos, roba, queviures i diners per socórrer les famílies afectades. Aquesta emissora parroquial a meitat de de la dècada de 1960 va haver de tancar, perquè el Plan de Ordenación de Ondas Medias estipulava que només podria haver-hi una emissora per diòcesi en ona mitjana i la seva aplicació, va suposar la desaparició de l’emissora de Sant Sadurní d’Anoia. L’emissora municipal de Sant Sadurní d’Anoia va començar les seves emissions en FM l’any 1985 en una primera etapa breu. Reprèn les emissions l'any 1997. Al gener del 2012 Ràdio Sant Sadurní va començar a connectar amb COM Ràdio durant el matí, via satèl·lit. A l’any 2023 la programació de Ràdio Sant Sadurní es basava en el programa “Penedès en Xarxa” -fet conjuntament amb Ràdio Vilafranca, Ràdio Olèrdola i Domenys Ràdio- , les transmissions d'hoquei patins i els plens municipals. Ràdio Sant Sadurní té els seus estudis a l’Edifici de l’Índex, al carrer Pompeu Fabra de Sant Sadurní d’Anoia. (Informació pròpia i l’extreta de “Relats i retrats dels seixanta (Sant Sadurní d’Anoia, 1960-1969)”, article escrit per Carles Querol Rovira i publicat per “Fires i Festes Sant Sadurní d’Anoia”, l’any 2017)

Ràdio Vilablareix

Ràdio Vilablareix és l'emissora pública del poble de Vilablareix (Girona). Cap a l'any 1986, David Salamanya va crear a Santa Coloma de Farners una emissora local amb programació musical. Aquella emissora, l'any 1994, va passar a anomenar-se La Ràdio Activitat. Passats uns set anys, cap a l'any 2001, es va unir a La Ràdio Activitat l'emissora municipal de Vilablareix, al Gironès. Allà s'hi van obrir els nous estudis de l'emissora. Durant els últims dos anys de vida de Ràdio Actvitat s'hi va afegir l'emissora municipal de Sant Cebrià de Vallalta, al Maresme. La connexió entre les emissores es feia per Internet. Les tres ràdios feien desconnexions per donar informació local de tipus cultural. Quan el projecte La Ràdio Activitat es va acabar, cap a l'any 2011, l'ajuntament de Vilablareix va demanar a Dídac Romagós, que hi col·laborava des de l'any 2001, que presentés una proposta per a impulsar una ràdio municipal. A inicis de l'any 2012, Dídac Romagós es va posar al davant de la coordinació de l'emissora municipal. La ràdio va passar a programar música només en català.

Ràdio Cambrils

L'alcalde de Cambrils, Joan Mas i Nolla, va inaugurar oficialment Ràdio Cambrils, emissora municipal, el 29 d'abril de 1985. En un primer període, les emissions eren de tarda i nit. Després d’haver estat uns anys sense emetre, el mes de maig de 2010 va retornar a l’activitat, quan es va signar l'acord de col·laboració entre Ràdio Cambrils i l'Agència de Comunicació Local, entitat gestora de COM Ràdio. Aquest acord permetia a Ràdio Cambrils accedir a la plataforma Sindicada 2.0 d'intercanvi de continguts i coneixements entre la COM i les emissores municipals i entre elles mateixes. El 31 de gener de 2013, Ràdio Cambrils i el canal de televisió TdCamp van deixar d'emetre després que l'Ajuntament de Cambrils hagués decidit tancar-los per motius econòmics. Ràdio Cambrils va tornar a les ones abans de les eleccions municipals del 26 de maig de 2019. La posada en marxa va ser progressiva i el gruix de la programació va començar el setembre de l'any 2019.

Top Radio Barcelona

El 1989, SER a Catalunya va comprar la meitat de les accions de Radio Minuto i va comprar Radio Corazón, cedint a Sistemas Radiofónicos la seva explotació. A finals de desembre de 1989, SER a Catalunya i Sistemas Radiofónicos es van repartir Radio Corazón i Radio Minuto. Des de l'1 de gener de 1990, Radio Corazón, propietat de la SER, va passar a ser Radio Dial entrant a formar part de la naixent Cadena Dial. Mentre que Radio Minuto, de Sistemas Radiofónicos, va passar a ser Radio Tiempo poques hores abans d'acabar el dia 31 de desembre de 1989. L'estiu de 1991, Unión Ibérica va comprar el 90% de Radio Tiempo, que va passar a dir-se Radio Top 40. Unión Ibérica de Radio va comprar Radio España de Madrid l'any 1985 i, des de l'any 1988, va crear la Cadena Ibérica i la radiofórmula musical Top 40 que, posteriorment, seria Cadena Top Radio i, després, Top Radio España. Top Radio España va deixar d'emetre el 23 de juliol de 2001. Radio España de Madrid va passar a ser una afiliada a Onda Cero i la fórmula musical, amb una plantilla mínima, es va deslligar de Radio España i va recuperar el nom de Top Radio, a Madrid. A l'FM de Barcelona, el 3 de novembre de 1997, Top 40 va passar a ser Radio-España-Catalunya, gestionada per Sistemes Radiofònics S.A., dins de la cadena Radio España que havia estat comprada pel grup mexicà Televisa. El 23 de juliol del 2001 va acabar aquesta emissora generalista que va passar a repetir el senyal de Top Radio, a Barcelona. Poc després, el 27 de setembre de 2001, la freqüència va ser ocupada per Onda Cero Barcelona i el 7 d'octubre de 2001 per Kiss FM de Radio Blanca.

Ona Barcelona

Ona Catalana va començar a funcionar el 27 d'abril de 1998 amb cinc emissores gironines: Ona Girona, Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio Ripoll, Ràdio Costa Brava i Ràdio Olot. L'any 1999, Ona Catalana va rebre set freqüències en el concurs públic d'adjudicació de 33 freqüències convocat per la Generalitat de Catalunya a Tarragona (Gandesa, Tortosa i Vendrell), Lleida (Pont de Suert i Viella), Girona (Figueres) i Barcelona (Vic). En aquell moment, a més, va arribar a acords amb Radio Ambiente Musical, que tenia tres freqüències a Barcelona, Reus i Girona, i amb Cadena Musical, per associar les seves emissores de Tàrrega, Cervera i Tremp. Finalment, l'octubre de 1999, va tancar un acord amb el Grupo Zeta per integrar les tres freqüències que havia rebut a Martorell, Santa Coloma de Farners i Cambrils i les dues que ja tenia a Andorra. El Grupo Zeta entrava en la societat propietària d'Ona Catalana, amb un 35% del capital. En total, a 1 de novembre de 1999, Ona Catalana tenia 23 emissores, entre pròpies i associades a Catalunya i Andorra. El 15 de novembre de 1999 va inaugurar la ràdioformula musical Ona Música. A Barcelona es podia escoltar per Ona Barcelona que feia servir la freqüència de l'empresa Ambiente Musical, una vegada que Catalunya Informació l'havia deixat de llogar. El dia 11 de setembre de l'any 2000 va inaugurar la programació generalista d'Ona Catalana. La cadena inicial d'Ona Catalana tenia dotze emissores: Ona Barcelona, Ona Girona, Ona Lleida, Ona Tarragona, Ràdio Olot, Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio Ripoll, Ona Ribagorça, Ona Osona, Ona Empordà, Ona de l'Ebre i Ona Penedès. El 30 d'octubre del 2000 s'hi va sumar Ona Andorra. L'agost del 2002, el Grupo Zeta va sortir de l'accionariat d'Ona Catalana. En aquell moment Radio Ambiente Musical es va convertir en l'accionista majoritari de la societat. L'estiu de l'any 2005, Ona Catalana va ser comprada per Unión Radio del Grupo PRISA. En aquell moment va acabar la cadena Ona Música. A l'emissora de Barcelona es va sentir per primera vegada a Catalunya la ràdioformula Radiolé. La nova programació, basada en esports i entreteniment, va començar el dia de Sant Jordi de 2007 amb el nom d'Ona FM. La feien els professionals de la Cadena SER a Catalunya. La programació d'Ona FM va finalitzar el mes de juny de 2012. Algunes de les seves freqüències van passar a ser ocupades per Máxima FM i en nou freqüències es va programar una ràdio fórmula musical automatitzada. Ona FM va acabar el 26 de febrer de 2015. L'endemà les seves freqüències van començar a emetre la programació de la Cadena SER a Catalunya. Aprofitant aquelles freqüències i altres que tenia la cadena SER a Catalunya el 15 d'octubre de 2018 es va posar en marxa la programació en català de SER Catalunya.

Onda Cero Barcelona

La desconnexió per a Catalunya de les emissores d'Onda Cero. Va començar als estudis de la Cadena Catalana de Les Rambles 126 el novembre de 1990 i el dia 11 de setembre de 1996 va obrir els estudis de La Rambla 88. A la primavera de 1990, el Grupo ONCE va comprar Uniprex, que incloïa 63 emissores de la Cadena Rato, la majoria d'Ona Mitjana. El 26 de novembre de 1990 va començar a emetre la cadena Onda Cero Radio i pocs mesos després va incorporar-hi les emissores de Radio Blanca. A Barcelona, va començar a emetre per la freqüència d'OM de Cadena Catalana i en FM no ho va fer fins al 29 de setembre de 1991, quan va oferir Onda Cero Música. Amb la compra de 55 emissores de Radio Blanca Onda Cero necessitava crear un segon canal i aquest va començar a emetre, com Onda Cero Música, per a tot l'Estat espanyol, el 7 d'octubre de 1991. El mes de juny de 1995, Onda Cero Música va passar a dir-se Onda Diez, amb una oferta pensada preferentment per al públic jove. Durant un curt espai de temps, a Catalunya, RM Ràdio va connectar amb Onda 10, a les nits. Onda 10 també va fer servir una freqüència a Vilanova i la Geltrú. Onda Cero va ser propietat de l'ONCE fins al 1999, quan Admira de Telefónica Media va adquirir la cadena. A finals de 2001, Admira va vendre Onda Cero Radio (Uniprex) a Antena 3 TV que la va integrar al Grupo Antena 3. El propietari majoritari és Grupo Planeta.

Ràdio Drassanes

Ràdio escolar per Internet del CEIP Drassanes, del barri del Raval de Barcelona. Les seves activitats s'ubiquen dins l'àrea curricular de llengua i va dirigida al cicle superior d'educació primària. Ràdio Drassanes va començar el curs 1999-2000, el mes de desembre de 1999, amb l'entrevista a l’escriptor Sebastià Sorribas. Va ser la primera ràdio escolar catalana nascuda a Internet. El projecte es va presentar a les jornades tècniques del Projecte Educatiu de Ciutat 2002. Una de les mestres que la va impulsar va ser Anna Pérez. Comptava amb la col·laboració de Ravalnet (Xarxa Ciutadana del barri del Raval) que allotjava en el seu servidor els programes.

MR04

Ràdio que emet per Internet del col·legi Maristes de Rubí. El projecte va començar l'any 2004 i es va posar en marxa al curs 2005-2006. Un dels mestres que la va impulsar va ser Valentí Alarcon. MR04 es va crear per l'interès d'una part del professorat de trobar nous estils d'ensenyament per tal de motivar als alumnes.

Ripollet Ràdio

L’Associació Ràdio Ripollet, a l’abril de l’any 1982, va posar en marxa l’emissora, que no estava sota el control de l’Ajuntament. Rosa Santacreu va inaugurar la ràdio amb el programa “Ripollet sardanista”. Un altre dels impulsors va ser Albert Ramírez. Un dels professionals que va començar en aquella emissora va ser Xavier Bonastre, presentant el programa “La nova cançó”. L’emissora municipal de Cerdanyola del Vallès va començar les seves emissions la primavera de l’any 1983 amb el nom d’Antena Directa i mancomunada amb Ripollet durant els seus primers anys d’existència. Quatre anys després de la posada en marxa, l’any 1987, l’ajuntament de Ripollet va abandonar el projecte que va seguir només amb l’ajuntament de Cerdanyola, que a l’any 1991 va adoptar el nom de Cerdanyola Ràdio. L' any 1987, Ràdio Ripollet va deixar d’emetre un temps. Els seus promotors a l’any 1988 van arribar a un acord amb l’Ajuntament per tal de poder rebre una subvenció. L'abril de 1993, Ràdio Ripollet va deixar d'emetre a l'espera del reconeixement del seu estatus d'emissora municipal per part de l'Ajuntament, sense el qual no podia obtenir el permís de la Generalitat. Pocs mesos després, al mateix any, va reprendre les emissions amb l’estatus d’emissora municipal. L’any 1995, l’Associcació Ràdio Ripollet va intensificar la seva dedicació a l’edició de la “Revista de Ripollet”, que des de l’any 1984 publicava mensualment la ràdio. El 24 d’agost de 1997,les emissions de Ràdio Ripollet van acabar després que es trenqués la negociació entre l’Ajuntament i l’Associació Ràdio Ripollet, que s’havia fet càrrec de l’emissora durant quinze anys. Segons els responsables de l’associació, l’Ajuntament tenia previst reformular l’emissora municipal de manera que el gruix de la programació seria en connexió amb COM Ràdio. La desconnexió local de Ripollet prevista per l’Ajuntament era de vuit hores, dues de les quals s’havien ofert a l’Associació Ràdio Ripollet. Aquesta associació no va acceptar la nova orientació de la ràdio municipal i volia crear una emissora cultural a la localitat. L’Ajuntament va tancar Ràdio Ripollet el 24 d’agost de 1997.El 30 d’agost d’aquell any va posar en marxa Ripollet Ràdio, amb la direcció del periodista Toni Miralles. Els primers sis mesos van ser d’emissions en prova. Finalment, es va arribar a un acord per salvar gran part de l’equip de col·laboradors i entitats que participaven en el projecte anterior.

Ràdio Montornès

L'emissora municipal de Montornès del Vallès va començar a emetre l'any 1984. Inicialment, els estudis estaven al carrer de Sant Lluís. Dos anys després, el 1986, es van traslladar a Can Xerracan. L'any 2017, l'emissora municipal va obrir una nova etapa amb l'estrena dels estudis a Can Saurina.

Ràdio DPM

"Ràdio De Puta Mare" és un projecte radiofònic creat pel professor de socials Jordi Pagès a l'Institut Rafael de Campalans d'Anglès. Va començar a funcionar al curs 2005-2006.

La Ràdio del Sant Andreu

Ràdio que emet per Internet del Col·legi Sant Andreu Natzaret de Badalona. Va ser creada el curs escolar 2005-2006.