Conjunts de recursos · Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya

Radio Zero

Ràdio de l’Institut Barri Besós del Districte de Sant Martí, de Barcelona. La ràdio va sorgir d'un grup d'aficionats a l'electrònica, entre ells el professor Carlos Díaz, cap a l'any 1997. Es va habilitar el soterrani de l'institut per fer un estudi. Com a centre «arrelat al barri i obert al món», que era el seu lema als anys noranta, l'institut duia a terme diverses activitats educatives en la línia de l'aprenentatge servei. La ràdio es va convertir en un preuat instrument de relació entre els joves, malgrat haver d'actuar, al principi, en l'alegalitat, fins que l'èxit de la fórmula va portar la Generalitat a intentar atribuir un espai radiofònic específic a les emissores escolars. A finals de la dècada dels noranta, l'Institut Barri Besòs va patir unes obres al soterrani. A causa del soroll i la gent que envoltava les obres, la ràdio es va anar deixant. L'any 1999, encara funcionava, però va arribar un punt que va desaparèixer. L'any 2004, quan Carlos Díaz va tornar a ser director, Radio Zero va tornar a néixer. A més de l'FM, es podia escoltar per Internet a la pàgina web de l'institut. Mònica Díaz, tècnica en Integració Social, era qui coordinava el taller de ràdio des del curs 2007-2008. L'any 2009, Ràdio Zero estava formada per tres grups: el taller extraescolar "Les veus del Besòs", el grup de l'Aula d'Acollida i els alumnes que passaven pel taller Ràdio a l'Aula.

Ràdio La Mina

L’any 1984, un grup de persones de la Coordinadora de Joventut del barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs van crear els seu mitjà de comunicació: el “Taller de Ràdio La Mina”. En un principi, l’emissora estava situada en una petita habitació de la casa d’un veí del barri, més tard passà a un dels locals del centre cívic, on va començar a consolidar-se la seva vessant educativa i transformadora. Alguns professors de l’Institut Barri Besòs també es van implicar en el projecte. L’Associació de Serveis Juvenils de La Mina era l’entitat que es va crear per gestionar-la. Des de l’any 1993, l’entitat intenta tenir una persona dedicada al projecte per donar un caràcter més profund de servei educatiu, enfortint la línia de Taller de Ràdio. El 20 de desembre de 1997 es van inaugurar els nous estudis situats en un dels baixos del gran edifici del carrer Mart, al mateix barri de La Mina. El Consorci del barri de La Mina, creat el 2000 per impulsar la transformació del barri i format per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i els Ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià de Besòs, ha contribuït a mantenir la ràdio amb subvencions. L’emissora ha intentat dinamitzar les hores lliures de la gent del seu barri oferint-los un lloc de trobada, tallers de ràdio i una programació les 24 hores del dia.

Ràdio Pati (Falset)

Ràdio de l'IES Priorat. L'Institut, des del curs 2004-2005, també participava amb programes emesos a "La ràdio a l'escola" de Ràdio Falset. L'alumnat de l'aula oberta creava els continguts. A finals del curs 2006-2007, els delegats de curs, de manera assembleària, van demanar poder posar música a l'hora del pati. La direcció va pensar que per satisfer la demanda es creés Ràdio Pati, amb la finalitat d'oferir una programació musical i per poder donar informació de l'institut. L'espai es podia escoltar per la megafonia de l'institut.

Ràdio Tàrrega

La història de la radiofonia targarina la va començar Jaume Calafell quan va tirar endavant una mena de corresponsalia de Radio Lérida. Va començar les emissions, sota el nom d'Emisora Radiofónica Tárrega, el dia 24 de desembre de 1943, des del segon pis del bar Joventut, aleshores a la plaça del Carme. L'emissió es feia cada divendres al vespre. El 27 juliol de 1945, a causa d'un conflicte d'horaris d'emissió amb la central Radio Lérida, es van tancar aquelles emissions radiofòniques. La segona època d'aquesta corresponsalia radiofònica la va portar Antoni M. Lorda, des del 24 d'octubre de 1950 fins, aproximadament, mitjans de l'any 1953. Les emissions continuaven fent-se setmanalment. Jaume Calafell, el Nadal de 1953, va tornar a emetre, en període de proves i sense programació estable, des de l'emissora privada Radio Parque de San Eloy. Aquella iniciativa va durar molt poc, perquè el Consejo Local de la FET y de las JONS va impulsar la creació d'una emissora comarcal. La Central Nacional Sindical la va autoritzar el 7 de maig de 1954. La Emisora Sindical Radio Tárrega (EFE 35) va fer la seva primera emissió el 20 d'octubre de 1954. Inicialment formava part de la Red de Emisoras del Movimiento (REM). Les instal·lacions es trobaven a l'avinguda de Catalunya 17, en un edifici que compartien amb la Delegación Comarcal de Sindicatos. El bisbe Tarancón i Antoni Maymó, delegat sindical, van inaugurar oficialment l’emissora el 12 de desembre de 1954. A l’any 1965 la Emisora Sindical Radio Tarrega va passar a formar part de la Cadena de Emisoras Sindiales (CES). Disposava d’una bon equip emissor en Ona Mitjana i per aquesta raó abastava una extensió prou àmplia i se la coneixia com “la emisora de las cinco provincias." A principis de 1963, el nou equip emissor de Sant Eloi va començar a emetre en freqüència assignada de 1570 KHz. A l'obligatori indicatiu de l'emissora, s'hi va afegir l'eslògan "La voz de Urgel y la Segarra". Per afrontar la superpoblació de centres emissors en Ona Mitjana, l'Estat espanyol va aprovar el "Plan transitorio de ondas medias" el 23 de desembre de 1964. Un decret que va obligar tots els concessionaris d'estacions a l'emissió simultània en OM i FM. Això va provocar una reducció dràstica d'emissores en Ona Mitjana. El Patronat de l'emissora va poder fer front a un pressupost que rondava les 700.000 ptes. Per la compra d'una transmissió d'FM americana, marca Sintronic de 250 watts. A principis de 1967, l'FM targarina ja va funcionar. Arran de l'Ordre de la Secretaría General del Movimiento de 17 de febrer de 1969 es van regular legislativament la xarxa d'estacions sindicals que, des d'aleshores, s'agruparan sota l'indicatiu "La voz de...", tot afegint el nom de la província. En aquell moment es va liquidar el Patronat local de l'Emisora Sindical EFE-35 Radio Tarrega i es va constituir una Junta rectora provincial per regir la ràdio que passava a denominar-se La Voz Sindical de Lérida-Radio Tárrega. Acabat el franquisme, a l'any 1976, l’emissora va passar a identificar-se com La Voz de Lérida -Radio Tárrega, dins de Radiocadena Española REM-CAR. El 13 de gener de 1978, l’alcalde de Tàrrega va anunciar la permanència de l'emissora dins del grup de RCE. Quan RCE REM-CAR, el desembre de 1978, va passà a formar part de l'ens públic Radio Televisión Española, l’emissora va passar a identificar-se com Radio Cadena Española-Ràdio Tàrrega. El 24 de gener de 1986 es van inaugurar uns nous estudis al carrer Santa Anna. L'1 de gener de 1989, Radio Cadena Española i Radio Nacional de España van quedar fusionades, per aquesta raó l'emissora de Tàrrega va passar a formar part de Radio 5, fins al 24 de juliol de l'any 1991. L'alcalde Gené va convocar, l'endemà mateix, un Ple en sessió extraordinària on s'aprovava una moció contra el tancament i es plantejava la municipalització del centre emissor. RNE ratificava que la decisió era irrevocable. Les negociacions de compra van començar el 30 de juliol de 1991, quan l'alcalde es va entrevistar amb Jordi García Candau, director de RTVE. Aquest es comprometia a no desmantellar les instal·lacions per si de cas arribés una oferta de compra, a més de cedir les freqüències als ajuntaments. Per altra banda, l'empresa privada Comunicacions Lleidatanes SA rebia llicència per emetre en FM i s'apropiava del nom històric de Ràdio Tàrrega. Pel que fa a en aquesta ràdio privada des del 1994 Ràdio Tàrrega, Ràdio Tremp i Ràdio Cervera van formar part de Cadena Musical. El 3 de desembre de 1992 es va aprovar la formalització del conveni per l'adquisició de les instal·lacions propietat de RNE-Radio 5 i, alhora, també es va sol·licitar a la Direcció General de Serveis de Telecomunicacions la concessió d'una freqüència per a la futura emissora municipal. El 23 de març de 1993, les instal·lacions de RNE a la localitat van passar a ser de titularitat municipal. El 17 d'octubre de 1993, amb l'indicatiu La veu de Tàrrega, van inaugurar-se les emissions municipals. El maig de l'any 1999, les emissores de Cadena Musical es van integrar a Ona Catalana i van desaparèixer com a tals. El 20 de setembre de 1999, l'Oficina Española de Pantentes y Marcas va retornar el nom de Ràdio Tàrrega a l'emissora municipal. Per això, a l'any 2000 l'emissora municipal va recuperar el nom històric de Ràdio Tàrrega. (Informació extreta del llibre "92.3fm. 50 anys de Ràdio Tàrrega", publicat l'any 2004 per l' Ajuntament de Tàrrega)

Emisora Sindical EFE-35 Radio Tarrega

La història de la radiofonia targarina va començar-la Jaume Calafell quan va tirar endavant una mena de corresponsalia de Radio Lérida. Va començar les emissions, sota el nom d'Emisora Radiofónica Tárrega, el dia 24 de desembre de 1943, des del segon pis del bar Joventut, aleshores a la plaça del Carme. L'emissió es feia cada divendres al vespre. El 27 juliol de 1945, a causa d'un conflicte d'horaris d'emissió amb la central Radio Lérida, es van tancar aquelles emissions radiofòniques. La segona època d'aquesta corresponsalia radiofònica la va portar Antoni M. Lorda, des del 24 d'octubre de 1950 fins, aproximadament, mitjans de l'any 1953. Les emissions continuaven fent-se setmanalment. Jaume Calafell, el Nadal de 1953, va tornar a emetre, en període de proves i sense programació estable, des de l'emissora privada Radio Parque de San Eloy. Aquella iniciativa va durar molt poc, perquè el Consejo Local de la FET y de las JONS va impulsar la creació d'una emissora comarcal. La Central Nacional Sindical la va autoritzar el 7 de maig de 1954. Radio Tárrega "FET núm. 35" va fer la seva primera emissió el 20 d'octubre de 1954. Les instal·lacions es trobaven a l'avinguda de Catalunya 17, en un edifici que compartien amb la Delegación Comarcal de Sindicatos. El bisbe Tarancón i Antoni Maymó, delegat sindical, van inaugurar oficialment l'emissora el 12 de desembre de 1954. L'Emisora Sindical EFE-35 Radio Tarrega disposava d'un bon equip emissor en Ona Mitjana i per aquesta raó abastava una extensió prou àmplia i se la coneixia com "la emisora de las cinco provincias." A principis de 1963, el nou equip emissor de Sant Eloi va començar a emetre en freqüència assignada de 1570 KHz. A l'obligatori indicatiu de l'emissora, s'hi va afegir l'eslògan "La voz de Urgel y la Segarra". Per afrontar la superpoblació de centres emissors en Ona Mitjana, l'Estat espanyol va aprovar el "Plan transitorio de ondas medias" el 23 de desembre de 1964. Un decret que va obligar tots els concessionaris d'estacions a l'emissió simultània en OM i FM. Això va provocar una reducció dràstica d'emissores en Ona Mitjana. El Patronat de l'emissora va poder fer front a un pressupost que rondava les 700.000 ptes per comprar una transmissió d'FM americana marca Sintronic de 250 watts. A principis de 1967, l'FM targarina ja va funcionar. Arran de l'Ordre de la Secretaría General del Movimiento de 17 de febrer de 1969 es van regular legislativament la xarxa d'estacions sindicals que, des d'aleshores, s'agruparan sota l'indicatiu "La voz de...", tot afegint el nom de la província. En aquell moment es va liquidar el Patronat local de l'Emisora Sindical EFE-35 Radio Tarrega i es va constituir una Junta rectora provincial per regir la ràdio que passava a denominar-se La Voz Sindical de Lérida-Radio Tárrega. Acabat el franquisme, a l'any 1976, l’emissora va passar a identificar-se com La Voz de Lérida -Radio Tárrega, dins de Radiocadena Española REM-CAR. El 13 de gener de 1978, l’alcalde de Tàrrega va anunciar la permanència de l'emissora dins del grup de RCE. Quan RCE REM-CAR, el desembre de 1978, va passà a formar part de l'ens públic Radio Televisión Española, l’emissora va passar a identificar-se com Radio Cadena Española-Ràdio Tàrrega. El 24 de gener de 1986 es van inaugurar uns nous estudis al carrer Santa Anna. L'1 de gener de 1989, Radio Cadena Española i Radio Nacional de España van quedar fusionades, per aquesta raó l'emissora de Tàrrega va passar a formar part de Radio 5, fins al 24 de juliol de l'any 1991. L'alcalde Gené va convocar, l'endemà mateix, un Ple en sessió extraordinària on s'aprovava una moció contra el tancament i es plantejava la municipalització del centre emissor. RNE ratificava que la decisió era irrevocable. Les negociacions de compra van començar el 30 de juliol de 1991, quan l'alcalde es va entrevistar amb Jordi García Candau, director de RTVE. Aquest es comprometia a no desmantellar les instal·lacions per si arribava una oferta de compra, a més de cedir les freqüències als ajuntaments. Per altra banda, l'empresa privada Comunicacions Lleidatanes SA rebia llicència per emetre en FM i s'apropiava del nom històric de Ràdio Tàrrega. Pel que fa a aquesta ràdio privada des del 1994 Ràdio Tàrrega, Ràdio Tremp i Ràdio Cervera van formar part de Cadena Musical. El 3 de desembre de 1992 es va aprovar la formalització del conveni per a l'adquisició de les instal·lacions propietat de RNE-Radio 5 i, alhora, també es va sol·licitar a la Direcció General de Serveis de Telecomunicacions la concessió d'una freqüència per a la futura emissora municipal. El 23 de març de 1993, les instal·lacions de RNE a la localitat van passar a ser de titularitat municipal. El 17 d'octubre de 1993, amb l'indicatiu La veu de Tàrrega, van inaugurar-se les emissions municipals. El maig de l'any 1999, les emissores de Cadena Musical es van integrar a Ona Catalana i van desaparèixer com a tals. El 20 de setembre de 1999, l'Oficina Española de Pantentes y Marcas va retornar el nom de Ràdio Tàrrega a l'emissora municipal. Per això, l'any 2000 l'emissora municipal va recuperar el nom històric de Ràdio Tàrrega. (Informació extreta del llibre "92.3fm. 50 anys de Ràdio Tàrrega", publicat l'any 2004 per l' Ajuntament de Tàrrega)

Ràdio Carmel

Emissora del barri del Carmel de Barcelona. Va estar gestionada per l’Associació Juvenil d’Amics de la Ràdio d’Horta-Guinardó, una entitat juvenil sense ànim de lucre. Va começar a emetre l’any 1992 com Taller de Ràdio Carmel. A l’any 1996 estava situada al Centre Cívic del Carmel, del carrer Santuari. El 13 de desembre de l’any 1997 va passar a ser Ràdio Carmel. L’any 2001 es va traslladar al Centre Jove Boca Nord, on va inaugurar els estudis el dia 1 de desembre. El mes d’abril de 2003 va començar a distribuir continguts per Internet. A mitjans de l’any 2005, l’Associació Juvenil Amics Ràdio Horta-Guinardó va crear Boca Ràdio, també al barri del Carmel, mantenint els estudis al Centre Jove Boca Nord. Boca Ràdio va començar a emetre el 23 d’abril de 2006. (Informació facilitada per Luis Segarra de “Guía de la radio”)

Ràdio Pati (Granollers)

Ràdio escolar per Internet del CEIP Escola Pau Vila de Granollers. La professora Mònica Ricard va ser una de les promotores, aprofitant un taller de ràdio que havia fet cap a l’any 1999. L’inici es va fer aprofitant la Setmana Cultural del centre. Des de la biblioteca del centre es creava un programa per informar del que es feia durant aquella setmana i es feien preguntes sobre les sortides culturals fetes. Els programes s’escoltaven al pati de l’escola, mitjançant altaveus. Al curs 2005-2006 ja es va començar a produir programes des de l’aula informàtica i a distribuir els espais per Internet

Aula Ràdio

Ràdio en FM del centre educatiu Aula Radio del carrer Roger de Llúria, 24 de Barcelona. El centre va néixer l’any 1992 impulsat pel radiofonista Pere Bernal Segura. Uns anys després, a principis de l’any 1995, va posar en marxa una petita emissora en FM. El projecte va acabar el curs 2019-2020.

Ràdio de l'Escola Colònia Güell

Emissora per Internet del CEIP Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló. Va començar a funcionar dins del taller de ràdio en el curs 2005-2006.

Universitària

Ràdio ZER Narieda

La Zona Escolar Rural (ZER) Narieda està formada per l'Escola Sant Climent, de Coll de Nargó, el CEIP Miret i Sans, d'Organyà, i el CEIP Sant Miquel, de Peramola. El projecte va néixer l'any 2006 a l'assignatura de música que s'impartia a l'Escola Sant Climent. Al curs 2008-2009 es va posar en marxa Ràdio ZER Narieda aportant continguts fets en cada escola. El nom de Narieda és el d'una muntanya que presideix aquella zona de Catalunya.

Ràdio Inoksidable

Emissora lliure de Santa Coloma de Gramenet que va funcionar entre 1984 i 1997 impulsada pel Col·lectiu Ciutadà per a la Cultura i la Comunicació. Un dels seus impulsors va ser Miquel Giménez. El nom es va treure d'un programa d'una ràdio lliure de Madrid que es deia "Zero Inoxidable". La ràdio es va ubicar a l'edifici de l'Associació de Veïns del Raval de Santa Coloma de Gramenet, però com els veïns no van autoritzar posar l'antena en aquell terrat, l'antena es va posar en el campanar d'una església veïna. Als anys finals, l'emissora va transmetre des del barri del Singerlín, al local conegut com "La Colometa".

UPF Ràdio

UPF Ràdio és l'emissora radiofònica oficial de la Universitat Pompeu Fabra, que distribueix els seus continguts per Internet. Va ser creada l'any 2007 i va ser la primera ràdio universitària en distribuir els seus continguts en pòdcast de l'Estat Espanyol. L’any 2015 va renovar el seu web. Forma part de l'Associació de Ràdios Universitàries d'Espanya. L'emissora convida tots els membres de la comunitat universitària de la Pompeu Fabra a participar-hi. A més de fer currículum, adquirir habilitats comunicatives i passar-s'ho bé, participar a la ràdio de forma regular convalida 1 Crèdit de Lliure Elecció per curs a l’alumnat. UPF Ràdio està gestionada per un professor del grau en periodisme i té els seus estudis a l'Edifici la Nau, al Campus de Comunicació de Poblenou del carrer Roc Boronat 138 de Barcelona.

Universitat de Barcelona (Pòdcast)

L'any 1999, un grup d'alumnes de la Universitat de Barcelona van realitzar un programa universitari a Ràdio Gràcia. Un conveni entre el Districte de Gràcia i l'emissora permetia als estudiants universitaris disposar de dues hores de dilluns a divendres per practicar amb aquest mitjà de comunicació. La primera universitat que ho va aprofitar va ser la Universitat de Barcelona. Aquesta iniciativa de Ràdio Gràcia va durar fins al juliol del 2003. En el curs 2003-2004, la Universitat de Barcelona va distribuir alguns programes de ràdio en el seu web, duent a terme els enregistraments en uns estudis radiofònics externs. El juny de 2020, la Universitat de Barcelona va posar en marxa un nou web. El 10 de juny de 2020 va començar a distribuir "L'actualitat de la UB, en pòdcast". Dins d'aquesta Universitat existeix la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals.

Ràdio RIMM

Ràdio escolar per Internet de l'Institut Marta Mata de Montornès del Vallès. La ràdio va començar a funcionar al centre en el curs 2007-2008. Inicialment, es va posar el nom de Ràdio Barraques, perquè l'Institut havia de fer les classes en uns barracons a l'espera de la finalització de les obres de l'edifici de l'institut. La ràdio formava part del Projecte de Comunicació del centre. L'any 2015, Ràdio Barraques va passar a ser Ràdio RIMM. L'alumnat de segon curs d'ESO tenien una optativa de Ràdio i aportaven continguts a Ràdio RIMM.

Ràdio Barraques

Ràdio escolar per Internet de l'Institut Marta Mata de Montornès del Vallès que va començar a funcionar en el curs 2007-2008. Inicialment, es va posar el nom de Ràdio Barraques, perquè l'Institut havia de fer les classes en uns barracons a l'espera de la finalització de les obres de l'edifici de l'institut. La ràdio formava part del Projecte de Comunicació del centre. L'any 2015, Ràdio Barraques va passar a ser Ràdio RIMM. L'alumnat de segon curs d'ESO tenien una optativa de Ràdio i aportaven continguts a Ràdio RIMM.

Ràdio de l’Escola Les Pruneres

Ràdio per Internet de l’Escola Les Pruneres de Martorelles. Va començar a crear continguts radiofònics cap al curs 2006-2007, amb l’impuls de mestres com la Montse Rubió. Després han anat fent gravacions de ràdio de manera intermitent.

Ràdio Rosella

En el curs 2004-2005 l’Escola Rosella de Viladecavalls va posar en marxa un Programa Educatiu dedicat a l’Audiovisual. Van començar per la fotografia i després per la creació puntual de continguts radiofònics. Allò va donar pas a la ràdio per Internet del centre, Ràdio Rosella, que va començar a funcionar el curs 2006-2007. L’escola disposava d’una cabina per enregistrar els programes. En aquell curs tot l’alumnat de primària passaven per la ràdio una hora a la setmana en grups de deu a dotze persones. A l’any 2023 se seguia fent ràdio amb l’alumnat de 2n i 4t d’educació primària. A més del bloc de Ràdio Rosella, alguns programes es podien escoltar per Ràdio Vila, cada diumenge al matí. El nom de l’escola és que a on està construïda abans hi havia camps que a la primavera s’omplien de roselles.

Ràdio de l’Institut Gabriel Ferrater

L'any 2007, l'Associació de Professors de Francès de Catalunya va organitzar el I Concurs de ràdio en francès. Es tractava de fer espais de 10 minuts de durad amb temàtiques diferents. El professorat de l'IES Gabriel Ferrater de Reus hi va participar. L'activitat de fer espais de ràdio en francès es va mantenir. L'any 2015 el taller de ràdio es va fer en col·laboració amb Lanova Ràdio de Reus. L'any 2021, l'IES Gabriel Ferrater va rebre el "Label France Éducation" que concedeix el Ministeri d'Exteriors de França.

Lanova Ràdio

Music Club va néixer a Reus l'any 1982. El 1994 va passar a anomenar-se Punt 6 Ràdio i el 2013 va reaparèixer amb un nou projecte: Lanova Ràdio El 25 de setembre de 1982 va néixer a Reus, Music Club, una experiència radiofònica inspirada en les ràdios lliures. Un dels seus impulsors va ser Josep Cartanyà. L'any 1991 es van unir a la Federació Europea de Ràdios Lliures i es definia com una emissora comunitària. L'any 1992 s'identificava com Music Club Punt Sis Ràdio i oferia la radiofórmula Punt Sis Música. Amb els anys es va anar consolidant el seu compromís local i, coincidint amb la seva professionalització, l'any 1994, Ràdio Music Club passà a denominar-se Punt 6 Ràdio. Des de l'any 2000 fins al 2007 es va identificar com a Punt 6 Camp. El setembre de 2007 va recuperar el nom de Punt 6 Ràdio. Punt 6 Ràdio va ser una de les fundadores de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya, l'any 1996, i va ostentar càrrecs directius. Va promoure vuit edicions de les Jornades de Comunicació de Reus. Punt 6 Ràdio va tancar les seves emissions el juny de 2013. Un grup de socis de Punt 6 Ràdio va encapçalar un nou projecte radiofònic que va engegar l'11 de setembre de 2014, sota el nom de Lanova Ràdio. L'any 2001, per intentar regularitzar la seva situació, Punt 6 Ràdio va arribar a un acord amb Castellvell del Camp per utilitzar la seva freqüència municipal. L'Associació Catalana de Ràdio, la patronal que agrupa les grans ràdios i cadenes privades del país, va presentar denúncies a diferents institucions, el març de 2014 contra Lanova Ràdio. Arran d'aquelles pressions, l'Ajuntament de Castellvell del Camp no va voler renovar l'acord amb Lanova i aquesta va tancar les seves emissions en FM el 16 de juny de 2017. Va seguir distribuint la seva programació per Internet.

Ràdio Escola Joventut

La ràdio per Internet del CEIP Joventut de Callús va néixer a partir d'un taller de ràdio en el curs 2003-2004. El mestre que ho va iniciar va ser Àngel López. Als primers anys es podia escoltar a la web de l'Ajuntament (www.callusdigital.org). Posteriorment, es podien escolar els espais al blog de l'escola. I en el curs 2017-2018, a més de la ràdio a la carta, es feien programes en directe al matí quan els nens entraven a l'escola.

Ràdio Polinyà

Radio Polinyà i Vallès és una emissora d’FM gestionada per l’Associació Emissora Cultural Ràdio Polinyà i Vallès. Va ser creada a finals de l'any 2011 per Manolo Barcia, nascut a Laxe (Galícia) . Els nous estudis es van inaugurar el 26 de novembre de 2017. Gran part de la música i els programes estan relacionats amb Andalusia.

Ona Casals

Ràdio per Internet del CEIP Pau Casals de Sabadell. La ràdio va començar al centre l'any 2005 fent peces curtes. En el curs 2008-2009, el projecte formava part dels Tallers d'Audiovsiuals. A més dels espais enregistrats, també es van començar a fer alguns en directe.

Ràdio Sabadell (municipal)

El nom de Ràdio Sabadell va reaparèixer, com a emissora municipal de la ciutat, emetent per FM, en proves, a finals del mes de juliol de 2001. Durant els dies 7 i 10 de setembre es va fer una programació provisional. L'1 d'octubre de 2001 va començar la programació regular. Els estudis estaven a la casa senyorial del carrer Doctor Puig. A mitjans d’octubre de 2023 Ràdio Sabadell va renovar la seva imatge corporativa i va començar una nova etapa. Al nou logotip es va eliminar el 94.6, la freqüència al dial d’FM, ja que Ràdio Sabadell transitava cap a un mitjà transmèdia. L’emissora endegava una nova etapa on, més enllà de la programació de l’FM, guanyava presència en canals com Twitch, TikTok, You Tube i Instagram. D’aquesta manera, Ràdio Sabadell es podia continuar escoltant a través de l’FM i el web, i també es va començar a veure a través Twitch i YouTube. Anteriorment, fins a l'any 1995, va existir Ràdio Sabadell, com a emissora privada. A Sabadell, el 1928 es va constituir Radio Club Sabadell que seria l'embrió de la futura emissora local que es va inaugurar el 5 d'agost del 1933, durant la Festa Major. L'emissora s'establí en un pis del Cafè de Cal Jan situat a la Rambla. Dos anys després es van inaugurar uns nous estudis. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Després de la Guerra Civil Espanyola, la Ràdio va quedar uns anys sota el control de Radio Nacional d'Espanya fins que el propietari de la llicència, José Corbella, va decidir llogar-la a Juan Vidal Prat, propietari de Ràdio Badalona fins que el 1941 va transferir-la a l'empresa Emisiones Radiófonicas (ERESA). El 1950, Vidal Prat va intentar fer-se amb l'emissora original, al·legant que el contracte d'ERESA era invàlid. Finalment, un grup d'empresaris sabadellencs van constituir l'empresa Compañía de Emisiones y Publicidad i van comprar les accions corresponents per ser els propietaris de Ràdio Sabadell. Posteriorment, l'emissora canviarà de propietaris, entre els quals s'inclou Caixa Sabadell. La desvinculació d'Editorial Catalana, titular de l'emissora barcelonina Catalunya 80, del grup radiofònic Radio 80 va fer que la seva emissora a Barcelona passés a ser, des de l'octubre de 1984, Ràdio Nova. Editorial Catalana va entrar en negociació amb la cadena COPE que va passar a tenir el 40% del seu capital social i el 60% restant el tenia Ràdio Sabadell. La COPE podia emetre una part de la seva programació per Ràdio Sabadell i Ràdio Nova i la resta de les emissores de Ràdio Comarques Catalanes. El mes de setembre de 1985, Ràdio Sabadell va iniciar una nova programació com Ràdio Sabadell Ràdio Comarques Catalanes, que va durar pocs anys. Aquell any, des de finals de gener, la Corporació Catalana de Ràdio i TV va començar negociacions amb Ràdio Sabadell per poder-la comprar i disposar d'una emissora d'OM per a Catalunya Ràdio. El Cap d'Any de 1985, Ràdio Sabadell va connectar amb la programació de Catalunya Ràdio i semblava que, des del gener de 1986, podria començar una nova programació. Finalment, no es va arribar a l'acord de compra. El juny de 1987, la COPE va comprar a Caixa de Sabadell el 70% de les accions de l'emissora (CEPSA) i passa a controlar-la. El 1994, la COPE va vendre's Ràdio Sabadell a Premsa d'Osona (PROSA), empresa editora del diari El 9 Nou, que al cap d'un mes es va vendre l'emissora al Consorci de Comunicació Local (CCL) de la Diputació de Barcelona per 180 milions de pessetes. El març de 1995 va passar a ser COM Ràdio. Uns anys més tard es convertí en LatinCOM, després va passar a dir-se, per poc temps , Com Ràdio 2 i, des del setembre de 2012, va anomenar-se La Xarxa. Finalment, el juliol de 2014, el CCL va apagar els 882 KHz de l'ona mitjana i durant l'any 2015 es va desmantellar el centre emissor d'Els Gallecs situat al terme municipal de Mollet del Vallès.

Ràdio Tiana (escolar)

Emissora de ràdio per Internet del CEIP Tiana de la Riba, de Ripollet. Els treballs radiofònics puntuals es van començar el curs 2005-2006. Al curs 2008-2009 ja es va fer un taller de ràdio i es va incrementar la producció de continguts.