Conjunts de recursos · Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya

Alpicat Ràdio

És l'emissora municipal d'Alpicat, al Segrià. Segons el llibre "La Ràdio a Lleida" de Jaume Serra, el primer intent de posar-la en marxa va ser l'any 1984, però, finalment, no va quallar. Sembla que l'any 1985 es van fer algunes emissions irregulars. Alpicat Ràdio va començar a emetre, ininterrompudament, el 27 de setembre de l'any 1991.

Ràdio Llacunenca

Ràdio per Internet de l'Escola Vilademàger, de La Llacuna (Anoia). Va començar amb un programa especial sobre la setmana cultural del curs 2010-2011, celebrada el mes de març de 2011.

Ràdio Llorençà

Ràdio per Internet de l'Escola Josep Gras, de Sant Llorenç Savall. Va començar a funcionar en el curs 2011-2012

Ràdio Abella

Ràdio per Internet del Centre d'Educació Especial Font de l'Abella de Girona. Va començar a funcionar en el curs 2011-2012.

Ràdio Riu d’Or

Ràdio per Internet de l'Escola Riu d'Or de Santpedor. Al curs 2011-2012 es van fer les primeres proves d'enregistraments. Ràdio Riu d'Or va començar a funcionar regularment en el curs 2012-2013. L'objectiu era: " promoure l'ús de la ràdio a tot el centre educatiu, posar a l'abast un instrument per fomentar l'ús de la llengua parlada i escrita en general i el català en particular, com un instrument de comunicació; dotar al centre educatiu d'una eina per aprofundir en el coneixement de com fer ràdio". Inicialment, els programes elaborats en el centre educatiu es difonien per Internet a través de la pàgina web de Ràdio Santpedor. Es deien "Paraules de festa" i "El gronxador".

Ràdio Salarich

Ràdio per Internet de l'Escola Doctor Joaquim Salarich, de Vic. La ràdio va començar a funcionar el curs 2014-2015. Durant dos cursos, a la ràdio, es feien notícies sobre l'escola, la ciutat, de cultura o esportives. Des del curs 2017-2018 es va iniciar l'aprenentatge basat en projectes. Els alumnes es repartien en grups dins d'un mateix cicle i en lloc del grup classe de 25 treballaven en grups de 17. Els projectes canviaven cada sis setmanes i tots tenien una temàtica transversal. Un dels projectes era la ràdio de l'escola. Des d'aquell curs la temàtica dels programes era lliure. Els programes es podien escoltar a la pàgina web de l'escola. Gràcies a una subvenció de l'Obra Social La Caixa també enregistraven els programes en vídeo. Dos dels mestres responsables, l'any 2018, eren Carles Casacuberta i Adam Torres.

Ràdio Roure

Ràdio per Internet de l’Escola El Roure de Sant Fost de Campsentelles. Va començar a funcionar la primavera de l’any 2014.

Cuc Ràdio

Ràdio per Internet de l'Escola Joan Salvat-Papasseit, de Santa Coloma de Gramenet. El 26 de setembre del 2007 es va crear el blog "El Cuc de l'Aula d'acollida", per presentar i ajudar a integrar l'alumnat de l'aula d'acollida del centre. L'any 2011, el blog va guanyar el tercer premi Edublogs, en la categoria d'Alumnes de Primària. El mateix nom de "cuc" es va aprofitar per posar en marxa Cuc Ràdio, el desembre del 2008. Els seus programes, a més d'informar de les activitats del centre, ben aviat també van servir per fomentar l'expressió oral de l'alumnat de l'aula d'acollida. Cuc Ràdio va començar a funcionar dins del blog "El Cuc de l'Aula d'Acollida" i, ben aviat, es va crear el blog "El Cuc-Ràdio", que va merèixer el Primer premi en els III Premis Espiral d'Edublogs, a la categoria de blogs de centre, l'any 2009.

Ignasi Ràdio

Ràdio de l’Escola Ignasi Iglesias de Tordera. Distribueix els seus continguts per Internet i també col·laborava al programa Les Escoles a Ràdio Tordera. Va començar a funcionar en el curs 2010-2011.

Ràdio Avià

Ràdio per Internet de l'Escola Santa Maria d'Avià, d'Avià (Berguedà). Va començar a funcionar en el curs 2007-2008. La proposta era treballar les notícies i l'entrevista a Cicle Mitjà de Primària i les receptes de cuina i les endevinalles a Cicle Inicial. Durant el primer trimestre, els alumnes d'aquests dos cicles van treballar aquestes tipologies textuals en grups cooperatius. Al segon trimestre es van començar a realitzar els programes de ràdio a càrrec dels alumnes de 4t de Primària amb una periodicitat quinzenal. El 19 de maig de 2019 van arribar al seu programa número 100.

Latin COM

COM Ràdio va ser una cadena pública de ràdio, creada l'any 1995 per la Diputació de Barcelona, gestionada pel Consorci de Comunicació Local. El seu gestor inicial va ser el periodista Juan Manuel Domínguez. Es va comprar el centre emissor de Ràdio Sabadell en Ona Mitjana i es va desplegar una xarxa d'emissors en FM. La voluntat era donar suport a les emissores municipals catalanes oferint una programació generalista de producció pròpia. El juny de 1987, la cadena COPE va comprar a Caixa de Sabadell el 70% de les accions de Ràdio Sabadell i va passar a controlar-la. El 1994, la COPE va vendre's Ràdio Sabadell a Premsa d'Osona (PROSA), empresa editora del diari El 9 Nou, que al cap d'un mes va vendre's l'emissora al Consorci de Comunicació Local de la Diputació de Barcelona per 180 milions de pessetes. La primera emissió com Catalunya Ona Municipal es va fer per Ràdio Sabadell el dia 1 de març de 1995. Els primers estudis propis de COM Ràdio estan en un pis de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, a prop de la plaça Tetuan. Posteriorment, va obrir els estudis en un dels edificis a la Maternitat del barri de Les Corts, a tocar del Camp Nou. El setembre de 2009, COM Ràdio va passar a fer una programació a l'OM diferent de la de l'FM i va passar a ser LatinCOM. Després de LatinCOM va passar a dir-se, per poc temps, Com Ràdio 2 i, des del 3 de setembre de 2012, va passar a anomenar-se La Xarxa, com a part del procés de fusió amb la Xarxa Audiovisual Local (XAL). Finalment, el juliol de 2014, el CCL va apagar els 882 KHz de l'ona mitjana i durant l'any 2015 es va desmantellar el centre emissor d'Els Gallecs situat al terme municipal de Mollet del Vallès. La XAL va passar a ser una plataforma d'intercanvi de continguts entre emissores locals. Pel que fa a la majoria de freqüències d'FM que va fer servir COM Ràdio, després d'una reclamació de la ràdio privada es va procedir a una anul·lació de l'assignació i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya va haver de convocar un nou concurs el 30 de maig de 2013.

Los 40 Barcelona

El 18 de juliol de 1966 va començar a Radio Madrid FM de la Cadena SER el programa Los 40 Principales, sota la direcció de Rafael Revert. L'any 1979, comença la radiofórmula musical basada en aquell format en algunes emissores d'FM de la Cadena SER. La temporada 1987-1988 es crea la Cadena 40 Principales dins del Grupo Prisa. El maig de 2016, l'any del 50è aniversari, Los 40 Principales passen a dir-se Los 40.

Los 40 Classic Barcelona

L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia el 18 de gener de 1993 M80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 21 de novembre de 2018, M80 va ser substituïda per Los 40 Classic.

Kiss FM Barcelona

La fórmula musical Kiss FM va sorgir el 13 d’abril de 2002, gràcies a l’acord entre Onda Cero Radio, aleshores propietat de Telefónica, i l’empresari asturià Blas Herrero, propietari de la marca Kiss i de diverses freqüències d’FM. L’acord preveia que les dues emissores poguessin abastar tot l’Estat espanyol en FM. A Catalunya no es podia escoltar Kiss FM, per la qual cosa Onda Cero Radio havia de fer-ho possible. Luis del Olmo, propietari d’Ona Rambla, tenia un acord d’associació a Catalunya amb Onda Cero Radio per emetre part de la seva programació. A Barcelona, la freqüència de 94.9, on havia transmès Radio España-Catalunya, des del 27 de setembre de 2001, estava ocupada per Onda Cero Barcelona, donat que a l’any 2001 Onda Cero Radio (Uniprex) s’havia fet amb Radio España. El 9 de setembre de 2002, en aquella freqüència va començar a emetre Kiss FM. Sembla que a Luis del Olmo que sortís Kiss FM al dial de Barcelona no li acabava d’agradar, perquè suposava una nova oferta en el dial i que a Blas Herrero l’acord amb Ona Cero Radio tampoc li satisfeia del tot, i això va portar a que, el 7 d’octubre de 2002, Blas Herrero creés una radiofórmula només per Catalunya, semblant a Kiss FM, amb el nom de Hit Radio, però gestionada per persones properes a Luis del Olmo i amb els equips tècnics ubicats a Onda Rambla. Aquella emissora, el 25 d’octubre de 2002 va passar a identificar-se com Hit Radio i inicialment només programava música de forma automatitzada. Des de l’11 de novembre de 2002, Hit Radio va iniciar la programació regular amb emissores a Barcelona, Girona, Lleida, Reus i Mequinença. Hit Radio va durar menys de dos anys, fins l’agost de 2004, quan Luis del Olmo va deixar Onda Cero Radio per crear la cadena Punto Radio junt al grup Vocento. Les freqüències que feia servir Hit Radio a Catalunya van passar a transmetre la programació d’Onda Cero. El 6 de setembre de 2004 van començar les emissions de Punto Radio. Onda Rambla, que encara tenia un contracte de vinculació amb Onda Cero, va començar a emetre la programació de Punto Radio a partir del 18 d'octubre de 2004. I Anys després el Grupo Kiss Media, de Blas Herrero, recuperaria la marca “Hit” per posar en marxa la segona emissora musical del grup a tot l’Estat espanyol, Hit FM. La seva primera emissió es va fer el 13 d’abril de 2010. Kiss FM va retornar al dial català el novembre de 2003. A Catalunya, el 14 de novembre de 2003, es va signar un conveni entre la Secretaria de Comunicació del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, governada per Convergència i Unió, i l’Associació Catalana de Radiodifusió Privada. L’objectiu formal era establir els mecanismes de concertació entre la Secretaria de Comunicació i les emissores que formaven part d’aquella associació per dur a terme proves pilot per analitzar el comportament real de noves freqüències encara no planificades, de manera temporal i sense el títol habilitant legalment necessari. La prova pilot es va allargar cinc anys. Tal com es recollia en el conveni: «La participació d’una empresa emissora en la prova pilot no li atorgarà cap mena de dret en el concurs que es convoqui per atorgar les concessions de les freqüències […] objecte de la prova». Emparant-se en aquest pla pilot, però sense el vistiplau de la Generalitat, Kiss FM va retornar al dial català el 17 novembre de 2003, des de les instal·lacions de Retevisión. En aquell moment, a més de Barcelona emeteia des de Girona, Lleida i Tarragona. L’Associació Catalana de Ràdio Privada ho va denunciar. Poc després va deixar d’emetre a Barcelona des de la instal·lació de Retevisión i el 31 de desembre de 2003 va passar a transmetre des de les instal·lacions de Medialatina canviant lleugerament la freqüència. També va canviar de freqüència a Girona. Els mesos de maig i juny de 2004 la Generalitat va clausurar tots els quatre centres emissors de Kiss FM a Catalunya. El 28 de desembre de 2006 Blas Herrero (Radio Blanca) va comprar el 76% de Ràdio Club Terrassa, propietària de Ràdio Terrassa, associada a la cadena SER, i Ràdio Club 25. Aquella operació va permetre a Kiss FM tornar a emetre a Catalunya. El juliol de 2007 Kiss FM tornava a escoltar-se a Catalunya a través de tres dials: 95.5 Barcelona (antiga Radio Club 25), 95.6 Costa Brava i 90.6 Sitges. A l’estiu de 2007 l’emissora en ona mitjana de Ràdio Terrassa va passar a ser Kiss FM. El dia 26 d’abril de 2008 Kiss FM va inaugurar els seus nous estudis a Barcelona, situats al carrer d’Aragó, on s’ubicava l’antiga seu d’Ona Catalana, i temporalment la de Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona. El mes de juliol de l’any 2006, el Consell de Ministres va acordar cedir la concessió del servei públic de radiodifusió sonora digital terrestre (TDT) de Quiero TV a CRB Digital de Radio Blanca (Kiss FM). Això li va permetre crear Kiss TV. (Informació pròpia i l’aportada per Luis Segarra de “Guía de la radio”)

Los 40 Urban Barcelona

Prisa Radio va posar en marxa a l'Estat espanyol Los 40 Urban el 14 d'abril de 2020. Substituia a Ke Buena en les ciutats espanyoles on tenia freqüència. El juliol de 2020, Los 40 Urban va començar a transmetre en TDT, per tal d'abastar un nombre més gran de ciutats. A Barcelona, Radiolé va començar a emetre la seva programació l'any 2006, quan va desaparèixer Ona Música, i ho va fer durant 15 anys, fins al 28 d'abril de 2021 quan Prisa Radio va tancar Radiolé a Barcelona i la seva freqüència va passar a transmetre Los 40 Urban.

Los 40 Dance Barcelona

Prisa Radio, el 9 d'octubre de 2019, va posar en marxa Los 40 Dance en substitució de Máxima FM. Unificava el nom de les seves marques radiofòniques (Los 40 Classic era el nou nom de M80 Radio). La seva radiofórmula musical estava dedicada a la música electrònica. Des del 28 d'abril de 2021, Los 40 Dance va deixar d'emetre en quatre ciutats espanyoles i a Barcelona. En aquesta ciutat la seva freqüència dels 104.2 MHz va passar a oferir la radiofórmula Los 40 Urban.

Rock FM Barcelona

La Cadena COPE va posar en marxa Rock & Gol l'any 2004 a l'Estat espanyol. Inicialment, l'emissora conjugava la música i l'esport. L'any 2004, la societat Emisiones Radiofónicas Españolas, l'empresa propietària de Radio Miramar, es va dissoldre transferint l'emissora i la seva concessió a Radio Popular. El mes d'octubre de 2004, per la freqüència d'ona mitjana a més de la programació de la Cadena COPE es va començar a emetre la de Rock & Gol, propietat també de Radio Popular. Això es va fer fins a l'octubre de 2009, quan Rock & Gol va passar a emetre a Barcelona per FM.

Melodía FM Barcelona

Radio Melodía va començar les seves emissions el 1985 a Còrdova des d'una de les emissores de la llavors existent Cadena Rato. Quan Onda Cero Radio va comprar les emissores de la Cadena Rato, inclosa Radio Melodía, aquest va passar a denominar-se Onda Cero Melodía Córdoba. El mes de novembre de 1990, Onda Cero Radio va posar en marxa la seva radiofórmula musical amb el nom d'Onda Cero Música. Després, el 1995, aquella radiofórmula va passar a dir-se Onda 10 L'any 1995, Onda Cero Radio, tot i tenir Onda 10, va expandir la programació musical de Córbova a gairebé 20 emissores de tot l'Estat espanyol i va passar a denominar-la Onda Melodía. Les tres cadenes d'Uniprex (Onda Cero, Onda10 i Onda Melodía) van deixar de ser propietat de l'ONCE l'any 1999, quan Admira de Telefónica Media va adquirir-les. L'any 1999, Onda 10 va acabar les seves emissions i les seves freqüències van passar a emetre per Onda Melodía. A Catalunya, Radio Terramar Color de Vilanova i la Geltrú, el mes de novembre de 1990, va passar a ser Onda Cero Música. Després, el 1995, Onda 10 i el 1999 es va transformar en Onda Melodía. Aquesta emissora, l'any 2000, va passar a ser Onda Rambla a Vilanova i la Geltrú per adoptar, des de l'octubre de 2004, el nom d'Onda Cero Radio, Vilanova i la Geltrú. La cadena musical Onda Melodía, l'any 1999, va passar a emetre per més de 50 emissores de tot l'Estat. Algunes de les noves freqüències de la cadena eren propietat de Blas Herrero, de Radio Blanca. En aquell moment, Blas Herrero va passar a ser el propietari de la cadena Onda Melodía, implantant el format de fil musical sense locutors i pràcticament sense publicitat. Aquest format va desaparèixer a mitjans del 2000, i amb ell tota la cadena. A finals de 2001, Admira de Telefónica Media va vendre les tres cadenes d'Uniprex a Antena 3 TV que la va integrar al Grupo Antena 3. El propietari majoritari era el Grupo Planeta. Blas Herrero, després d'aquell projecte, crearia la fórmula musical Kiss FM, que va sorgir el 13 d'abril de 2002, gràcies a l'acord entre Onda Cero Radio, aleshores propietat de Telefónica, i l'empresari asturià, propietari de la marca Kiss i de diverses freqüències d'FM. El 2005, Onda Cero va rescatar el format i la marca d'Onda Melodía per a diverses emissores a grans capitals d'Espanya. Es va decidir que la nova Onda Melodía havia d'emetre una programació basada en balades únicament del record. Durant aquella època no es va comptar amb cap locutor. Tot i això, continuaven existint finestres per a la programació local, que en moltes ciutats van ser usades per retransmetre esdeveniments esportius o culturals com si fons un tercer canal d'Onda Cero. El mes de novembre de 2007, moltes de les freqüències amb què comptava Onda Melodía van començar a emetre Radio Marca, fruit de l'acord entre Uniprex i Unidad Editorial. L'any 2010, les emissores que restaven a l'Estat espanyol com Onda Melodía van incrementar la seva varietat musical. A Girona ciutat, Onda Melodía va començar a transmetre el mes de maig de 2011. L'any 2012, Onda Cero Radio va potenciar la seva distribució per Internet. El 6 de març de 2013, el Grup Antena 3, propietari d'Uniprex, va passar a denominar-se Atresmedia Corporación. Era propietat del Grupo Planeta. El 2 de gener de 2014 Onda Melodía va passar a denominar-se Melodía FM. Des del 13 de gener de 2014, a més de la radiofórmula musical, va incorporar programes de producció pròpia. A Catalunya, l'any 2015, les llicències de la cadena RM Radio van ser comprades per Onda Cero Radio per emetre Melodía FM.

Ràdio Granollers

L’emissora municipal de Granollers va començar a emetre el 23 de maig de 1981 amb el nom de Ràdio G. La inauguració oficial es va fer el gener de 1982. A l’any 1990 Granollers, Canovelles, la Roca, les Franqueses i Montmeló van constituir un consorci per tirar endavant una experiència en radiodifusió i televisió anomenada Ràdio 7 Vallès, que va començar a emetre el 15 d'octubre, amb una programació variada, des de les vuit del matí fins a dos quarts de deu de la nit. A partir d'aquell moment, i fins a les vuit del matí, connectava amb Ràdio 4. A l’any 1995 Ràdio 7 Vallès va passar a oferir una radiofórmula informativa adreçada a una audiència comarcal. Des d’octubre de 2010 l’emissora va passar a denominar-se Ràdio Granollers. La ràdio està gestionada directament per l'Ajuntament de Granollers per mitjà de l'Institut Municipal de la Comunicació.

Ràdio Pati (Vila-seca)

Ràdio per Internet de l’Institut Vila-seca, al Tarragonès. L'assignatura optativa de Ràdio va començar l'any 2012. El centre comptava amb un petit equip de so així com amb un espai de gravació. L'Institut Vila-seca ha apostat per apropar el llenguatge radiofònic en aquesta assignatura optativa de centre, anual, d'una durada de dues hores setmanals. En el curs 2022-2023 s'oferia en el tercer curs de l'ESO. Anna Gómez era la professora responsable. Al curs 2014-2015 distribuïa els seus continguts per Ivoox i per la seva pàgina de Facebook. Inicialment la dinàmica de treball consistia en enregistrar notícies curtes locals i comarcals i fer alguns programes en directe a la cantina del centre. Al curs 2017-2018 l’Institut Vila-seca va participar a Ràdio Escola, una xarxa de ràdios escolars sorgida al País Valencià. En aquell moment la integraven 31 ràdios escolars que utilitzaven la ràdio com a eina d’aprenentatge i diversió i distribuïen els seus continguts per Internet. L’Escola Valenciana havia llençat aquella proposta educativa d’intercanvi d’experiències entre escoles que desenvolupaven continguts radiofònics. A més de distribuir continguts per Internet, s’emetien dins del programa Ràdio Escola a Peque Ràdio, Ràdio Terra, Vox Uji Ràdio i la Xarxa d’emissores municipals valencianes. El mes de març de 2018 al programa Ràdio Escola va participar per primera vegada l’Institut Vila-seca, del Tarragonès. Al curs 2020-2021 el format de la ràdio va canviar una mica i es va establir una programació estable cada divendres a l'hora del pati. Produeixen programes de diferents temàtiques i formats. El nom de la ràdio va canviar a Black Ràdio, triat pels alumnes. Aleshores es va engegar també un compte d'Instagram propi, Black Ràdio, on es fa difusió dels diferents programes, pòdcasts i pràctiques que es realitzen a l'aula de Ràdio.

RKOR Ràdio Berga

La primera emissora que va funcionar a Berga va ser la Ràdio de Sant Francesc, una emissora creada al convent dels franciscans l'any 1950, que anys després va ser clausurada per les autoritats de l'època. El 6 de gener de 1953 es va crear Radio Berga EFE 39. Estanis Vivó, Josep Casòliva i Ramon Solà van ser alguns dels seus promotors. Les primeres emissions es van fer des de la casa de Josep Casòliva, perquè no estava preparada la instal•lació del local de la plaça de Sant Pere. Radio Berga va formar part de la Red de Emisoras del Movimiento i va haver de tancar l'any 1965 quan l'Estat va obligar a les petites emissores locals d'ona mitjana de passar a emetre en la banda d'FM. El desembre de 1982, el Consell Executiu de la Generalitat concedia 28 llicències, quatre d'elles municipals: Amposta, Berga, Rubí i Ripoll. L'Ajuntament de Berga no va posar en marxa en aquell moment cap emissora. L'any 1986, Antolí Barra, Jordi Camps, Pere Guijarro i Ramon Sala van posar en marxa Ràdio Berga, una emissora privada en freqüència modulada. Berguedana de Ràdio i Televisió i Cadena 13 s'havien posat d'acord per posar en marxa Ràdio Berga, donat que la ciutat no tenia cap emissora local. Va començar a emetre el 29 de maig de 1986, oferint tres hores de producció pròpia de dilluns a divendres i cinc hores els caps de setmana. Ràdio Berga va començar les seves emissions als antics estudis de Ràdio Catalunya de Cadena 13 a Berga, a l'edifici de l'Ateneu de la plaça de Sant Pere. Aquella emissora havia funcionat com a filial de l'emissora manresana Ràdio Catalunya. El 29 de maig del 1987, Ràdio Berga va estrenar estudis a la plaça de Sant Joan, que va ocupar fins que va deixar d'emetre l'any 2002. Aquesta ràdio comercial va estar vinculada, inicialment, a Cadena 13. Als darrers anys, la cadena estava integrada per: Cadena 13 Barcelona, Tarragona-Reus, Lleida, Girona-Ràdio Grup, Manresa, Mataró, Igualada, Berga, Amposta, Cervera-Tàrrega i Ràdio Valls, Ràdio Pirineus (Puigcerdà) i Ràdio Vic. A més estaven associades: Ràdio Valira (Seu d'Urgell-Andorra), Ràdio Costa Brava (Palamós) i Ràdio Marina (Blanes). Un total de 16 emissores. L'abril de 1990, la Cadena COPE, mitjançant les seves filials Ràdio Sabadell i Editorial Catalana, va aconseguir el 50% de les accions de la societat radiofònica Cadena 13 que va funcionar fins al mes de setembre de 1990. Va quedar integrada a la Cadena Nova, des de l'1 d'octubre. Ràdio Berga també va formar part de l'inici de la Cadena Nova, durant un parell d'anys. Ràdio Berga, a poc a poc, es va anar esmorteint. RKOR, a finals de 1994, va crear una petita cadena de radiofórmula musical. A aquesta s'hi va integrar Ràdio Berga, com RKOR Ràdio Berga. Va passar a oferir una radiofórmula. En aquell moment RKOR tenia quatre freqüències: RKOR (Granollers), RKOR Ràdio Vic, RKOR Ràdio Berga i RKOR Sant Celoni. L'estiu de 1999, el Grupo Planeta va comprar RKOR amb l'objectiu de crear una cadena de ràdio privada catalana que no es va materialitzar finalment. Ràdio Berga va ser propietat del Grupo Planeta per poc temps, continuant oferint la fórmula musical de RKOR. Des de l'11 de setembre de 2001, Ràdio Berga va passar a mans d'Ona Catalana i emetia la programació generalista d'aquesta cadena. Ona Catalana va demanar a la Generalitat traslladar la freqüència de Ràdio Berga a Manresa. Va instal·lar-hi els estudis per cobrir radiofònicament tota la Catalunya Central. L'anomenada Ona Centre, amb estudis a Manresa i Berga, va començar a funcionar el 10 d'octubre de l'any 2002. Va ser en aquell moment quan es va perdre la llicència d'emissió de Ràdio Berga, que passava a funcionar des de Manresa i, quan va desaparèixer l'emissora privada. Els quatre últims treballadors de Ràdio Berga, Fermí Riu, Anna Pons, Jaume Fíguls i Xavi Rosiñol, van impulsar una campanya per salvar-la. El 2003, l'Ajuntament de Berga va aconseguir una freqüència de ràdio municipal. El consistori va atorgar la gestió d'aquest mitjà a una empresa privada, Bífidus Produccions, creada pels treballadors esmentats. Les emissions de Ràdio Berga, emissora municipal van començar l'abril del 2006 des d'uns estudis al Passeig de la Pau, 55. El juliol del 2010, el govern municipal va incoar un expedient de rescissió del contracte a Bífidus per no complir les clàusules del contracte. Tanmateix, el va deixar caducar. En aquell moment, els gestors van argumentar que el govern tampoc complia perquè no havia contractat un director. Dos anys més tard, el 2012, l'executiu municipal no els va renovar la concessió. Amb tot, una clàusula del contracte obligava Bífidus Produccions a mantenir la ràdio fins que el consistori l'assumís. L'any 2016 Ràdio Berga només radiava un fil musical. El 24 de març de 2017, la ràdio va deixar de funcionar per una avaria tècnica. El govern municipal va decidir no reparar-la, perquè l'Associació Catalana de Ràdio havia presentat una denúncia al Consell de l'Audiovisual de Catalunya, perquè l'emissora municipal Ràdio Berga era gestionada per una empresa privada. El 30 de setembre de 2017, l'avaria s'havia reparat i Ràdio Berga va reprendre la seva emissió musical. El dia 17 d'octubre de 2017, el govern municipal va recuperar la gestió del local i de l'emissora i volia posar en concurs la gestió de la programació. Finalment, els estudis del Passeig de la Pau es van tancar el mes de novembre de 2020. (Documentació pròpia i l'extreta de "Guía de la radio")

Ràdio Berga (Municipal)

La primera emissora que va funcionar a Berga va ser la Ràdio de Sant Francesc, una emissora creada al convent dels franciscans l'any 1950, que anys després va ser clausurada per les autoritats de l'època. El 6 de gener de 1953 es va crear Radio Berga EFE 39. Estanis Vivó, Josep Casòliva i Ramon Solà van ser alguns dels seus promotors. Les primeres emissions es van fer des de la casa de Josep Casòliva, perquè no estava preparada la instal·lació del local de la plaça de Sant Pere. Radio Berga va formar part de la Red de Emisoras del Movimiento i va haver de tancar l'any 1965 quan l'Estat va obligar a les petites emissores locals d'ona mitjana de passar a emetre en la banda d'FM. El desembre de 1982, el Consell Executiu de la Generalitat concedia 28 llicències, quatre d'elles municipals: Amposta, Berga, Rubí i Ripoll. L'Ajuntament de Berga no va posar en marxa en aquell moment cap emissora. L'any 1986, Antolí Barra, Jordi Camps, Pere Guijarro i Ramon Sala van posar en marxa Ràdio Berga, una emissora privada en freqüència modulada. Berguedana de Ràdio i Televisió i Cadena 13 s'havien posat d'acord per posar en marxa Ràdio Berga, donat que la ciutat no tenia cap emissora local. Va començar a emetre el 29 de maig de 1986, oferint tres hores de producció pròpia de dilluns a divendres i cinc hores els caps de setmana. Ràdio Berga va començar les seves emissions als antics estudis de Ràdio Catalunya de Cadena 13 a Berga, a l'edifici de l'Ateneu de la plaça de Sant Pere. Aquella emissora havia funcionat com a filial de l'emissora manresana Ràdio Catalunya. El 29 de maig del 1987, Ràdio Berga va estrenar estudis a la plaça de Sant Joan, que va ocupar fins que va deixar d'emetre l'any 2002. Aquesta ràdio comercial va estar vinculada, inicialment, a Cadena 13. Als darrers anys, la cadena estava integrada per: Cadena 13 Barcelona, Tarragona-Reus, Lleida, Girona-Ràdio Grup, Manresa, Mataró, Igualada, Berga, Amposta, Cervera-Tàrrega i Ràdio Valls, Ràdio Pirineus (Puigcerdà) i Ràdio Vic. A més estaven associades: Ràdio Valira (Seu d'Urgell-Andorra), Ràdio Costa Brava (Palamós) i Ràdio Marina (Blanes). Un total de 16 emissores. L'abril de 1990, la Cadena COPE, mitjançant les seves filials Ràdio Sabadell i Editorial Catalana, va aconseguir el 50% de les accions de la societat radiofònica Cadena 13 que va funcionar fins al mes de setembre de 1990. Va quedar integrada a la Cadena Nova, des de l'1 d'octubre. Ràdio Berga també va formar part de l'inici de la Cadena Nova, durant un parell d'anys. Ràdio Berga, a poc a poc, es va anar esmorteint. RKOR, a finals de 1994, va crear una petita cadena de radiofórmula musical. A ella s'hi va integrar Ràdio Berga, com RKOR Ràdio Berga. Va passar a oferir una radiofórmula. En aquell moment RKOR tenia quatre freqüències: RKOR (Granollers), RKOR Ràdio Vic, RKOR Ràdio Berga i RKOR Sant Celoni. L'estiu de 1999, el Grupo Planeta va comprar RKOR amb l'objectiu de crear una cadena de ràdio privada catalana que no es va materialitzar finalment. Ràdio Berga va ser propietat del Grupo Planeta per poc temps, continuant oferint la fórmula musical de RKOR. Des de l'11 de setembre de 2001, Ràdio Berga va passar a mans d'Ona Catalana i emetia la programació generalista d'aquesta cadena. Ona Catalana va demanar a la Generalitat traslladar la freqüència de Ràdio Berga a Manresa. Va instal·lar-hi els estudis per cobrir radiofònicament tota la Catalunya Central. L'anomenada Ona Centre, amb estudis a Manresa i Berga, va començar a funcionar el 10 d'octubre de l'any 2002. Va ser en aquell moment quan es va perdre la llicència d'emissió de Ràdio Berga, que passava a funcionar des de Manresa i, quan va desaparèixer l'emissora privada. Els quatre últims treballadors de Ràdio Berga: Fermí Riu, Anna Pons, Jaume Fíguls i Xavi Rosiñol, van impulsar una campanya per salvar-la. El 2003, l'Ajuntament de Berga va aconseguir una freqüència de ràdio municipal. El consistori va atorgar la gestió d'aquest mitjà a una empresa privada, Bífidus Produccions, creada pels treballadors esmentats. Les emissions de Ràdio Berga, emissora municipal van començar l'abril del 2006 des d'uns estudis al Passeig de la Pau, 55. El juliol del 2010, el govern municipal va incoar un expedient de rescissió del contracte a Bífidus per no complir les clàusules del contracte. Tanmateix, el va deixar caducar. En aquell moment, els gestors van argumentar que el govern tampoc complia perquè no havia contractat un director. Dos anys més tard, el 2012, l'executiu municipal no els va renovar la concessió. Amb tot, una clàusula del contracte obligava Bífidus Produccions a mantenir la ràdio fins que el consistori l'assumís. L'any 2016 Ràdio Berga només radiava un fil musical. El 24 de març de 2017, la ràdio va deixar de funcionar per una avaria tècnica. El govern municipal va decidir no reparar-la, perquè l'Associació Catalana de Ràdio havia presentat una denúncia al Consell de l'Audiovisual de Catalunya, perquè l'emissora municipal Ràdio Berga era gestionada per una empresa privada. El 30 de setembre de 2017, l'avaria s'havia reparat i Ràdio Berga va reprendre la seva emissió musical. El dia 17 d'octubre de 2017, el govern municipal va recuperar la gestió del local i de l'emissora i volia posar en concurs la gestió de la programació. Finalment, els estudis del Passeig de la Pau es van tancar el mes de novembre de 2020. L'any 2023, la radiofórmula musical de Ràdio Berga es podia continuar escoltant al portal d'Internet Aquí Berguedá, gestionat per Bífidus Produccions. (Documentació pròpia i l'extreta de "Guía de la radio")

Unión Radio Barcelona

L’any 1923 l’enginyer Josep Maria Guillén García, llicenciat en Ciències per la Universitat de la Sorbona de París, va viatjar a París i es va interessar per les emissions radiofòniques que es feien des de la Torre Eiffel. Des de Barcelona les podia escoltar amb les de la British Broadcasting Company. Quan va saber que els camions que circulaven per França amb uns transmissors radiofònics per donar a conèixer el nou mitjà de comunicació estaven a Perpinyà va demanar que es desplacessin a Barcelona per fer una demostració. El 23 de setembre de 1923, festivitat de La Mercè, es va transmetre per ràdio un concert fet al Teatre Grec de Montjuïc que es va poder escoltar al Palau de la Música de Barcelona. A l’any 1923 Guillén amb l’impressor i aficionat a la ràdio Eduard Solà van crear la revista “Radiosola” i al mes d’octubre ja va organitzar una reunió amb diferents fabricants per crear Ràdio Barcelona. Un any després l'Associació Nacional de Radiodifusió va fundar Ràdio Barcelona, que va començar les seves emissions el 14 de novembre de 1924, des de l’Hotel Colón de la Plaça de Catalunya. Va ser la primera emissora autoritzada per la Dirección General de Comunicaciones i per això va rebre l’indicatiu EAJ-1. Després va traslladar els seus estudis al carrer de Casp núm. 6 de Barcelona, a prop del Passeig de Gràcia. El 10 de febrer de 1926 es va associar a Unión Radio que la va comprar el 1929, i va ser anomenada Unión Radio Barcelona. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d’Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per els seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. El dia 27 de juliol de 1936, la Generalitat de Catalunya s'apropia d’Unión Radio Barcelona (EAJ1) i Ràdio Associació de Catalunya (EAJ15). Les dues van quedar sota el paraigua del Comissariat de Radiodifusió, creat per la Generalitat en esclatar la guerra Civil espanyola el 17 de juliol de 1936. El 26 de gener de 1939, quan les tropes de Franco van entrar a la ciutat de Barcelona, Unión Radio Barcelona no emetia. A la ciutat l’única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya. Explica el periodista Daniel Arasa que la bomba que va esclatar a la Gran Via a l'altura del cinema Coliseum, el mes de març de 1938, va obligar al desallotjament de l'emissora del carrer Casp. Arasa explica: "Al gener de 1939, la Generalitat va ordenar el desmantellament de Ràdio Barcelona perquè els equips fossin enviats cap al nord i poder emetre des de fora i evitar així que el material caigués en mans dels franquistes. No obstant això, això no va passar perquè el material va ser desmuntat i amagat per un quintacolumnista —un espia del bàndol franquista— de la ràdio, que va omplir de pedres les caixes en què teòricament es va empaquetar els equips. Així, les emissions de Ràdio Barcelona es van reprendre el 26 de febrer de 1939, ja sota el control de Dionisio Ridruejo, el falangista que havia estat el responsable de la propaganda del bàndol franquista". Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya) Ràdio Barcelona el mes de gener de 1940 encara tenia aquell indicatiu. Al diari La Vanguardia torna a sortir el nom de Radio Barcelona el 10 de febrer de 1940. L’emissora seguia essent propietat d’Unión Radio que el 25 de setembre de 1940 va passar a denominar-se Sociedad Española de Radiodifusión (SER). L’any 1984 el Grupo Prisa va passar a ser-ne el propietari. Cap a l’any 1962 Ràdio Barcelona també emetia una programació en freqüència modulada que era Radio Barcelona Segundo Canal. Posteriorment seria Ràdio Barcelona FM. El setembre de 1991 Ràdio Barcelona 2 va començar a emetre per la freqüència d'FM de Ràdio Tràfic que aquell any s’havia incorporat a Cadena Minuto, propietat del Grup Prisa. El nom de Ràdio Barcelona 2 es va fer servir de 1991 a 2001. Informació pròpia i l’extreta de l’article “La guerra civil de la ràdio” publicat per Blaca Cia al “Quadern” del diari El País, el 2 d’abril de 2015.

COPE Catalunya i Andorra

La Cadena de Ondas Populares Españolas té el seu origen a la Red de Emisoras Diocesanas de la Iglesia que es va crear l'11 de novembre de 1959, després de signar-se un acord entre el govern del general Franco i l'Església catòlica espanyola. Els responsables de Secretariats diocesans de cinema, ràdio i televisió dels bisbats espanyols havien decidit a la seva primera reunió que el nom de la xarxa d'emissores seria Red de Emisoras al Servicio de Dios (RES-DEI). El nom de les emissores seria el de Radio Popular més el nom de la localitat. Es volia que en aquella xarxa s'agrupessin els centenars de petites emissores parroquials de l'Estat espanyol que emetien en ona mitjana. El desembre de 1964, a causa del Plan Transitorio de Ondas Medias para la Radiodifusión, que obligava a una reorganització de l'espectre de l'ona mitjana per adequar-se a les freqüències assignades a l'espai europeu, una part d'aquelles emissores van haver de tancar. L'any 1971, la Red de Emisoras al Servicio de Dios va passar a dir-se Radio Popular S.A (RAPOSA), que l'any 1979 va passar a ser Cadena de Ondas Populares Españolas (COPE). A l'àrea metropolitana de Barcelona no és fins a principis de 1983, quan Radio Miramar de Barcelona es va associar a la COPE, quan aquesta cadena hi té presència. L'1 de febrer de 1983, Luis del Olmo va començar a fer "Protagonistas" des de Ràdio Miramar per a totes les emissores de la Cadena COPE. L'estiu de 1983, l'empresa Editorial Catalana de Radio y TV, formada per Ràdio Sabadell i Radio 80, va formar la cadena Catalunya 80, dins de la Cadena 80, amb emissores a Barcelona, Berga, Valls i la Seu d'Urgell. A l'Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l'any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro el 28 de gener de 1985. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d'aquella operació. La desvinculació d'Editorial Catalana, titular de l'emissora barcelonina Catalunya 80, del grup radiofònic Radio 80 va fer que la seva emissora a Barcelona passés a ser, des de l'octubre de 1984, Ràdio Nova. Editorial Catalana va entrar en negociació amb la cadena COPE que va passar a tenir el 40% del seu capital social i el 60% restant el tenia Ràdio Sabadell. La COPE podia emetre una part de la seva programació per Ràdio Sabadell i Ràdio Nova i la resta de les emissores de Ràdio Comarques Catalanes. La temporada 1986-1987, la majoria de la programació de Ràdio Miramar es feia en connexió amb Cadena COPE, que encara no tenia emissora pròpia a Barcelona. La relació es va acabar el 31 de juliol de 1987, quan la cadena de la Conferència Episcopal Espanyola no va renovar la col·laboració per haver comprat el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. Aleshores, l'emissora d'FM Radio Nova es va convertir en COPE FM Barcelona (Radio Popular de Barcelona). COPE FM Barcelona (Radio Popular de Barcelona) va emetre per primera vegada, amb una emissora pròpia en FM, a Barcelona, el mes de juny de 1987 fent servir la freqüència de 102 MHz de Ràdio Nova (abans Catalunya 80). Durant els mesos de juny i juliol va oferir una programació musical, en proves. La inauguració de l’emissora i de la programació es va fer l'1 d'agost de 1987. Luis del Olmo era el gestor de la nova emissora barcelonina. El juny de 1990, la COPE va comprar la majoria d'accions de Cadena Nova, creada l'any 1985, i que agrupava gran part de les emissores que havien format la Cadena 13. Cap al juny de 1992, la Cadena Nova, propietat de COPE, va passar a oferir una programació basada en una radiofórmula musical. A partir de 1993, les emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE. Abans la COPE, el juny de 1991, va comprar la majoria d'accions de Radio Miramar que va passar a ser COPE Miramar a l'OM des del mes de setembre d'aquell any. L'any 2004, la societat Emisiones Radiofónicas Españolas, l'empresa propietària de Radio Miramar, es va dissoldre transferint l'emissora i la seva concessió a Radio Popular. El mes d'octubre de 2004, per la freqüència d'ona mitjana a més de la programació de la Cadena COPE es va començar a emetre la de Rock & Gol, propietat també de Radio Popular. Això es va fer fins a l'octubre de 2009, quan Rock & Gol va passar a emetre a Barcelona per FM. El 21 d’abril de 2012 va començar a emetre COPE Andorra, al Principat d’Andorra, gràcies a l’acord amb AD Ràdio, que era propietat del grup Premsa Andorrana (Premandsa), editor del “Diari d'Andorra”. Posteriorment, en el moment que s’oferia la mateixa programació per Andorra i Catalunya es va començar a fer servir la identificació COPE Catalunya i Andorra.

COPE Catalunya

La Cadena de Ondas Populares Españolas té el seu origen a la Red de Emisoras Diocesanas de la Iglesia que es va crear l'11 de novembre de 1959, després de signar-se un acord entre el govern del general Franco i l'Església catòlica espanyola. Els responsables de Secretariats diocesans de cinema, ràdio i televisió dels bisbats espanyols havien decidit a la seva primera reunió que el nom de la xarxa d'emissores seria Red de Emisoras al Servicio de Dios (RES-DEI). El nom de les emissores seria el de Radio Popular més el nom de la localitat. Es volia que en aquella xarxa s'agrupessin els centenars de petites emissores parroquials de l'Estat espanyol que emetien en ona mitjana. El desembre de 1964, a causa del Plan Transitorio de Ondas Medias para la Radiodifusión, que obligava a una reorganització de l'espectre de l'ona mitjana per adequar-se a les freqüències assignades a l'espai europeu, una part d'aquelles emissores van haver de tancar. L'any 1971, la Red de Emisoras al Servicio de Dios va passar a dir-se Radio Popular S.A (RAPOSA), que l'any 1979 va passar a ser Cadena de Ondas Populares Españolas (COPE). A l'àrea metropolitana de Barcelona no és fins a principis de 1983, quan Radio Miramar de Barcelona es va associar a la COPE, quan aquesta cadena hi té presència. L'1 de febrer de 1983, Luis del Olmo va començar a fer "Protagonistas" des de Ràdio Miramar per a totes les emissores de la Cadena COPE. L'estiu de 1983, l'empresa Editorial Catalana de Radio y TV, formada per Ràdio Sabadell i Radio 80, va formar la cadena Catalunya 80, dins de la Cadena 80, amb emissores a Barcelona, Berga, Valls i la Seu d'Urgell. A l'Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l'any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro el 28 de gener de 1985. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d'aquella operació. La desvinculació d'Editorial Catalana, titular de l'emissora barcelonina Catalunya 80, del grup radiofònic Radio 80 va fer que la seva emissora a Barcelona passés a ser, des de l'octubre de 1984, Ràdio Nova. Editorial Catalana va entrar en negociació amb la cadena COPE que va passar a tenir el 40% del seu capital social i el 60% restant el tenia Ràdio Sabadell. La COPE podia emetre una part de la seva programació per Ràdio Sabadell i Ràdio Nova i la resta de les emissores de Ràdio Comarques Catalanes. La temporada 1986-1987, la majoria de la programació de Ràdio Miramar es feia en connexió amb Cadena COPE, que encara no tenia emissora pròpia a Barcelona. La relació es va acabar el 31 de juliol de 1987, quan la cadena de la Conferència Episcopal Espanyola no va renovar la col·laboració per haver comprat el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. Aleshores, l'emissora d'FM Radio Nova es va convertir en COPE FM Barcelona (Radio Popular de Barcelona). Va emetre per primera vegada, amb una emissora pròpia en FM, a Barcelona, a partir de l'1 d'agost de 1987. Luis del Olmo era el gestor de la nova emissora barcelonina. El juny de 1990, la COPE va comprar la majoria d'accions de Cadena Nova, creada l'any 1985, i que agrupava gran part de les emissores que havien format la Cadena 13. Cap al juny de 1992, la Cadena Nova, propietat de COPE, va passar a oferir una programació basada en una radiofórmula musical. A partir de 1993, les emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE. Abans la COPE, el juny de 1991, va comprar la majoria d'accions de Radio Miramar que va passar a ser COPE Miramar a l'OM des del mes de setembre d'aquell any. L'any 2004, la societat Emisiones Radiofónicas Españolas, l'empresa propietària de Radio Miramar, es va dissoldre transferint l'emissora i la seva concessió a Radio Popular. El mes d'octubre de 2004, per la freqüència d'ona mitjana a més de la programació de la Cadena COPE es va començar a emetre la de Rock & Gol, propietat també de Radio Popular. Això es va fer fins a l'octubre de 2009, quan Rock & Gol va passar a emetre a Barcelona per FM.