Conjunts de recursos · Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya

Escola Lavínia

Escola del barri de Les Corts de Barcelona. El mes de desembre de l'any 2012 van fer un programa amb la col·laboració del Centre de Recursos Pedagògics de Les Corts. El curs 2016-2017 l'alumnat de l'Escola Lavínia va participar en algunes edicions del programa "L'ofici d'educar" de Catalunya Ràdio.

iCat

El 28 de juliol de 1998, s'accepta l'oferta de l'empresa Radiocat XXI (Grupo Godó) per gestionar l'explotació de Ràdio Associació RAC105. La gestió de RAC105 a Barcelona va passar a ser privada. La seva xarxa de freqüències va permetre la creació de Catalunya Cultura, dins del grup Catalunya Ràdio. Va començar les emissions regulars el 2 de febrer de 1999 i el 8 de febrer se'n fa la inauguració oficial en una gala al Teatre Nacional de Catalunya. El 23 d'abril de 2006, Catalunya Cultura va canviar el seu nom pel d'iCat FM i la seva programació va passar a ser fonamentalment musical. El dia 1 d'octubre de 2012 iCat FM va deixar d'emetre a l'FM i només va distribuir els seus continguts per internet durant cinc anys, com iCat. El 6 de setembre de 2017 iCat va recuperar les emissions en FM a tot Catalunya.

Ràdio Associació de Catalunya

Després que Ràdio Barcelona fos absorbida per Unión Radio, l'any 1929, l'Asociación Nacional de Radiodifusión va crear a Barcelona Ràdio Associació de Catalunya, el gener de 1930. El dia 27 de juliol de 1936, la Generalitat de Catalunya s'apropia d'Unión Radio Barcelona (EAJ1) i Ràdio Associació de Catalunya (EAJ15). Totes dues van quedar sota el paraigua del Comissariat de Radiodifusió, creat per la Generalitat en esclatar la Guerra Civil Espanyola el 17 de juliol de 1936. En començar el mes de gener de 1939, Unión Radio Barcelona va deixar de funcionar i a la ciutat l'única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya, que actuava com a emissora de la Generalitat de Catalunya. El 26 de gener de 1939, quan Barcelona és ocupada per les forces franquistes l'emissora és requisada i es converteix en Cooperativa Radio España. Al diari "La Vanguardia" del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). Ràdio Barcelona, el mes de gener de 1940, encara tenia aquell indicatiu. Al diari La Vanguardia torna a sortir el nom de Radio Barcelona el 10 de febrer de 1940. L'any 1941, el règim franquista procedeix a la liquidació de la cooperativa que es transforma en Societat Anònima i passa a dir-se Radio España Barcelona. La Sociedad Española de Radiodifusión (SER) compra les accions. El 44% les cedeix al banquer Ramon Rato; un 12% queden en mans d'una de les persones que va dissoldre la cooperativa, Gonçal Serraclara, i el 44% restant se'l queda la SER, amb Eugenio Fontan i Ramon Varela al capdavant. Ramon Rato, l'any 1941, compra Radio Toledo i després de comprar més emissores locals formarà la Rueda de Emisoras Rato, l'any 1947. A Catalunya, la família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. En un homenatge a la locutora Rosalia Rovira, celebrat el desembre de 1976 a l'Hotel Orient, la gent allí reunida senten la necessitat de recuperar Ràdio Associació de Catalunya (1931-1939). El 22 de maig de 1980 es constitueix novament la societat Ràdio Associació de Catalunya. Des del 27 de setembre fins al 4 d'octubre de 1982 es realitzen un seguit de proves d'emissió des del Gran Hotel Florida del Tibidabo, des de les 7 hores fins a les 9 hores del vespre, amb l'objectiu d'accelerar la recuperació de l'emissora. El 23 de desembre de 1982, la societat cooperativa RAC obté la concessió en FM al terme municipal de Barcelona. En un acord del 24 de maig de 1983, el Consell Rector decideix cedir l'emissora a la Generalitat de Catalunya que va posar en marxa Ràdio Associació als 105 MHz, en període de proves, el 15 de febrer de 1984. El dia 20 de febrer de 1984 va començar la seva programació regular. El 28 de juliol de 1998, s'accepta l'oferta de l'empresa Radiocat XXI (Grupo Godó) per gestionar l'explotació de Ràdio Associació RAC105. La gestió de RAC105, a Barcelona, va passar a ser privada i a la xarxa de freqüències que tenia va començar a emetre Catalunya Cultura el 2 de febrer de 1999.

Nou Temps Ràdio

Emissora privada evangèlica que va començar a emetre en FM des d'El Pont de Suert el 28 de desembre de 2017. La titularitat la tenia l'Asociación Cultural Radio Adventista España. El Consell Audiovisual de Catalunya, el mes de gener de 2015, li va atorgar una llicència. El projecte en FM va durar poc, perquè el 17 de novembre de 2022 el Consell de l'Audiovisual de Catalunya va incoar un "procediment administratiu d'extinció de la llicència per a la prestació del servei de radiodifusió sonora en ones mètriques amb modulació de freqüència de la freqüència 90.1 MHz del Pont de Suert". La programació l'any 2023 es continuava oferint per Internet.

Ràdio Institut El Pont de Suert

Fundat l'any 1985, l'IES del Pont de Suert és l'únic institut de l'Alta Ribagorça i està ubicat a la seva capital, El Pont de Suert. Va mantenir un projecte de ràdio per Internet durant el període de confinament a causa de la pandèmia de la Covid 19, a la primavera de 2020.

Ràdio Les Borges

Emissora municipal de Les Borges Blanques. A finals de 1986, el Grup Recerca -entitat cultural de les Borges Blanques- comença a treballar per crear una estació de ràdio al poble amb l'objectiu d'oferir un servei informatiu i cultural de proximitat per als veïns i veïnes del municipi. Els primers estudis de Ràdio les Borges s'ubiquen al carrer Santa Vedruna. El 5 de febrer de l'any 1987, aquesta ràdio local del Tercer Sector emet per primera vegada. A partir del 1990 s'inicien els tràmits per legalitzar l'emissora i es redacta un projecte per transformar la ràdio local en emissora municipal, fita que s'aconsegueix quatre anys més tard, el 1994. Arran d'aquesta legalització, l'ajuntament del moment destina una partida del pressupost municipal a finançar la ràdio que, fins llavors, es nodria exclusivament amb els ingressos que es generaven a través dels anuncis publicitaris que s'emetien. L'any 2000, l'Ajuntament de les Borges Blanques i l'equip directiu de la ràdio decideixen que els estudis s'han de traslladar a unes dependències municipals. El 18 de març del 2000, Ràdio les Borges acaba la seva etapa als estudis del carrer Santa Vedruna i es trasllada a l'entresol del pavelló Francesc Macià, al carrer Catalunya. L'any 2009 es duen a terme diverses millores tècniques als estudis i es comença a treballar en el projecte de renovació de l'emissora. S'aposta per una major presència a les xarxes socials i la distribució de continguts per Internet. (Informació extreta del web de Ràdio Les Borges)

Radio España de Gerona

El 29 de gener de 1933, l'Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. Després d'emetre una setmana en proves, el 10 de desembre de 1933 RAC inaugura les emissions regulars de Ràdio Girona EAJ 38, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys trenta. L'emissora quedà instal·lada a l'Ateneu Gironí. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Quan les tropes franquistes van ocupar Girona van canviar el nom de l'emissora pel de Radio Gerona. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, també es va fer amb Radio Gerona que l'any 1945 ja era Radio España de Gerona. L'any 1963 Radio Gerona va passar a formar part de la Cadena SER, tot i que era propietat de la família Rato. La família Rato va passar a ser el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora Radio España de Barcelona l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. L'any 1976, Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana, associada a la Cadena Rato. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya. Ràdio Girona durant uns anys va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la major part del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Girona des d'aquell moment es va integrar del tot a la Cadena SER.

Ràdio Gandesa

El cronista de Gandesa Anton Monner explica que "a Gandesa, pels anys 1960, va arribar un telegrafista, Basilio Ruiz, jove d'origen aragonès, actiu i molt treballador. Aviat va incorporar-se a la vida pública local, va aprendre el gandesà a les poques setmanes d'arribar i es va casar amb una noia de la Ciutat. En morir la seva jove esposa, se'l va destinar a Tarragona com a telegrafista. Basilio, que així se'l coneixia popularment, malgrat els anys que va viure a Gandesa, va deixar-hi petjada, per la seva actitud constructiva i inquieta. Era afeccionat a la ràdio i va muntar Ràdio Gandesa, amb el vistiplau i ajuda de l'Ajuntament. Ell treballava a telègrafs i necessitava una ajuda a l'emissora. I, així, la Maria Lluís es va incorporar al món de la ràdio l'any 1963". Per tant, Gandesa va tenir una emissora en Ona Mitjana, Radio Gandesa "La Voz de la Terra Alta", que va començar a emetre el 1963 i va acabar l'any 1965 quan l'Estat va obligar a les petites emissores locals d'ona mitjana de passar a emetre en la banda d'FM. A les comarques tarragonines en van tancar 21. Ja en temps de la democràcia, Anton Monner, quan era regidor de Cultura de l'Ajuntament de Gandesa va crear la revista "Alhora" i després va impulsar el projecte d'emissora municipal. Ràdio Gandesa, en FM, va començar a emetre l'any 1983. El mes de juliol d'aquell any ja funcionava. Maria Lluís va ser la primera directora. Els seus principals col·laboradors foren Josep Vidal, que informava del temps a Gandesa, Andreu Pedrola, que n'era el comptable, però que també col·laborava en emissions de música, Raül Arlandès, Enric Borràs, que parlava sobre l'esport. (Informació pròpia, més l'extreta de l'article "Maria Lluís, locutora i directora de Ràdio Gandesa, exemple d'amor i servei", escrit per Anton Monner i publicat al Setmanari L'Ebre el 16 de febrer de 2022)

Country Shack Ràdio

Country Shack Ràdio és la primera ràdio de música exclusivament americana de Catalunya. Distribueix la seva programació per Internet. Es troba a les xarxes socials com The Country Shack, que és el nom del nostre estudi. Va ser creada per Joan Balaguer l'any 2022. Country Shack Ràdio és una iniciativa sense ànim de lucre, de tipus cultural i musical per la promoció de la música popular nord-americana: Country, Blues, Jazz... Country Shack Ràdio oferia butlletins de notícies de Voice of America.

Ràdio Sitges online

Ràdio musical que distribueix la seva programació per Internet. Va començar a funcionar l'any 2018, coordinada per Valentí Mongay Algunes de les persones que feien la seva programació van formar part de la Ràdio Jove de Sitges i la primera i original Ràdio Sitges. La Ràdio Jove de Sitges va tenir abans el nom de Ràdio Sitges fins que l'empresari Francisco Peris Mencheta va obrir una altra emissora de ràdio a Sitges, amb el nom de Ràdio Sitges registrat com a marca. Aleshores Jordi Raventós i els germans Matas de Sitges, fundadors del projecte, van haver de canviar el nom de l'emissora pel de Ràdio Jove de Sitges. La Ràdio Jove de Sitges va emetre des del 1982 al 1985.

Ràdio Star

L'any 1984, l'emissora Ràdio Star del barri de les Arenes va començar a emetre. Des de llavors, aquest mitjà de comunicació ha passat per diverses etapes. El 28 de febrer de 2005, Ràdio Star es va reinaugurar i va començar una nova etapa a l'FM com a emissora cultural. A més de renovar els continguts va renovar els equips tècnics per abastar tota la ciutat de Terrassa. Ràdio Star estava promoguda per l'Associació de Veïns de les Arenes, la Grípia i Can Montllor de Terrassa. A més, en començar aquesta nova etapa, des de l'any 2005 la seva programació també es podia escoltar per Internet a través de la seva pàgina web.

Ona de Sants-Montjuïc

El mes de març de l'any 1985, l'Ateneu Popular de Sants (1933) va posar en marxa Ona Popular de Sants després de fer un taller de ràdio. Poc temps després, la ràdio va rebre l'ordre de tancament amb amenaça de multa i va aturar les seves emissions. Després de rebre el suport del districte de Sants-Montjuïc, la ràdio va restablir les seves emissions. L'any 1991, Ona Popular de Sants va passar a anomenar-se Ona de Sants "La ràdio jove" i a finals d'aquella dècada va canviar la seva denominació per Ona de Sants-Montjuïc. A principis del segle XXI, Ona de Sants-Montjuïc va rebre una subvenció del Districte de Sants-Montjuïc per ajudar a superar les grans dificultats econòmiques que patia l'emissora. A la primavera de l'any 2022 va inaugurar els estudis situats al carrer Melcior de Palau de Barcelona.

Ràdio Tortosa

Segons Lluís Mestre i Rexach al seu article «Mig segle de la ràdio a Tortosa», publicat a “La Veu del Baix Ebre” (21-12-1979): Els inicis de Ràdio Tortosa els poden datar a finals de l'any 1929 encara que, potser ja va ser per finals de 1928 i mitjançant un petit equip transmissor emparat per una llicència EAR de cinquena categoria que es transmetia de manera informal avisos, notícies i discos gramofònics. Com aquesta iniciació tingué un funcionament experimental i alternatiu amb setmanes senceres de silenci, s'estableix l'any 1929 com el del començament de la radiodifusió tortosina. El primer equip fou construït a Terrassa al taller de Francesc Matarrodona, a finals de l'any 1929, i va ésser muntat a la ciutat de Tortosa, pel terrassenc Ramon Odena, pare del també locutor Josep Àngel Òdena, que es va establir a Tortosa fins a la seva mort. La primera seu de Ràdio Tortosa va estar als baixos dels locals de La Unión Patriótica. Durant quasi tot l'any 1930 les emissions tingueren el caràcter de proves i Ramón Òdena introduí importants millores i reformes a l'equip d’ona mitjana, que el mes de gener de 1931 obtingué permís oficial amb l'indicatiu de EAJ-11. Antoni Falcó, propietari d'una armeria al carrer de Sant Blai, va ser el seu director. Ramon Pitart i Ramon Òdena van ser els primers locutors professionals. Amb l'adveniment de la segona República espanyola, el 14 d’abril de 1931, l'emissora va perdre poc després la concessió oficial i va haver de deixar d’emetre. L'indicatiu d’EAJ-11, a l'any 1933, va ésser assignat a Ràdio Reus. Aleshores sorgí una iniciativa inspirada des de les pàgines del “Setmanari Vida Tortosina” pels escrits de Ramon Òdena a fi d'obtenir un nou permís i muntar una nova emissora. A tal efecte es constituí un Ràdio Club que inicià el muntatge d'un modern equip. Ànima d'aquesta associació fou el jove enginyer Julian Mangrané i Ejerique, juntament amb el mateix Òdena. L'estiu de l'any 1936, ja en plena Guerra Civil, Ramon Òdena va tornar a posar en funcionament Ràdio Tortosa en ona mitjana. Tenia les seves instal·lacions al tercer pis de l'Ajuntament de Tortosa, dintre del negociat d'obres públiques. Més tard la ràdio fou incautada pel Comitè Antifeixista i va passar a operar des dels seus locals que estaven al Convent requisat a les monges de la Consolació. En aquell moment també es va posar en marxa una emissora d'ona curta que enllaçava amb la zona nacional per transmetre i rebre notícies de caràcter humanitari. L’emissora local en ona mitjana deixà de funcionar a la primavera de l'any 1937 a l'ésser assassinat Ramón Òdena. Posteriorment, després de l'entrada a Tortosa de les tropes nacionals, les instal·lacions van ser confiscades i desmuntades pel Servicio de Recuperación del Ejército de Levante que se les emportà amb un camió. Després de la Guerra Civil espanyola, Julian Mangrané i Ejerique i Lluís Mestre i Rexach van tornar a reactivar Ràdio Tortosa en ona mitjana. Es data el començament del segon període de Ràdio Tortosa, a l’any 1948, encara que no va tenir un funcionament gaire regular fins al mes de març de 1952. L’equip emissor tenia 500 W de potència. El director de l’emissora fins la seva jubilació, l’any 1985, va ser Lluís Mestre i Rexach. Els estudis estaven situats a l'edifici del carrer de la República Argentina, número 26 de Tortosa, ocupant primer tan sols els baixos i a partir de 1972, ocupant també dos pisos elevats. Per afrontar la superpoblació de centres emissors en Ona Mitjana, l'Estat espanyol va aprovar el "Plan transitorio de ondas medias" el 23 de desembre de 1964. Un decret que va obligar tots els concessionaris d'estacions a l'emissió simultània en OM i FM. Això va provocar una reducció dràstica d'emissores en Ona Mitjana. Ràdio Tortosa va ser autoritzada a emetre en ona mitjana dins del Plan Técnico de 1965. A l’any 1969 va formar part de la naixent Cadena de Emisoras Sindicales, com a Emisora Sindical Radio Tortosa ECS-6. A l’any 1975 ja sortia en OM i FM. Alguns professionals de Ràdio Tortosa ECS-6 van ser: Ludivina Acero Álvarez (Luz Acero), qui va treballar 43 anys a l’emissora, Josep Maria Vallés i Vilás, que era “Quico de Forés”, Rodolfo Lamote de Grignon i Nicolau“ Joan de Gandaia”, Paco Guimerà, Paco Prieto “Joan de Cadup”, Joaquim Marín, Maria Luisa Ballesteros, Ramón Miravalls, Josep Àngel Òdena o Jordi Itarte. Ràdio Tortosa va deixar de formar part de la Cadena de Emisoras Sindicales en extingir-se aquesta el 4 de desembre de 1978 i va quedar integrada dins de Radiocadena Española. Des del mes de gener de 1980 Radio Tortosa va connectar amb Radio Peninsular de Barcelona, de Radio Nacional de España, per oferir algun dels seus programes. El setembre de 1985, el director de Ràdio Tortosa Lluís Mestre i Rexach es va jubilar i va rebre una placa commemorativa en reconeixement als seus més de trenta anys de feina a la ràdio. El va succeir Josep Andreu i pocs mesos després, el gener de 1986, Jordi Itarte va ser nomenat com a director de Radiocadena Española a Tortosa. A l’any 1989, totes les emissores de Radiocadena Española van passar a formar part de Radio Nacional de España. L’emissora de Tortosa quedava integrada dins de Radio 5, com Radio 5 Tortosa, i perdia gran part de la seva programació pròpia i, finalment, el 24 de juliol 1991 es va tancar el centre emissor, adduint raons econòmiques. Ràdio Tortosa va reaparèixer en FM, com a emissora municipal, el juny de 1999. El seu primer director va ser Conrad Duran, que ja va treballar en l'antiga Ràdio Tortosa des dels anys setanta i fins que va tancar. Els seus estudis estaven al primer pis de l'edifici del carrer Montcada número 27, al nucli antic de la ciutat. Ràdio Tortosa el 21 de juliol de 2001 va patir un incendi als estudis que la va deixar operativa durant un mes. A finals del mes d’agost va reprendre l’emissió. El 3 de setembre de 2010 Ràdio Tortosa va inaugurar nous estudis coincidirà amb el començament de les festes de la Cinta. Ràdio Tortosa va passar a ocupar els baixos de l'edifici del carrer Montcada 27, amb un estudi principal en què la finestra dona directament a la plaça dels Dolors i al carrer Montcada. (Informació pròpia i extreta de l’entrada “Ràdio Tortosa” de la Viquipèdia)

Radio Tortosa ECS-6

Segons Lluís Mestre i Rexach al seu article «Mig segle de la ràdio a Tortosa», publicat a “La Veu del Baix Ebre” (21-12-1979): Els inicis de Ràdio Tortosa els poden datar a finals de l'any 1929 encara que, potser ja va ser per finals de 1928 i mitjançant un petit equip transmissor emparat per una llicència EAR de cinquena categoria que es transmetia de manera informal avisos, notícies i discos gramofònics. Com aquesta iniciació tingué un funcionament experimental i alternatiu amb setmanes senceres de silenci, s'estableix l'any 1929 com el del començament de la radiodifusió tortosina. El primer equip fou construït a Terrassa al taller de Francesc Matarrodona, a finals de l'any 1929, i va ésser muntat a la ciutat de Tortosa, pel terrassenc Ramon Odena, pare del també locutor Josep Àngel Òdena, que es va establir a Tortosa fins a la seva mort. La primera seu de Ràdio Tortosa va estar als baixos dels locals de La Unión Patriótica. Durant quasi tot l'any 1930 les emissions tingueren el caràcter de proves i Ramón Òdena introduí importants millores i reformes a l'equip d’ona mitjana, que el mes de gener de 1931 obtingué permís oficial amb l'indicatiu de EAJ-11. Antoni Falcó, propietari d'una armeria al carrer de Sant Blai, va ser el seu director. Ramon Pitart i Ramon Òdena van ser els primers locutors professionals. Amb l'adveniment de la segona República espanyola, el 14 d’abril de 1931, l'emissora va perdre poc després la concessió oficial i va haver de deixar d’emetre. L'indicatiu d’EAJ-11, a l'any 1933, va ésser assignat a Ràdio Reus. Aleshores sorgí una iniciativa inspirada des de les pàgines del “Setmanari Vida Tortosina” pels escrits de Ramon Òdena a fi d'obtenir un nou permís i muntar una nova emissora. A tal efecte es constituí un Ràdio Club que inicià el muntatge d'un modern equip. Ànima d'aquesta associació fou el jove enginyer Julian Mangrané i Ejerique, juntament amb el mateix Òdena. L'estiu de l'any 1936, ja en plena Guerra Civil, Ramon Òdena va tornar a posar en funcionament Ràdio Tortosa en ona mitjana. Tenia les seves instal·lacions al tercer pis de l'Ajuntament de Tortosa, dintre del negociat d'obres públiques. Més tard la ràdio fou incautada pel Comitè Antifeixista i va passar a operar des dels seus locals que estaven al Convent requisat a les monges de la Consolació. En aquell moment també es va posar en marxa una emissora d'ona curta que enllaçava amb la zona nacional per transmetre i rebre notícies de caràcter humanitari. L’emissora local en ona mitjana deixà de funcionar a la primavera de l'any 1937 a l'ésser assassinat Ramón Òdena. Posteriorment, després de l'entrada a Tortosa de les tropes nacionals, les instal·lacions van ser confiscades i desmuntades pel Servicio de Recuperación del Ejército de Levante que se les emportà amb un camió. Després de la Guerra Civil espanyola, Julian Mangrané i Ejerique i Lluís Mestre i Rexach van tornar a reactivar Ràdio Tortosa en ona mitjana. Es data el començament del segon període de Ràdio Tortosa, a l’any 1948, encara que no va tenir un funcionament gaire regular fins al mes de març de 1952. L’equip emissor tenia 500 W de potència. El director de l’emissora fins la seva jubilació, l’any 1985, va ser Lluís Mestre i Rexach. Els estudis estaven situats a l'edifici del carrer de la República Argentina, número 26 de Tortosa, ocupant primer tan sols els baixos i a partir de 1972, ocupant també dos pisos elevats. Per afrontar la superpoblació de centres emissors en Ona Mitjana, l'Estat espanyol va aprovar el "Plan transitorio de ondas medias" el 23 de desembre de 1964. Un decret que va obligar tots els concessionaris d'estacions a l'emissió simultània en OM i FM. Això va provocar una reducció dràstica d'emissores en Ona Mitjana. Ràdio Tortosa va ser autoritzada a emetre en ona mitjana dins del Plan Técnico de 1965. A l’any 1969 va formar part de la naixent Cadena de Emisoras Sindicales, com a Emisora Sindical Radio Tortosa ECS-6. A l’any 1975 ja sortia en OM i FM. Alguns professionals de Ràdio Tortosa ECS-6 van ser: Ludivina Acero Álvarez (Luz Acero), qui va treballar 43 anys a l’emissora, Josep Maria Vallés i Vilás, que era “Quico de Forés”, Rodolfo Lamote de Grignon i Nicolau“ Joan de Gandaia”, Paco Guimerà, Paco Prieto “Joan de Cadup”, Joaquim Marín, Maria Luisa Ballesteros, Ramón Miravalls, Josep Àngel Òdena o Jordi Itarte. Ràdio Tortosa va deixar de formar part de la Cadena de Emisoras Sindicales en extingir-se aquesta el 4 de desembre de 1978 i va quedar integrada dins de Radiocadena Española. Des del mes de gener de 1980 Radio Tortosa va connectar amb Radio Peninsular de Barcelona, de Radio Nacional de España, per oferir algun dels seus programes. El setembre de 1985, el director de Ràdio Tortosa Lluís Mestre i Rexach es va jubilar i va rebre una placa commemorativa en reconeixement als seus més de trenta anys de feina a la ràdio. El va succeir Josep Andreu i pocs mesos després, el gener de 1986, Jordi Itarte va ser nomenat com a director de Radiocadena Española a Tortosa. A l’any 1989, totes les emissores de Radiocadena Española van passar a formar part de Radio Nacional de España. L’emissora de Tortosa quedava integrada dins de Radio 5, com Radio 5 Tortosa, i perdia gran part de la seva programació pròpia i, finalment, el 24 de juliol 1991 es va tancar el centre emissor, adduint raons econòmiques. Ràdio Tortosa va reaparèixer en FM, com a emissora municipal, el juny de 1999. El seu primer director va ser Conrad Duran, que ja va treballar en l'antiga Ràdio Tortosa des dels anys setanta i fins que va tancar. Els seus estudis estaven al primer pis de l'edifici del carrer Montcada número 27, al nucli antic de la ciutat. Ràdio Tortosa el 21 de juliol de 2001 va patir un incendi als estudis que la va deixar operativa durant un mes. A finals del mes d’agost va reprendre l’emissió. El 3 de setembre de 2010 Ràdio Tortosa va inaugurar nous estudis coincidirà amb el començament de les festes de la Cinta. Ràdio Tortosa va passar a ocupar els baixos de l'edifici del carrer Montcada 27, amb un estudi principal en què la finestra dona directament a la plaça dels Dolors i al carrer Montcada. (Informació pròpia i extreta de l’entrada “Ràdio Tortosa” de la Viquipèdia)

Ràdio Barça

Ràdio Barça estava gestionada pel Futbol Club Barcelona a través del seu canal Barça TV. Feia la transmissió en directe dels partits del primer equip masculí de futbol dins del programa “El Barça en joc". Ràdio Barça es podia escoltar a la banda de TDT, en algunes plataformes digitals de televisió i per alguns portals radiofònics d'Internet. Les retransmissions per TDT, sense imatges, dels partits del primer equip masculí del Barça es van començar a fer a la temporada 2015-2016, a inicis del 2016. Les retransmissions en castellà, també sense imatges, en versions castellanes, es van fer, des de la temporada 2019-2020, en plataformes audiovisuals (Movistar, Orange, Vodafone) i per Internet.

Radio 5 Lleida

Els estudis de RNE a Lleida es van inaugurar el 17 de juliol de 1990. El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i una part de les freqüències van ser aprofitades per a la creació de Radio 5, una cadena comercial que seguia el model de Radio Peninsular de Barcelona que també va operar com a Radio 5 des de 1981 i fins al seu tancament l'any 1984. La seva escassa rendibilitat va provocar la seva reconversió en la radiofórmula informativa Radio 5 Todo Noticias el 18 d'abril de 1994. A la temporada 2012-2013 l'emissora es va identificar com RNE Radio 5 Información. El 14 d'octubre de 2013 va començar una nova etapa de l'emissora en la qual oferia continguts informatius i multitud de miniespais de temàtica diversa. Aleshores va tornar a identificar-se com Radio 5.

Ràdio Gafarró

Ràdio per Internet de l'Escola Gafarró de Santa Eulàlia de Puig-Oriol, a Lluçà. Van realitzar algun programa puntual en el curs 2017-2018.

Rocadepena Ràdio

Ràdio per Internet de l'Escola La Forja d'Alpens, que pertany al ZER Alt Lluçanès. Va fer els seus dos primers programes a l'últim trimestre del curs 2020-2021. Els programes de ràdio van ser el projecte final de curs. "El topònim de Rocadepena va estretament lligat a Alpens, ja que probablement el nom d'Alpens, conegut també en el passat com Pinnos, Pintos o els Pens prové de penna o penya, que es referiria al tipus de roca similar a la Rocadepena." Font: Diputació de Barcelona, mapes de patrimoni cultural.

Escola Aurora

Ràdio per Internet de l'Escola Aurora de Sant Boi de Lluçanès, que pertany al ZER Alt Lluçanès. Va fer els seus dos primers programes en el curs 2016-2017.

Ràdio Lluçanès

Ràdio per Internet localitzada a Olost. Va fer la prova pilot per You Tube el 2 de març de 2019. Va començar a distribuir programes el 16 de març de 2019 a Mixcloud. Els seus impulsors eren integrants de "La Rella", el mitjà digital d'informació del LLuçanès. L'equipament tècnic provenia de Ràdio Troca, que havia funcionat a Prats de Lluçanès. L'últim espai que es va publicar a You Tube va ser el 31 de gener de 2020.

Ràdio Ciutat de Valls

Es tracta del segon projecte de ràdio municipal, que es pot escoltar només per Internet. Abans havia existit l’emissora municipal Ona Valls, en FM. L’Ajuntament la va posar en marxa, en període de proves, a finals del mes de maig de 1998, per transmetre la fase final del play-off de la lliga femenina de bàsquet que el Club Bàsquet Valls jugava a Galícia. Va ser inaugurada el 23 de juny de 1988 i la programació regular va començar a mitjans del mes de setembre. Els estudis estaven en un edifici municipal de la carretera del Pla. L’Ajuntament de Valls el 23 d’abril de 2012 va informar als treballadors de l’emissora municipal Ona Valls del seu tancament immediat i definitiu. El consistori ja s’havia plantejat dos anys abans (2010) la clausura de l’emissora, que en els darrers anys havia patit una manca d’inversió pública. Ràdio Ciutat de Valls, de titularitat municipal, va començar a distribuir els seus continguts únicament per Internet el 13 de febrer de 2018, en període de proves. El pressupost municipal inicial va ser de 30.000 euros per fer possible la compra de materials i la creació de la plataforma necessària a Internet. Els pòdcasts dels programes i el conjunt de continguts radiofònics es podien escoltar a través del web www.rcvalls.cat. Els estudis de la ràdio municipal estaven emplaçats a les instal·lacions de Vallsgenera, a Valls. Una segona etapa de ràdio pública municipal va començar amb la posada en marxa de Ràdio Ciutat de Valls, que va començar a distribuir els seus continguts únicament per Internet el 13 de febrer de 2018, en període de proves. Seguia la línia de Ràdio Ciutat de Tarragona, impulsada per l’empresa Quimeras, amb qui l’Ajuntament havia signat un contracte municipal. A l’any 2019 Ràdio Ciutat de Valls va passar a estar gestionada a través de l’empresa Ràdio Televisió de Catalunya Nova, que també portava la gestió de les ràdios privades HIT 103, Ràdio Flaixbac i Flaix FM, a Valls. El 13 de febrer de 2023 es va integrar a La Xarxa.

Poc després que Ràdio Capital de L'Alt Camp comencés a emetre es va crear Ràdio Valls per iniciativa de Ràdio Sabadell, que formava part de Ràdio Comarques Catalanes, que va crear la societat Ràdio i TV de la Catalunya Nova. Les emissions en proves de Ràdio Valls van començar el mes de desembre de 1984 i la programació regular a mitjans de febrer de 1985. A finals de la Cadena 13 Ràdio Valls també en formava part. Posteriorment, l'any 1996, va passar a ser Ràdio Valls-Ràdio Flaixbac i, des de l'agost de 2000, Ràdio Valls – RAC 105. Quan RAC 105 va llogar la seva freqüència, els dissabtes es desconnectava per tal d'oferir la programació pròpia de Ràdio Valls. Cap a l'any 2011, Ràdio Valls es va separar de RAC 105 per oferir una programació pròpia i adoptar el nom de Hit 103 Ràdio Valls. Amb el pas dels anys va acabar identificant-se només com Hit 103. La programació d'aquesta ràdio privada en FM i per Internet es basava en una radiofórmula musical, amb informatius i alguns espais.

Ona Valls

Emissora de Valls que va sorgir com a iniciativa del grup d'Electrònica de l'AAEET. Inicialment, no emetia cada dia. Per poder ampliar la programació va passar a ser gestionada per l'Ajuntament de Valls passant a ser municipal el juliol de 1985. Però la Generalitat de Catalunya la va clausurar el mes de febrer de 1988. Mesos després, l'Ajuntament va posar en marxa l'emissora municipal Ona Valls. Ho va fer en període de proves, a finals del mes de maig de 1998, per transmetre la fase final del play-off de la lliga femenina de bàsquet que el Club Bàsquet Valls jugava a Galícia. Va ser inaugurada el 23 de juny de 1988 i la programació regular va començar a mitjans del mes de setembre. Els estudis estaven en un edifici municipal de la carretera del Pla. Poc després que Ràdio Capital de L'Alt Camp comencés a emetre es va crear Ràdio Valls per iniciativa de Ràdio Sabadell, que formava part de Ràdio Comarques Catalanes, que va crear la societat Ràdio i TV de la Catalunya Nova. Les emissions en proves de Ràdio Valls van començar el mes de desembre de 1984 i la programació regular a mitjans de febrer de 1985. L'Ajuntament de Valls, el 23 d'abril de 2012, va informar els treballadors de l'emissora municipal Ona Valls del seu tancament immediat i definitiu. El consistori ja s'havia plantejat dos anys abans (2010) la clausura de l'emissora, que en els darrers anys havia patit una manca d'inversió pública. Ràdio Ciutat de Valls, de titularitat municipal, va començar a distribuir els seus continguts únicament per Internet el 13 de febrer de 2018, en període de proves. El pressupost municipal inicial va ser de 30.000 euros per fer possible la compra de materials i la creació de la plataforma necessària a Internet. Els pòdcasts dels programes i el conjunt de continguts radiofònics es podien escoltar a través del web www.rcvalls.cat. Els estudis de la ràdio municipal estaven emplaçats a les instal·lacions de Vallsgenera, a Valls. Una segona etapa de ràdio pública municipal va començar amb la posada en marxa de Ràdio Ciutat de Valls, que va començar a distribuir els seus continguts únicament per Internet el 13 de febrer de 2018, en període de proves. Seguia la línia de Ràdio Ciutat de Tarragona, impulsada per l’empresa Quimeras, amb qui l’Ajuntament havia signat un contracte municipal. A l’any 2019 Ràdio Ciutat de Valls va passar a estar gestionada a través de l’empresa Ràdio Televisió de Catalunya Nova, que també portava la gestió de les ràdios privades HIT 103, Ràdio Flaixbac i Flaix FM, a Valls. El 13 de febrer de 2023 es va integrar a La Xarxa.

Ona Música Girona

Ona Catalana va començar a funcionar el 27 d'abril de 1998 amb cinc emissores gironines: Ona Girona, Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio Ripoll, Ràdio Costa Brava i Ràdio Olot. L'any 1999, Ona Catalana va rebre set freqüències en el concurs públic d'adjudicació de 33 freqüències convocat per la Generalitat de Catalunya a: Tarragona (Gandesa, Tortosa i Vendrell), Lleida (Pont de Suert i Viella), Girona (Figueres) i Barcelona (Vic). En aquell moment, a més, va arribar a acords amb Radio Ambiente Musical, que tenia tres freqüències a Barcelona, Reus i Girona, i amb Cadena Musical, per associar les seves emissores de Tàrrega, Cervera i Tremp. Finalment, l'octubre de 1999, va tancar un acord amb el Grupo Zeta per integrar les tres freqüències que havia rebut a Martorell, Santa Coloma de Farnés i Cambrils i les dues que ja tenia a Andorra. El Grupo Zeta entrava en la societat propietària d'Ona Catalana, amb un 35% del capital. En total, a 1 de novembre de 1999, Ona Catalana tenia 23 emissores, entre pròpies i associades a Catalunya i Andorra. El 15 de novembre de 1999 va inaugurar la radiofórmula musical Ona Música. A Barcelona, es podia escoltar per Ona Barcelona que feia servir la freqüència de l'empresa Ambiente Musical, una vegada que Catalunya Informació l'havia deixat de llogar. El dia 11 de setembre de l'any 2000 va inaugurar la programació generalista d'Ona Catalana. La cadena inicial d'Ona Catalana tenia dotze emissores: Ona Barcelona, Ona Girona, Ona Lleida, Ona Tarragona, Ràdio Olot, Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio Ripoll, Ona Ribagorça, Ona Osona, Ona Empordà, Ona de l'Ebre i Ona Penedès. El 30 d'octubre del 2000 s'hi va sumar Ona Andorra. L'agost del 2002, el Grupo Zeta va sortir de l'accionariat d'Ona Catalana. En aquell moment Radio Ambiente Musical es va convertir en l'accionista majoritari de la societat. L'estiu de l'any 2005, Ona Catalana va ser comprada per Unión Radio del Grupo PRISA. En aquell moment va acabar la cadena Ona Música. A l'emissora de Barcelona es va escoltar per primera vegada a Catalunya la radiofórmula Radiolé. La nova programació, basada en esports i entreteniment, va començar el dia de Sant Jordi de 2007 amb el nom d'Ona FM. La feien els professionals de la Cadena SER a Catalunya. La programació d'Ona FM va finalitzar el mes de juny de 2012. Algunes de les seves freqüències van passar a ser ocupades per Máxima FM i en nou freqüències es va programar una radiofórmula musical automatitzada. Ona FM va acabar el 26 de febrer de 2015. L'endemà les seves freqüències van començar a emetre la programació de la Cadena SER a Catalunya. Aprofitant aquelles freqüències i altres que tenia la cadena SER a Catalunya, el 15 d'octubre de 2018 es va posar en marxa la programació en català SER Catalunya.

Radio 5 Información

El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i una part de les freqüències van ser aprofitades per a la creació de Radio 5, una cadena comercial que seguia el model de Radio Peninsular de Barcelona que també va operar com a Radio 5 des de 1981 i fins al seu tancament l'any 1984. La seva escassa rendibilitat va provocar la seva reconversió en la radiofórmula informativa Radio 5 Todo Noticias el 18 d'abril de 1994. A la temporada 2012-2013 l'emissora es va identificar com RNE Radio 5 Información. El 14 d'octubre de 2013 va començar una nova etapa de l'emissora en la qual oferia continguts informatius i multitud de miniespais de temàtica diversa. Aleshores va tornar a identificar-se com Radio 5.