Conjunts de recursos · Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya

Ràdio Matagalls

Emissora escolar que emet per Internet del CEIP Matagalls de Santa Maria de Palau Tordera. L'escola Matagalls és un centre de titularitat pública que neix el curs 2004-2005. El projecte de fer programes de ràdio es va iniciar ben aviat, l'any 2005. Es van començar a fer espais en col·laboració amb l'emissora municipal de la localitat, Ràdio Vitamènia. L'any 2006, el centre va guanyar un dels premis a la innovació concedits pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. L'any 2007, l'Ajuntament va dotar al centre d'un estudi de ràdio que va permetre, en el curs 2007-2008, crear la programació escolar de Ràdio Matagalls, amb l'ajuda del director de Ràdio Vitamènia, Àngel Salas. La ràdio formava part del Projecte Educatiu de Centre i del currículum escolar. Des de l'abril de 2014, els continguts de Ràdio Matagalls es distribueixen com el Pòdcast de l'Escola Matagalls.

Ràdio del Mar

Emissora de ràdio per Internet del CEIP Escola del Mar de Barcelona, del barri del Guinardó. Va començar el curs 2005-2006 impulsada pel mestre Josep Maria Sorribas. Posteriorment, van seguir al capdavant del projecte radiofònic educatiu les mestres Montserrat Escayola i Cristina Capel. L'Escola del Mar és una institució pedagògica pública nascuda a iniciativa de l'Assessoria Tècnica de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. Inspirada en la renovació pedagògica de l'«Escola Moderna» impulsada per Ferrer i Guàrdia. S'inaugurà oficialment el 3 d'agost de 1921 al barri de la Barceloneta. Durant la Guerra Civil espanyola l’edifici va ser bombardejat. Aleshores l’escola es va traslladar a la muntanya de Montjuïc i posteriorment, des de l’any 1948, al barri del Guinardó.

Ràdio Parc

Ràdio que emet per internet del CEIP Escola el Parc del Prat de Llobregat. Va començar a funcionar el curs 2006-2007, dins d'un taller sorgit del projecte d'innovació en Comunicació Audiovisual del Departament d'Educació.

Ràdio Flix

L'emissora municipal de Flix es va crear l'any 1982. El mes de juny ja funcionava i radiava el programa "El fil diari". El seu fundador i primer director va ser Francesc Xavier Vega Castellví.

Ràdio de l’Escola Pau Casals (Fem ràdio)

El projecte radiofònic del CEIP Escola Pau Casals de Sant Joan Despí va començar a finals de la dècada de 1980, cap a l'any 1987, fent servir la megafonia del centre. Un professor, amb alguns nens, feien, a les nou del matí, un espai que es titulava "L'agenda del matí". Es va deixar de fer i, el curs 2006-2007, van començar a distribuir els continguts creats al taller de ràdio per Internet, sota el títol "Fem ràdio". Aquesta experiència va durar tres cursos, fins el 2008-2009.

Ràdio Les Marines

Ràdio que emet per Internet de l'IES Les Marines de Castelldefels. El projecte va començar dins de l'aula oberta del centre (aula d'educació especial) en el curs 2006-2007. Des de l'any 2007, puntualment, també participaven en el programa "Ràdio i escola" de l'emissora municipal Ràdio Castelldefels. El desembre de 2021 va començar la distribució regular de continguts a Internet de Ràdio Les Marines comentant algunes de les cançons de la llista de "Los 40 principales".

Ràdio Arc Iris

Ràdio per Internet del CEIP Arc Iris del barri d'Horta Guinardó de Barcelona. Després d'un intercanvi amb una escola alemanya, un parell de mestres que hi van participar van portar la idea de crear una ràdio a l'escola per informar de les seves activitats. Després de posar ordinadors a totes les aules i cablejar, el centre va començar a funcionar la ràdio per Internet. Els primers programes regulars es van fer al curs 2006-2007. L'estudi de la ràdio es muntava a la biblioteca de l'escola.

Ràdio de l'Escola Garona

Ràdio que emet per Internet del CEIP Escola Garona de Vielha. Va estar impulsada pels professors Esther Martínez i Ramon Lara. Va començar a funcionar el curs 2006-2007 dins del projecte de comunicació audiovisual de l'escola.

Ràdio de l'Escola Estudi Alejandro Casona

Ràdio per Internet del CEIP Escòla Estudi Alejandro Casona de Les. Activitat feta al primer semestre del curs 2007-2008, aprofitant el pas pel centre del kit de ràdio del projecte XTEC Ràdio del Departament d'Educació. L'activitat es va fer dins de la classe de música de la mestra Aida Simó.

Ràdio Bellpuig (escolar)

Ràdio per Internet del CEIP Escola Bellpuig de Sant Julià de Vilatorta. Va començar el curs 2006-2007.

Ràdio de l'Escola la Monjoia

Ràdio per Internet del CEIP Escola Monjoia de Sant Bartomeu del Grau. La ràdio per Internet va començar en el curs 2006-2007 dins d'una activitat audiovisual conjunta d'algunes escoles d'Osona. Al curs 2007-2008 es va repetir l'experiència.

XTEC Ràdio CEIP La Canonja

El servei XTEC Ràdio, impulsat pel Departament d'Educació, va començar a estendre's en el curs 2000-2001. Una de les primeres ràdios a distribuir els seus continguts per Internet va ser XTEC Ràdio La Canonja del CEIP d'aquella localitat del Tarragonès.

Ràdio del CEIP Mare de Déu de Montserrat

Ràdio per Internet del CEIP Mare de Déu de Montserrat, de Terrassa. Va començar com una de les primeres experiències pilot als centres educatius públics d'ensenyament obligatori a través del servei XTEC Ràdio, impulsat pel Departament d’Educació. XTEC Ràdio va començar a estendre’s en el curs 2000-2001. Va començar fent emissions en FM de baixa potència i poc després, en el curs 2007-2008, a distribuir els espais només per Internet.

Ràdio Vedruna (Tona)

L’any 1988, el col·legi Sagrat Cor de Tona va passar a anomenar-se Escola Vedruna-Tona. En aquell moment va néixer al dial d’FM la ràdio escolar Ràdio Vedruna. Un pare d’un alumne va muntar l’emissor a partir d’un kit electrònic. Les primeres emissions es van fer en horari extraescolar. Fins que es va decidir deixar l’emissora funcionant connectada a Catalunya Ràdio. Poc després els Mossos d’Esquadra van precintar el transmissor. En el curs 1994-1995 es va rebre una llicència de ràdio escolar per part de la Generalitat de Catalunya. Es van reprendre les emissions en FM en horaris escolars i extraescolars. Quan l’escola va incorporar els estudis d’Educació Secundària la ràdio va créixer i es va incorporar al currículum de l’escola. Des del curs 2002-2003 es va començar a fer una programació regular amb programes en directe com el matinal “Bon dia Tona” -en antena fins l’any 2019- i espais radiats en automàtic. L’estudi de ràdio està a les golfes de l’escola. Joan Roura és un dels mestres que la impulsen. L’escola forma part de la xarxa de 36 escoles de la Fundació Vedruna Catalunya Educació.

Ràdio Vedruna (Vilafranca del Penedès)

Ràdio per Internet de l'Escola Vedruna Sant Elies, de Vilafranca del Penedès. Es va posar en marxa l’any 2002. A l’any 2023 se seguia fent Ràdio Vedruna amb l’alumnat d’Educació Primària. L’escola forma part de la xarxa de 36 escoles de la Fundació Vedruna Catalunya Educació.

Ràdio Primavera

Ràdio del CEIP Escola Primavera de Santa Coloma de Gramenet. El projecte va començar cap el curs 2000-2001. Per engegar la ràdio, el claustre va fer formació durant molts dissabtes. Va començar transmetent en FM el 2 de març de 2002 des de la seu del centre a l’Avinguda Primavera 41-45, de Santa Coloma de Gramenet, pels 88.5 MHz. Emetia per FM, a través d’una petita emissora que el centre encara té, tot i que no funciona (any 2023). El primer eslògan va ser "Si vols estar de primera, escolta Ràdio Primavera". Va transmetre en FM fins l’any 2017, aproximadament. El curs 2016-2017 va seguir distribuint els seus espais per Internet.

Ràdio Gaudí

Ràdio del CEIP Antoni Gaudí de Santa Coloma de Gramenet. El projecte forma part del Pla Estratègic del centre. Va començar transmetent en FM. Al curs 2014-2015 ja va passar a distribuir els seus espais també per Internet. Combina l’emissió, matinal, en directe i els espais a la carta per Internet.

Onda Paz

Ràdio religiosa impulsada per l'Asociación Cultural de RTV Onda Paz. El seu impulsor va ser Julio Pérez, director del Consejo Evangélico de Barcelona i Pastor de la Iglesia Metropolitana de Barcelona Betania. Va iniciar les seves emissions a Barcelona, l'any 2000, a Girona ho va fer el 2006 i, a Tarragona, el 2019. També s'identificava com Ona Pau Catalunya.

Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya

L’historiador radiofònic Joan Munsó Cabús divideix la història de les emissores catalanes de RNE durant el segle XX en les següents grans etapes: “la prehistòrica -és a dir, la que va del gener del 1939 fins al juny del 1949-; la de la primera embranzida (1949-1952); la dels anys de la gran expansió (1952-1964 ); la de l'hegemonia com a primera emissora del Principat (1964-1976); la de la naixença i afermament de Ràdio 4 (1976-1981); la del canvi polític (1981-1984) i la de la dècada dels grans problemes -que començà el 30 de juny de 1984 amb el tancament de Radio 5 (la ex-Radio Peninsular)”. Radio Nacional de España va ser fundada pel militar José Millán-Astray a Salamanca el 19 de gener de 1937, en plena Guerra Civil Espanyola. Estava sota la direcció de la Delegación del Estado para Prensa y Propaganda. Va adoptar la paraula «nacional» que identificava el bàndol revoltat contra el Govern de la II República. El 13 de febrer de 1938 RNE es va traslladar de Salamanca a Burgos. A la tardor de 1939 és quan RNE es va traslladar a Madrid. A Barcelona, amb l'inici de la guerra civil espanyola la Generalitat s'apropia de Unión Radio Barcelona (EAJ1) i Ràdio Associació de Catalunya (EAJ15). En començar el mes de gener de 1939 Unión Radio Barcelona va deixar de funcionar i a la ciutat l’única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya. RNE a Barcelona va néixer el 26 de gener de 1939, amb l'entrada a Barcelona de les tropes comandades pel general Yagüe. Fou la III Compañía de Radio y Propaganda de los Frentes, que entrà a Barcelona amb l'exèrcit vencedor, la que facilità els caps i una part del personal de la que seria la Delegación en Cataluña del Departamento de Radiodifusión, adscrita a la Dirección General de Propaganda de la Subsecretaría de Prensa y Propaganda del Ministerio de la Gobernación. RNE a Barcelona va començar a emetre pels transmissors de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya. Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). La delegació a Barcelona del Departamento de Radiodifusión s'instal·là al número 594 de la Diagonal, aleshores Avenida del Generalísimo Franco, a l’edifici que havia ocupat la Direcció General de Radiodifusió de la Generalitat de Catalunya i en el qual s'emplaçà la Delegación de Seguridad del règim franquista. Des d'un reduït habitacle d'aquell edifici es va començar a radiar tres butlletins diaris de caràcter local, que s’enviaven als transmissors de Radio España 1 i Radio España 2, via telefònica, perquè fossin emesos a través de les seves antenes respectives, situades al Tibidabo i al carrer d'Àngel Guimerà del barri de les Tres Torres de Barcelona. Aquests butlletins eren difosos també per dos potents altaveus ubicats al balcó dels fins aleshores estudis de Ràdio Associació, a la Rambla dels Estudis 8 de Barcelona. A més dels butlletins locals es radiava un “Diario hablado”, a les dues de la tarda, que també s’escoltava a tot l’Estat espanyol. Més endavant es va afegir un altre a les deu de la nit. Els tres primers locutors de RNE a Barcelona van ser: Gerardo Esteban, Joaquín Soler Serrano -que tenia dinou anys- i María Luisa Moreno de Elorza, que a l'abril del 1939 se'n va anar a Madrid, essent substituïda per María Dolores Martínez. L1 d’abril de 1939 Alfonso Banda va ser nomenat delegat a Catalunya del Departamento de Radiodifusión. L'estada de RNE al número 594 de la Diagonal fou molt curta, atès que el 28 de març de 1939, quan Ies tropes del general Franco entren a Madrid, els estudis de I' emissora ja estaven al número 8 de la Rambla dels Estudis, ocupant els locals d' EAJ 15 Ràdio Associació de Catalunya, que havia passat a denominar-se Radio España de Barcelona. Entre les primeres ofertes de I' emissora hi van figurar les transmissions d'òpera des del Teatre del Liceu i dels partits de futbol jugats als camps de les Corts i Sarrià, amb els equips del F.C. Barcelona i del R.C.E. Espanyol. Més endavant Alfonso Banda va ser substituït pel romanista barceloní Martí de Riquer, que va passar a ser cap provincial de la Vicesecretaría de Educación Popular, I' organisme en què s'integrà la ràdio espanyola en desaparèixer el departament adscrit a la Subsecretaría de Prensa y Propaganda. A Barcelona, la delegació d'aquesta subsecretaria s'instal·là en el número 645 de la Gran Via, a la cantonada amb el carrer del Bruc. Va ser en els dos pisos de l'entresol d'aquesta casa on s'habilitaren els primers estudis propis de RNE a Barcelona que es van inaugurar el 6 de juny de 1949. Quan RNE va deixar els estudis de la Rambla dels Estudis, Radio España de Barcelona els va utilitzar en la seva totalitat. Alfonso Banda es va incorporar a la direcció de Radio España de Barcelona i s'emportà al locutor Joaquín Soler Serrano. Gerardo Esteban també va deixar RNE per ingressar a Ràdio Barcelona. Els locutors d'aquella primera etapa de RNE a Barcelona als estudis del carrer Bruc van ser Juan Manuel Soriano, que havia arribat a l'emissora després d'una breu estada a Radio España, i Raimundo Bassols. Va ser una mica després, el 1945, quan s'incorporà a l'equip, procedent de Madrid, Joan Viñas Bona que retornà a Barcelona amb l'objecte d'impulsar l'organització i consolidació de l'emissora. Es va haver d'esperar fins el 1949 perquè RNE a Barcelona disposés de la seva primera emissora pròpia en ona mitjana, una RCA de 200 vats, l'antena de la qual s'instal·là al terrat del mateix edifici on eren situats els estudis. El 6 de juny de 1949, a més d’emetre butlletins informatius i diaris parlats, va començar a oferir una programació pròpia diària contínua. Va obrir aquesta programació el tema musical "Nit i dia" de Cole Porter interpretat per l'orquestra de Louis Levy, presentat per Maria Esther Jaumot i Jordi Arandes, i posat al giradisc per José María Tavera, aleshores muntador musical i guionista. Entre les veus d'aquell temps, a més de les esmentades, hi havia les de Federico Gallo, María Victoria Lucio i Eduardo Berraondo, professionals sorgits del curset que el mes de gener del 1949 havia organitzat Joan Viñas, aleshores cap de programes de RNE. El d'Emissions era Juan Manuel Soriano. Entre les primeres coses importants que es van fer als estudis de RNE de la Gran Via-Bruc cal recordar la campanya benèfica de Joan Viñas i Emili Fàbregas, el popular "senyor Dalmau" -iniciada el 1948 i finalitzada el 1975-, les sessions del "Teatro Invisible" de Juan Manuel Soriano -la primera de les quals es radià el 4 de setembre de 1949 amb l'obra "En Flandes se ha puesto el sol", d'Eduard Marquina- i el programa del dissabtes "Fantasía", creat i presentat per Jorge Arandes i Federico Gallo. La gran expansió va començar el 27 d'abril de 1950, dia de la Mare de Déu de Montserrat, quan va començar a funcionar a Montjuïc un nou transmissor d’ona mitjana Marconi de 5 quilovats, la qual cosa comportà una millora substancial en relació amb el RCA de 200 vats utilitzat fins aleshores. Dos anys més tard, el 25 de maig de 1952, vigília del XXXV Congrés Eucarístic Internacional, n'entrà en servei, igualment a Montjuïc, un altre de la marca Thompson. Aquella data del 25 de maig de 1952 va revestir una doble importància, atès que es van inaugurar també els estudis del número 1 del Passeig de Gràcia de Barcelona, al sisè pis de l’edifici pertanyent al Banco Español de Crédito. El 24 de setembre de 1954 es va posar en marxa I' anomenat "programa local", emès des dels vells estudis de la Gran Via-Bruc a través de la petit transmissor RCA de 200 vats, que estava fora de servei des de la inauguració de l’equip Marconi de Montjuïc. El dia 18 de juliol de 1958 es va estrenar la primera emissora de freqüència modulada amb una programació pròpia en la qual va debutar la locutora Rosario Espinosa de los Monteros. En aquella programació, RNE a Barcelona va introduir la publicitat. El 20 d'agost de 1960 es va posar en marxa a l’ona mitjana Radio Europa 2, utilitzant el transmissor de RNE Marconi, de 5 quilovats, que havia quedat fora de servei l'abril d'aquell mateix any, en haver estat substituït per un equip Thompson de 25 quilovats. La idea era d’oferir una programació alternativa a la de la primera emissora. Radio Europa 2 va deixar d'existir el 1964, en produir-se la inauguració del Centre Emissor del Nordest, el 24 d'abril, i del nou canal d’FM, el 18 de juliol. El primer instal·lat a Palau-solità i Plegamans i el segon, al cim del Tibidabo de Barcelona. Fou aleshores, arran d'aquest nou canvi, quan el vell transmissor Marconi, de 5 quilovats, utilitzat per Radio Europa 2, va passar a tenir la condició de reserva del Thompson que vehiculava la programació de l'anomenada "emisora comercial de Cataluña", la futura Ràdio Peninsular de Barcelona l' 1 de gener de 1966. La primera emissora de Radio Peninsular s’havia crear a Madrid el mes d'abril del 1960. Amb l'aparició de Ràdio Peninsular de Barcelona s'afermà extraordinàriament la projecció pública de RNE a Barcelona, gràcies a l'atractiu dels seus programes capdavanters: "La nueva frontera", "Gran mercado", "Día D, Domingo", "A toda radio". Entre els presentadors hi havia: Joaquín, Soler Serrano, Fenando Rodríguez Madero, Andrés Caparrós, Antoni Serra, Juan Antonio Fernández Abajo, Luis del Olmo, etc. A partir de l'estiu del 1974 es va incrementar la producció dels espais en català: "De tot arreu", de Xavier Foz; "Lliçons de català", amb Esteve Bassols i Maria Matilde Almendros; "Imatges barcelonines", de Celestí Martí Farreras; "Novel·la", espai seriat a cura de Ricard Palmerola i Lluís Quinquer; "Curs de català parlat", elaborat per un equip de lingüistes coordinat per Rosa Victòria Gras; "Paraules de sempre" ... El 13 de desembre de 1976, Radio Nacional de España va inaugurar la programació de Ràdio 4 en FM, oferta íntegrament en català. Inicialment, aquesta emissora només es podia escoltar a l’àrea metropolitana de Barcelona i al Vallès. Molt lentament Ràdio 4 va poder anar ampliant el seu abast. Un primer pas es va produir el juliol del 1986 va entrar en funcionament l'emissora d’FM de Rocacorba (Girona). El segon va ser la inauguració del centre emissor al Montgrós (El Garraf), el 3 de març de 1989. EI tercer, la posada en marxa, el maig de 1989, al Tibidabo d'un equip Cemtys, de 10 quilovats, triplexat, que va possibilitar I' arribada del senyal de Ràdio 4 a les comarques del Baix Llobregat, Maresme, Vallès Occidental i la zona sud del Vallès Oriental. El quart, disposar d’un transmissor, de 5 quilovats, situat a Alpicat (Segrià), amb el qual s'assegurà el cobriment d'aquella comarca i el de les Garrigues, l'Urgell, la Noguera i la Segarra. Aquesta última millora s'estrenà el 8 de juny de 1989. Des d’inicis de l’any 1981 és fa servir la denominació de Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya en referir-se a l’equip directiu de l’emissora o a la seva programació en ona mitjana quan s’hi connectaven totes les emissores de RNE existents a Catalunya en aquella banda. L'any 1981 Radio Peninsular de Barcelona va canviar el seu nom pel de Radio 5 fins el seu tancament definitiu el 30 de juny de 1984. Els informatius en català de Radio Exterior de España van començar el 4 de febrer de 1985. Es produïen als estudis de RNE a Barcelona, al passeig de Gràcia número 1. Una part dels continguts estava feta pel departament de programes i una altra pel d’informatius. La primera veu que va sonar a l’emissió inaugural va ser la de Joan Grau. Els estudis del passeig de Gràcia, 1, oberts el 26 de maig de 1952, es van tancar el 31 de març de 2007. Després de fer servir, provisionalment, els estudis buits d'Ona Catalana del carrer Aragó, 390 es va traslladar la seu de RNE a Barcelona al carrer Roc Boronat, 127 que va ser inaugurada el 23 d'abril de 2008. (Font: informació pròpia i l’extreta de l’article ”RNE a Catalunya, síntesi històrica”, escrit per Joan Munsó Cabús i publicat al número 23 d’“Annals del periodisme català” l’any 1993)

Ràdio Arbúcies

A Arbúcies, amb motiu de la Primavera Jove i de la Setmana de la Joventut del 1983 va funcionar Ràdio Punt i Mig. Havia de funcionar una setmana, però va acabar fent-ho durant un mes. Aquell grup d’onze joves, durant un any, van treballar de manera desinteressada en l’adequació d’un local per crear l’emissora municipal. El mes d'octubre de 1984, l'Ajuntament d'Arbúcies va aprovar la constitució del patronat de la fundació pública de l'emissora municipal de Ràdio Arbúcies "La Veu del Montseny". L'emissora municipal d'Arbúcies va començar a emetre en proves els caps de setmana del mes de febrer de 1985. Es va inaugurar oficialment el 21 d'abril d'aquell any. Els primers estudis estaven situats al carrer del Pont, número 5. Un grup d'onze joves van iniciar desinteressadament la programació de Ràdio Arbúcies i, a partir de llavors, i, amb el suport de l'ajuntament, la programació va anar creixent. El juliol de 1993 es van obrir els estudis situats a l'edifici annex a l'Ajuntament, conegut com la Torre del Vent. El juny de 2003, els estudis van passar a l'edifici Hotel d'Entitats. El juny de 2019, les instal·lacions de Ràdio Arbúcies es van traslladar al centre cultural Naus Ayats, al carrer Camprodon, 92. El 27 de març de 1999, Ràdio Arbúcies va celebrar el seu catorzè aniversari batent el rècord de l'«entrevista del Mil·lenni», amb un programa que va durar deu hores. Els membres de l'equip del magazín "La Sarsuela" van entrevistar els tres membres de Teatre de Guerrilla, una companyia de teatre independent molt lligada a la població, integrada per Quim Masferrer, Rafel Faixedas i Carles Xuriguera. El mes de març de 2014, Ràdio Arbúcies va començar a distribuir els seus programes per Internet les 24 hores al dia a través de la pàgina que l'emissora municipal té al web de l'Ajuntament. A més de programes propis ofereix continguts oferts per La Xarxa de Comunicació Local.

Gum FM

L'any 2002, a Catalunya, va començar a emetre la cadena de ràdio Gum FM, impulsada per l'empresa GrupCat de Comunicació. Es va crear a partir de dues emissores que havien estat associades a Ona Catalana: Ona Aranesa i Ona Ribagorça de Catalana i Aranesa de Telecomunicacions. Inicialment, l'abast de l'emissió es limitava a la Vall d'Aran i a la Ribagorça. Posteriorment, es va ampliar al Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l'Alt Urgell, el Maresme, la Selva, el Gironès i Andorra. En el concurs de l'any 2008, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya no va concedir cap freqüència a Gum FM. Les freqüències del Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Vall de Boí, Alt Urgell i Cerdanya passaven a mans d'altres operadors de ràdio. El març de 2022, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya va adjudicar a Catbroadcast Publicitat (Gum FM) les llicències d'FM de Sort-Escobedo (94.5), Vall Boí (93.9) i Vielha eth Aro (103). L'any 2022 Gum FM es podia tornar a escoltar a la Vall d'Aran, Ribagorça, Cerdanya i Pallars.

RSK

Ràdio RSK (inicialment Ràdio Ressaka) es va inaugurar el 27 d'abril de 1985 a la Plaça Santa Fe, amb un concert de sis hores, al Districte de Nou Barris de Barcelona. És una ràdio lliure. La idea de la ràdio va sorgir a principis del 1985, arran de la iniciativa d'uns grups de joves dels barris de Torre Llobeta, Congrés i Sant Andreu, que van tenir la idea d'aprofitar l'anomenat "Projecte Jove" per muntar un taller de ràdio. Un cop finalitzat el taller i fent ús de l'estructura creada, un col·lectiu de joves van començar a tirar endavant el projecte de crear una ràdio lliure, Ràdio Ressaka. El Ministeri de Telecomunicacions va ordenar el tancament de la ràdio. Els promotors acorden amb joves del barri de Porta emetre des del local de "Canal-8" i surt una fusió de tots dos mitjans aplegats sota el nom de "Radio Canal-8 FM". Aquesta nova etapa de la ràdio ve marcada per un augment de potència, millora de qualitat i més audiència; però les diferències sobre el concepte de ràdio entre els dos col·lectius provoquen el trencament. Els membres de Ràdio Ressaka tornen a Torre Llobeta i l'emissora passa a dir-se RSK. Després d'uns mesos de preparatius tècnics es reprenen les emissions, en prova, a finals de 1987. Paral·lelament, es va crear el Taller Jove d'Informació Urbana (TJIU), una denominació legal per poder mantenir RSK dins del dial. El nou projecte RSK es va presentar el 16 de juliol de 1988. Segons els seus promotors: "El seu sorgiment no era un objectiu en si mateix sinó un mitjà de denúncia i lluita que afavorís la democratització de la comunicació i ajudés a posar fi a la mercantilització de la cultura". A la dècada de 1990, RSK es va fusionar amb Ràdio Frenopàtic, una ràdio lliure de Nou Barris. En aquesta curta etapa la ràdio va passar a denominar-se Ràdio RSK-Frenopàtic. El març de 1997, RSK es va traslladar al Centre Cívic Can Basté. És una de les èpoques més actives de RSK, que participa i promou la cultura popular a través de festes veïnals, concerts al carrer o a Les Basses, promou grups musicals, accions prookupació, etc. En un moment donat, els Mossos d'Esquadra es presenten amb una denúncia i precinten el local, obligant a parar les emissions al·legant que la ràdio produïa interferències a l'Aeroport de Barcelona. Després d'un petit temps de silenci RSK torna a emetre. L'any 2007, la ràdio rep el suport de l'Assemblea de Resistència Activa de Nou Barris (Ara9b), que agafa RSK com un dels seus objectius de lluita popular. L'any 2006 comença a funcionar el projecte autogestionat El Generador, coordinat per Can Basté i Ràdio RSK, que pretén donar un lloc físic a grups de música, dansa, teatre i altres espectacles de petit format, per tal de donar-se a conèixer. En aquest espai poden mostrar les seves creacions i espectacles. El desembre del 2010 es va tornar a reconstituir la Coordinadora de Radios Lliures de Catalunya per tal de lluitar per al seu dret a existir. Agrupava a Ràdio Bronka, Contrabanda, Ràdio Pica, Ràdio Linea IV, Ràdio Bala (Manresa) i RSK. L'any 2023, RSK continuava activa en el dial d'FM i per Internet.

Ràdio Bala

El desembre del 2010 es va tornar a reconstituir la Coordinadora de Ràdios Lliures de Catalunya per tal de lluitar per al seu dret a existir. Agrupava a Ràdio Bronka, Contrabanda, Ràdio Pica, Ràdio Linea IV, Ràdio Bala (Manresa) -que preparava les emissions- i RSK. Ràdio Bala és, segons els seus promotors: "una ràdio lliure, antiautoritària i autogestionada". Ràdio lliure de Manresa, lligada a l'Ateneu Anarquista La Ruda. Es va presentar l'any 2011, després d'un parell d'anys de preparatius. Va aprofitar part de l'equipament de Ràdio Korneta. Va tenir diverses interrupcions en les seves emissions. El 4 de febrer de 2016, Ràdio Bala va començar a distribuir continguts per Internet, però pocs dies després va deixar de fer-ho.

Ràdio Sant Feliu (Sant Feliu de Guíxols)

El 22 de desembre de 1963 va començar a funcionar de manera experimental l’emissora en ona mitjana Radio Juventud, creada per iniciativa d’un grup de joves de la ciutat. Alexandre Matas i Josep M. Vicens van ser-ne els principals promotors. L’Ajuntament i la Delegació Local de la Organización Juvenil Española van donar suport a aquest projecte. La seu era al tercer pis del monestir i, al febrer de 1964, aquesta emissora va ser integrada en la Cadena Azul de Radiodifusión (CAR) com emissora escola del Frente de Juventudes. El juliol de 1965, un decret del govern espanyol establia que les emissores d’ona mitjana comarcals o locals havien de desaparèixer o passar a freqüència modulada. El dia 24 de juliol de 1965, Radio Juventud de San Feliu va tancar. Es va intentar, sense èxit, obtenir la llicència per emetre en FM. L' abril de 1980, a Sant Feliu de Guíxols ja funcionaven dues emissores liures en FM: Ràdio Ferrerito, musical, i Ràdio Juliola, informativa. El mes de setembre les dues emissores van anunciar que es fusionarien i, poc després, el mes de novembre de 1980, ho van fer per crear l’emissora municipal Ràdio Sant Feliu, amparada per l’Associació Recreativa i Cultural Guixolenca. La seva seu estava al carrer Capmany. Va ser la desena emissora municipal i la tercera de Girona després de les de Camprodon i Ripoll. Al començament de l’any 1982, el Govern Civil de Girona va obrir un expedient sancionador que es va poder aturar per les discrepàncies existents entre els governs català i estatal sobre les competències en la concessió de freqüències de l’espai radioelèctric. La legalització de l’emissora va arribar l’any 1991.

Ràdio Municipal Sant Fost

A finals de l'any 1981, un grup d'amics va començar a fer les primeres proves del que després seria l'emissora municipal de Sant Fost de Campsentelles. Ràdio Municipal Sant Fost va començar les seves emissions el 15 de febrer de 1982. Unes setmanes després es produí la inauguració oficial. Després de deu anys, el 1992, l'equip tècnic i humà de Ràdio Sant Fost, atès el deteriorament del local i dels aparells, va decidir tancar l'emissora. L'any 2011 tingué lloc la trobada d'un grup d'exmembres de l'emissora, que fundaren l'Associació d'Amics de Ràdio Sant Fost. Fruit de les converses amb l'Ajuntament, l'11 de setembre de 2012, veié la llum la represa de Ràdio Municipal Sant Fost per Internet des del local de la Casa Bastinos al carrer Sant Isidre, 34, de Sant Fost de Campsentelles. El 13 de febrer de 2015, l'emissora va estrenar pàgina web i va consolidar la seva distribució de continguts per Internet. La celebració del 40è aniversari de Ràdio Sant Fost, el mes de febrer de 2022, va coincidir amb les primeres proves de la represa de transmissions en FM, al 103.1.