Conjunts de recursos · Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya

Bom Radio

Radio 4G va iniciar les seves emissions en FM en algunes ciutats espanyoles el 14 d'abril de 2014 amb el programa "La Jungla 4.0" de José Antonio Abellán, que és qui la va crear a través de la societat Power Media en el moment que va deixar de treballar a la Cadena COPE. També es podia escoltar per la seva plataforma web a Internet. El desembre de l'any 2016 va impulsar una campanya de microfinançament en travessar dificultats econòmiques. L'any 2018, el grup Squirrel Capital, gestora del canal de televisió Bom Cine a través de Squirrel Media, es va fer amb una participació del 75% de l'emissora. El 25% restant seguia en mans del periodista José Antonio Abellán. El mes de gener de 2020, Radio 4G va arribar a un acord amb el canal de televisió Bom Cine per emetre en directe el seu programa despertador "Desde que amanece, apetece", presentat per Fernando Martínez «Fernandisco». L'1 de setembre de 2022, Radio 4 G va passar a denominar-se Bom Radio 4 G. El grup Squirrel Media volia treure més profit a l'espectre que gestionava a la TDT. Des del 13 de gener de 2023, el projecte va passar a ser Bom Radio i es va poder escoltar a tot l'Estat espanyol en el canal de la TDT ocupat per Bom Cine. És en aquell moment quan la ràdio es pot escoltar a Catalunya en aquella banda digital, a més de poder fer-ho per Internet.

Alcover Ràdio

Emissora municipal d'Alcover. El 7 de febrer de 2003, l'Ajuntament d'Alcover va aprovar la constitució i creació de l'organisme autònom local per a la gestió del servei de ràdio local.

Ona Vilamalla

Ona Vila Malla és la ràdio municipal de Vilamalla. Ràdio Vilamalla K25 es va crear el novembre del 2003 i va començar a emetre el 31 d'agost del 2004. Tres anys després es va refundar en Ona Vilamalla. Ona Vilamalla va començar a emetre per les Festes de Sant Gil, a finals d’agost de 2007. El 2 de setembre es va fer la jornada d’inauguració i portes obertes. Degut al temporal de pluja del 29 de novembre de 2014 els estudis i equipaments d’Ona Vilamalla es van malmetre i va estar inactiva un temps. El govern de la Generalitat li va concedir el 26 de novembre de 2019 la concessió definitiva en freqüència modulada.

Ràdio Cabanes

Ràdio Cabanes va néixer el 23 d'abril de l'any 1996, com una iniciativa de l'Ajuntament de Cabanes. Els seus inicis van ser una programació bàsicament musical, a més d'estar al servei de les entitats i població de Cabanes i de promocionar les activitats que es feien a la comarca. Anys després, a Ràdio Cabanes es va posar en marxa una escola de ràdio. Durant uns anys va estar inactiva i cap a l’any 2009 va reprendre l’activitat. Ràdio Cabanes "La petita de l'Empordà" és una entitat que té la concessió administrativa com emissora municipal. El local on té els estudis està cedit per l'Ajuntament de Cabanes, qui en finança les seves despeses. La resta de despeses de l'emissora: el manteniment, renovació, ampliació de material i d'altres es porta a terme gràcies a les col·laboracions i aportacions econòmiques de diverses empreses o particulars. Ràdio Cabanes és una emissora sense afany de lucre. La televisió per Internet de Figueres Vent del Nord TV distribueix per Internet la programació de Ràdio Cabanes. (Font: Autoria pròpia amb dades de Vent del Nord TV)

Ràdio Vila-sacra

L’emissora municipal de Vila-sacra va començar a funcionar el mes d’abril de 1993, gràcies a un grup de persones entusiastes de la ràdio. Va rebre una autorització provisional el 1994. Durant alguns anys es va identificar com Cent-7 Música. Disposa de llicència de la Generalitat de Catalunya, concedida de manera definitiva el 2017, després que l'emissora hagués obtingut l'autorització de posada en servei per part del Ministeri d'Indústria, un cop complerts els tràmits administratius i tècnics, i havent superat la corresponent inspecció. Ràdio Vila-sacra és una emissora que disposa de pàgina web pròpia amb domini exclusiu i distribueix la seva programació per Internet en alta qualitat de so digital. El mes de novembre de 2021 Ràdio Vila-sacra va estrenar la seva aplicació per a telèfons mòbils. (Informació pròpia i l’aportada per Ràdio Vila-sacra)

Ona Empordà - Ràdio Pont de Molins

Ona Empordà-Ràdio Pont de Molins és una ràdio comunitària que va començar a distribuir els seus continguts per Internet l'11 de setembre del 2012. Estava impulsada per Bassons Media Produccions (Víctor López Bassols). Segons expressen els seus promotors: "No som una ràdio local ni municipal. Nosaltres apostem per ser una finestra oberta al món. La música i les càpsules d'informació i entreteniment són el pilar de la nostra programació". Fins a l'any 2022 va utilitzar la denominació d'Ona Empordà, des d'aquell any la seva presència a Internet es va fer amb el nom de Ràdio Pont de Molins. La seva seu estava a la Urbanització Els Cellers de Pont de Molins. (Informació extreta del publicat per la pròpia ràdio als llocs d'Internet on té presència)

Ràdio Vilafant

Cap a l’any 1982 va sorgir a Vilafant Ràdio Camp dels Enginyers, una iniciativa d’un veí de la urbanització Camp dels Enginyers, Antoni Vilches. Ell era el propietari del Frankfurt Duran del carrer Sant Pau de Figueres i era radioaficionat. Volia radiar música, en estèreo, des de casa seva per a la comarca i la ciutat de Figueres i així tenir una programació musical per ambientar el local del frankfurt. A la seva casa del Camp dels Enginyers de Vilafant va muntar l’emissor d’FM amb un Sales Kit. Transmetia de forma irregular. Després, juntament amb el pintor Joan García, també veí del Camp dels Enginyers, i Josep Carrillo, promotor de la urbanització del Camp dels Enginyers, van decidir comprar uns equips més competents a una empresa barcelonina i instal·lar-los en una casa de Josep Carrillo. Era un edifici situat al carrer Xaloc número 1 del Camp dels Enginyers que tenia les oficines de venda de la promotora al pis de sota i a dalt hi col·locaren els equips. A l’estiu del 1983 la ràdio s’activà amb una programació més regular a partir del migdia. Tots els seus locutors hi treballaven sense ànim de lucre per tant eren col·laboradors, entre els quals hi havia Antoni Guerrero, que anys després va ser director de l’emissora. La programació era fonamentalment musical amb diferents estils. Les notícies s’extreien dels diaris i es feien uns breus informatius.. A l’any 1985, a causa d’una forta nevada que va causar desperfectes en aquell local, la ràdio va passar a tenir relació amb l’Ajuntament de Vilafant, tot i ser encara una emissora del Tercer Sector. Aleshores va adoptar el nom de Ràdio Vilafant. El mes de març de 1986 el Gabinet de Radiodifusió i Televisió de la Generalitat va obrir un expedient sancionador a Ràdio Vilafant. El mes de setembre de 1986 Ràdio Vilafant va decidir suspendre les seves emissions abans de ser clausurada. Malgrat anomenar-se emissora municipal, no existia cap acord oficial de l'Ajuntament de Vilafant, motiu pel qual la Generalitat va decidir procedir al seu tancament. Llavors va haver-hi una desavinença entre els promotors i l’Ajuntament, per la qual cosa el consistori va retirar el tracte i els contractes que tenia amb els particulars i es va decidir per part de l’ajuntament muntar la seva emissora municipal. El mes de novembre de 1986 Ràdio Vilafant va reprendre les emissions a l’espera que aparegués la normativa reguladora de les ràdios municipals. Fins l’any 1986 els estudis van estar al carrer Xaloc. Després van estar al carrer Olot número 27, en un local municipal buit que havia estat una mena de col·legi. Durant uns deu anys, aproximadament, la seu de Ràdio Vilafant va estar allà. L’any 1996 es van construir els estudis del carrer Figueres número 5. (Font: contingut propi i informació extreta del web de Ràdio Vilafant)

Colera Ràdio

Colera va estrenar la seva ràdio municipal per Internet el dia 8 de maig de 2021, coincidint amb la festa petita del poble. La primera emissió es va obrir amb la sardana "L'Arbre de Colera" (1968) de Miquel Tudela i Benavent. L'impulsor del projecte i primer director de Colera Ràdio va ser Jordi Casademont, fill dels radiofonistes Emili Casademont, el creador d'en Pau Pi, i Emília Pla, la veu de referència del món sardanista durant anys des de Ràdio Popular de Figueres. La ràdio té un contingut plenament musical, però també dona veu a les informacions municipals rellevants.

Ona Bitlles

Emissora municipal de Sant Pere de Riudebitlles. Va arrencar amb un període de proves a l’any 2009. El 27 de febrer de 2010, a les 10 del matí, es va inaugurar l’emissora, amb un programa especial de tres hores, dirigit per l’aleshores director Jordi Teruel i Baqués, amb la intenció de donar la benvinguda als oients i animar-los a escoltar l’emissora de recent creació al municipi. El programa d’estrena va comptar amb l’apadrinament del cap d’informatius de Ràdio Vilafranca, Josep Maria Soler i amb Àlex Santamaria i Josep Vergés, presentadors del xou de crítica social “El que faltava”. L’emissió inaugural va començar amb un parlament de l’aleshores alcalde Vicenç Oliver, posteriorment es varen anar presentant tots els col·laboradors de la mà de l’actual director Lluis Miquel Garcia. Jordi Teruel va dimitir el 9 d’agost de 2010, esdevenint director de l’emissora Lluis Miquel Garcia. Ona Bitlles va estar adherida a COM Ràdio fins a la seva desaparició i va fer connexions amb els informatius de Ràdio Vilafranca, durant l’etapa de Jordi Teruel com a director. Després es va integrar a la Xarxa Audiovisual Local. A l’any 2023 la ràdio comptava amb 51 col·laboradors. (Informació aportada per Sergi Huete)

Penedès FM Subirats

Penedès FM era l’emissora municipal del poble de Subirats a l’Alt Penedès. Tenia la seva seu al carrer Ponent, 30 de Sant Pau d'Ordal, Subirats. Des de l'any 2016 als estius la ràdio quedava en portadora per vacances del director i no s'oferia programació, però tornava a oferir-la al setembre, Penedes FM va tancar per Sant Joan de 2023 despres de romandre en portadora des de l'agost de 2022,. (Informació pròpia i la facilitada per Sergi Huete)

Sarroca Ràdio

Sarroca Ràdio és l’emissora municipal de Sant Martí Sarroca. Va començar a transmetre el mes de març del 1986. Del 1992 al 1994 va deixar de transmetre. A inicis de la dècada del 2000, quan no oferia programació pròpia, connectava amb l’emissora municipal Canal 20 Ràdio Olèrdola. Durant un temps va estar gestionada per l’Associació de Comunicació i Divulgació Cultural Martinenca, creada l’any 2004. Des de 2007 a l’11de setembre de 2010 va tenir el segon període d’innactivitat. A l’any 2017 tenia els estudis a l’Espai per a la Gent Gran que es va ubicar l’any 2009 al recinte de l’Antic Ajuntament. Tot i que no era un espai estrictament cultural, s’hi desenvolupaven activitats culturals, i allotjava la ràdio municipal i la Comissió de Festes. Cap a l’any 2019 Sarroca Ràdio va tornar a interrompre les emissions, per tercera vegada. El gener de 2021, després de gairebé dos anys inactiva, l’emissora municipal va reprendre les emissions amb una nova direcció col·legiada. Té la seva seu al carrer La Font. (Font: Informació pròpia i l’aportada per Luis Segarra de “Guía de la radio”)

Ràdio Masquefa

Ràdio Masquefa és l’emissora municipal de Masquefa i La Beguda. Va comença a transmetre el juliol del 1996 des dels estudis ubicats a la Plaça de la Vila. Més endavant l’emissora va passar a estar ubicada al carrer Sant Antoni. A l’any 2004 quan no oferia la programació pròpia connectava amb Catalunya Cultura. El mes de gener de 2005 va quedar inactiva durant uns mesos fins que va reprendre les emissions. L’any 2014 va obrir els estudis del carrer Crehueta, a peu de carrer, a l’edifici de l’antiga Biblioteca. (Font: documentació pròpia i l’aportada per Luis Segarra de “Guía de la radio”)

Ràdio Nova (Vilanova del Camí)

Ràdio Nova és l'emissora municipal de Vilanova del Camí. La van crear un grup de joves del municipi amb la col·laboració de l'Ajuntament. Va començar a emetre el 31 d'agost de l'any 1984 i va ser l'emissora municipal número 100. El març de 1993, Ràdio Nova conjuntament amb Ràdio Capellades i Montbui Ràdio, de Santa Margarida de Montbui, van arribar a un acord per unificar la seva programació i augmentar-ne la qualitat. Va ser el projecte de les Emissores Municipals de l'Anoia, quan Joan Vich presidia l'EMUC. L'experiència va durar un parell d'anys. Té la seva seu a la plaça dels Horts.

Ràdio Piera

L'emissora municipal de Piera va començar a transmetre l'any 1985. El mes de juny de 2014, l'emissora va canviar de domini a Internet pel de .cat i va actualitzar els continguts del seu web. D'aleshores ençà, els seus programes, a més de l'FM, també es podien seguir a Internet.

Ràdio Balsareny

Ràdio Balsareny, emissora municipal, va començar les emissions el 15 de gener de 2007, després d'una setmana d'emissions en proves.

Antena Aldaia

Els promotors de l'emissora municipal de l'Aldea van ser Carles Blanch i Seto Gallego. El primer nom que es va pensar va ser Ràdio l'Aldea. Com no agradava del tot es va considerar el nom d'Ona Aldaia. Finalment es va triar Antena Aldaia. Després de la campanya "L'Aldea sona" anunciant la nova emissora als comerços de la localitat, Antena Aldaia el dia 28 de desembre del 1991 va començar les emissions en proves, i el maig de 1992, les emissions regulars. Té la seva seu a l'avinguda Catalunya de l'Aldea.

Ràdio Joventut de Masdenverge

Emissora municipal de Masdenverge, que té la seva seu a la Plaça Església. Ràdio Joventut nasqué l'últim trimestre de 1983 gràcies a la iniciativa d'un grup de joves de la localitat. La seva primera seu va estar en un petit local, a sota el dipòsit de l'aigua, en un segon pis del carrer Montsià. Passats uns anys els estudis es van traslladar al carrer Montsià. L'any 2000, des de l'Ajuntament de Masdenverge es va proposar als responsables de l'emissora un canvi de local, donat que l'edifici del carrer Montsià tenia aluminosi i s'havia d'enderrocar. Aleshores, l'emissora va passar a un pis de la plaça de l'Església, a sobre de l'Ajuntament. (Font: Web de Ràdio Joventut)

La Cala Ràdio

La Cala Ràdio és l'emissora municipal de l'Ametlla de Mar. Va començar a emetre el febrer de 1984. La seva primera ubicació va estar a la costera de Sant Roc. El setembre de 1996, vuit emissores de ràdio del Baix Ebre i el Montsià van posar en marxa un informatiu conjunt, que es produïa a Amposta Ràdio. Hi participaven Antena Caro, Antena Aldaia, La Plana Ràdio, Ràdio Joventut, La Cala Ràdio, Ràdio Ràpita i Ràdio Delta. Naixia el grup de les Emissores Municipals de les Terres de l'Ebre (EMUTE). La Cala Ràdio, l'any 2009, es va integrar al portal multimèdia La Cala RTV on es pot trobar informació del municipi en format àudio, vídeo i text. Té els seus estudis a la segona planta de la Casa de la Vila. Forma part de La Xarxa de Comunicació Local.

Ràdio Platja d'Aro

Durant uns anys va ser emissora comercial del Tercer Sector i, posteriorment, emissora municipal de Castell i Platja d'Aro Ràdio Platja d'Aro va començar a emetre el 22 de desembre de l'any 1982, des d'uns estudis situats a l'Hotel Claramar, com una emissora comercial del Tercer Sector impulsada per empresaris de la localitat. Els seus promotors manifestaven al diari El Punt, l'any 1983: "Ni som ni fem ràdio de poble". Després d'un primer any de rodatge, s'estrenen nous estudis, a les galeries Bona de Platja d'Aro. Es tractava d'un petit apartament d'estiu adequat com a estudi de ràdio. A l'estiu de 1984, els promotors de l'emissora van entrar en contacte amb Michel Moorkens, un tècnic belga que passava els estius a Platja d'Aro. Ell va convidar als millors DJ's radiofònics dels Països Baixos a venir a passar l'estiu a la localitat i a la discoteca Marius organitzava sessions amb aquells professionals que col·laboraven en ràdios pirates d'ona mitjana com Radio Caroline o Radio Monique, que transmetien des de vaixells ancorats al Mar del Nord. A més de les seves sessions a les discoteques van començar a col·laborar a Ràdio Platja d'Aro fent programes musicals com 'Internacional Hour', presentats en flamenc i anglès. D'aquells locutors, destaca Bart Van Leeuwen, presentador de Radio Mi Amigo. El setembre, de 1984 l'emissora es va instal·lar en uns nous estudis a l'edifici Banc de Madrid. Curiosament, just a sobre d'on uns anys abans hi havia hagut els estudis de Radio Mi Amigo. A finals de 1984, el ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions va obrir expedientat a 46 emissores per irregularitats en l'emissió, 8 d'elles de les comarques gironines, una Ràdio Platja d'Aro. Això va provocar que al mes de desembre els propietaris de Ràdio Platja d'Aro oferissin totes les seves instal·lacions a l'Ajuntament per convertir-se en emissora municipal. Francesc Giraut entrava una instància a l'Ajuntament, en la seva condició de president de l'entitat mercantil Ràdio Platja d'Aro, S.A., en la qual exposava que «l'entitat que represento de la qual tinc amplis poders atorgats, explota comercialment l'emissora d'FM Ràdio Platjad'Aro, S.A., constituïda amb capital social representatiu de tots els sectors comercials i industrials de la vila, sense perseguir ànim de lucre, ans al contrari, el foment del turisme, la divulgació cultural i la promoció de Castell-Platja d'Aro S'Agaró». L'Ajuntament no va acceptar la cessió «per temps indefinit i a títol gratuït» per crear una emissora municipal, en considerar que Ràdio Platja d'Aro no era una entitat cultural, sinó una ràdio comercial. A finals del mes de març de 1985, la Presidència de la Generalitat notificava a Ràdio Mediterrània de Blanes, Ràdio Platja d'Aro i Ràdio Badia de Roses que havien de tancar les seves emissions. El 6 de desembre de 1985, Ràdio Platja d'Aro és venuda i va integrar-se a la Cadena Catalana per tal d'emetre quatre hores diàries de la seva programació i de Ràdio Girona. Immediatament, el Gabinet de Radiodifusió i Televisió, dependent del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya, va requerir a Ràdio Girona, que en aquell moment formava part de Cadena Catalana, que deixés d'emetre els seus programes des del centre emissor del Mas Nou, a Platja d'Aro, perquè no tenien cap concessió. Ràdio Platja d'Aro, com a emissora comercial sense llicència, va estar emetent fins al juny de 1988. Un any després, aproximadament, a mitjans de 1989, és quan la localitat va crear la seva emissora municipal amb el nom de Vall-d'Aro Ràdio. Josep Sala i Joan Perich van oferir a l'executiu d'Anicet Clarà, Alcalde de Platja d'Aro, la possibilitat d'obrir l'emissora. El consistori ho va trobar bé i així és com s'inicià la segona etapa de l'emissora dins de la legalitat. Els primers estudis de la ràdio municipal es varen situar en un petit local del complex Eurocenter. L'any 1991 es van traslladar als antics estudis de Ràdio Platja d'Aro al Banc de Madrid. L'empresa propietària de la S.A.Radio Platja d'Aro, es rendeix en la seva aspiració de rebre una llicència comercial per emetre, i cedeix el local i tots els equipaments de l'antiga emissora a la ràdio municipal. És en aquell moment, cap a finals de 1991, quan Vall-d'Aro Ràdio recupera l'antic nom de Ràdio Platja d'Aro. L'any 1995, l'emissora es trasllada als locals de la Masia Bas (actual ubicació) on es consolida l'etapa digital. Ràdio Platja d'Aro és la primera emissora de Catalunya amb plana web i la segona de l'Estat espanyol. A partir de 2005 s'entra en una etapa difícil. Radio Platja d'Aro, que sempre havia mantingut com a característica destacada la capacitat d'auto-finançar-se, comença a tenir problemes econòmics. La situació va portar-la al fil del tancament. L'Ajuntament va crear una àrea de comunicació de la qual passa a dependre la ràdio i es va establir un nou marc legal de la seva gestió. El Col·lectiu Cultural Ràdio Platja d'Aro (COCU) aglutina des de 2008 a tots els col·laboradors i amics de Ràdio Platja d'Aro. Es tracta d'una entitat sense ànim de lucre, que vetlla pel bon funcionament de l'emissora. (Font: informació pròpia i l'extreta de l'apartat "Història" del web de Ràdio Platja d'Aro)

Ràdio Platja d'Aro (Comercial)

Durant uns anys va ser emissora comercial del Tercer Sector i, posteriorment, emissora municipal de Castell i Platja d'Aro. Ràdio Platja d'Aro va començar a emetre el 22 de desembre de l'any 1982, des d'uns estudis situats a l'Hotel Claramar, com una emissora comercial del Tercer Sector impulsada per empresaris de la localitat. Els seus promotors manifestaven al diari El Punt, l'any 1983: «Ni som ni fem ràdio de poble". Després d'un primer any de rodatge, s'estrenen nous estudis, a les galeries Bona de Platja d'Aro. Es tractava d'un petit apartament d'estiu adequat com a estudi de ràdio. A l'estiu de 1984, els promotors de l'emissora van entrar en contacte amb Michel Moorkens, un tècnic belga que passava els estius a Platja d'Aro. Ell va convidar als millors DJ's radiofònics dels Països Baixos a venir a passar l'estiu a la localitat i a la discoteca Marius organitzava sessions amb aquells professionals que col·laboraven en ràdios pirates d'ona mitjana com Radio Caroline o Radio Monique, que transmetien des de vaixells ancorats al Mar del Nord. A més de les seves sessions a les discoteques van començar a col·laborar a Ràdio Platja d'Aro fent programes musicals com 'Internacional Hour', presentats en flamenc i anglès. D'aquells locutors, destaca Bart Van Leeuwen, presentador de Radio Mi Amigo. El setembre de 1984, l'emissora es va instal·lar en uns nous estudis a l'edifici Banc de Madrid. Curiosament, just a sobre d'on uns anys abans hi havia hagut els estudis de Radio Mi Amigo. A finals de 1984, el ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions va obrir expedientat a 46 emissores per irregularitats en l'emissió, 8 d'elles de les comarques gironines, una Ràdio Platja d'Aro. Això va provocar que al mes de desembre els propietaris de Ràdio Platja d'Aro oferissin totes les seves instal·lacions a l'Ajuntament per convertir-se en emissora municipal. Francesc Giraut entrava una instància a l'Ajuntament, en la seva condició de president de l'entitat mercantil Ràdio Platja d'Aro, S.A., en la qual exposava que «l'entitat que represento de la qual tinc amplis poders atorgats, explota comercialment l'emissora d'FM Ràdio Platjad'Aro, S.A., constituïda amb capital social representatiu de tots els sectors comercials i industrials de la vila, sense perseguir ànim de lucre, ans al contrari, el foment del turisme, la divulgació cultural i la promoció de Castell-Platja d'Aro S'Agaró». L'Ajuntament no va acceptar la cessió «per temps indefinit i a títol gratuït» per crear una emissora municipal, en considerar que Ràdio Platja d'Aro no era una entitat cultural, sinó una ràdio comercial. A finals del mes de març de 1985, la Presidència de la Generalitat notificava a Ràdio Mediterrània de Blanes, Ràdio Platja d'Aro i Ràdio Badia de Roses que havien de tancar les seves emissions. El 6 de desembre de 1985, Ràdio Platja d'Aro és venuda i va integrar-se a la Cadena Catalana per tal d'emetre quatre hores diàries de la seva programació i de Ràdio Girona. Immediatament, el Gabinet de Radiodifusió i Televisió, dependent del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya, va requerir a Ràdio Girona, que en aquell moment formava part de Cadena Catalana, que deixés d'emetre els seus programes des del centre emissor del Mas Nou, a Platja d'Aro, perquè no tenien cap concessió. Ràdio Platja d'Aro, com a emissora comercial sense llicència, va estar emetent fins al juny de 1988. Un any després, aproximadament, a mitjans de 1989, és quan la localitat va crear la seva emissora municipal amb el nom de Vall-d'Aro Ràdio. Josep Sala i Joan Perich van oferir a l'executiu d'Anicet Clarà, alcalde de Platja d'Aro, la possibilitat d'obrir l'emissora. El consistori ho va trobar bé i així és com s'inicià la segona etapa de l'emissora dins de la legalitat. Els primers estudis de la ràdio municipal es varen situar en un petit local del complex Eurocenter. L'any 1991 es van traslladar als antics estudis de Ràdio Platja d'Aro al Banc de Madrid. L'empresa propietària de la S.A.Radio Platja d'Aro, es rendeix en la seva aspiració de rebre una llicència comercial per emetre, i cedeix el local i tots els equipaments de l'antiga emissora a la ràdio municipal. És en aquell moment, cap a finals de 1991, quan Vall-d'Aro Ràdio recupera l'antic nom de Ràdio Platja d'Aro. L'any 1995, l'emissora es trasllada als locals de la Masia Bas (actual ubicació) on es consolida l'etapa digital. Ràdio Platja d'Aro és la primera emissora de Catalunya amb plana web i la segona de l'Estat espanyol. A partir de 2005 s'entra en una etapa difícil. Radio Platja d'Aro que sempre havia mantingut com a característica destacada la capacitat d'autofinançar-se, comença a tenir problemes econòmics. La situació va portar-la al fil del tancament. L'Ajuntament va crear una àrea de comunicació de la qual passa a dependre la ràdio i es va establir un nou marc legal de la seva gestió. El Col·lectiu Cultural Ràdio Platja d'Aro (COCU) aglutina des de 2008 a tots els col·laboradors i amics de Ràdio Platja d'Aro. Es tracta d'una entitat sense ànim de lucre, que vetlla pel bon funcionament de l'emissora. (Font: informació pròpia i l'extreta de l'apartat "Història" del web de Ràdio Platja d'Aro)

Ràdio Santa Cristina

Emissora municipal de Santa Cristina d'Aro. Ràdio Santa Cristina va sorgir de la fusió de dues iniciatives radiofòniques de joves del municipi, creades cap a l'any 1980. D'una banda, de Radio Hovetrinch, que van impulsar Jordi Finazzi "Horacio Pinchadiscos" -amb els anys directiu de Prisa Radio a Amèrica Llatina i director de Ràdio Barcelona-, Francisco Vegas "Veguez", Marcel Ferré "Triac", Josep Quintana "Indi" i Jordi Taberner "Cherve". De l'altra, un grup de radioaficionats que intentaven tirar endavant una ràdio local, que estava integrat per Josep Ferrer, Santi Gascones i Manel Prieto. El febrer de l'any 1982, l'emissora ja s'anomenava Ràdio Santa Cristina i tenia la seu en unes golfes de la casa pairal Can Diego. Poc després es va traslladar a la carretera de Sant Feliu de Guíxols a Girona. El 25 d'octubre de 1984, el ple de l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro va aprovar els estatuts de la fundació pública Ràdio Santa Cristina. L'any 1985, Ràdio Santa Cristina es va instal·lar a l'edifici Teulera, ubicat a la Plaça Mossèn Baldiri Reixac. Un any més tard, l'any 1986, un llamp va provocar destrosses a l'equipament emissor, cosa que va obligar a tancar-la. L'any 1990 es va reobrir. Emetia de les vuit del matí a les dotze hores de la nit. Anys després va inactiva i cap a l’any 2006 va reprendre l’activitat. Però, a l’any 2014 va deixar d’emetre una altra vegada. En aquells anys estava gestionada per una empresa que tenia un conveni amb l’Ajuntament. A l'estiu de 2018, l'Ajuntament es va plantejar recuperar la seva emissora municipal i la seva gestió. Les instal·lacions estaven al primer pis del pavelló municipal. El 10 d'agost es va presentar un projecte a la sala de plens, coincidint amb un acte d'homenatge als seus fundadors.

Ràdio Cervelló

L'emissora municipal de Cervelló va començar a emetre el 23 d'abril del 1990. La idea va sorgir d'un grup de joves de Cervelló. La van presentar a l'Ajuntament del municipi, proposta que va ser ben acceptada. Els estudis estan al carrer Major, a l'edifici de l'Ajuntament de Cervelló.

Esplugues FM

Esplugues FM és una emissora cultural i comunitària sense ànim de lucre que neix a finals del 2016, a Esplugues de Llobregat. Des de principis del 2019, la ràdio passa a formar part del Centre Cultural l'Avenç d'Esplugues, on s'integra com a secció. En aquell centre havia tingut els seus estudis Ràdio Estudi Esplugues, que havia funcionat de 1981 a 2004. Els seus promotors volen donar suport a totes les entitats, associacions i artistes d'Esplugues, alhora que volen contribuir a qualsevol iniciativa de caràcter humanitari o de cohesió social. L'any 2022 formava part de la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona i de l'Associació de Mitjans i Serveis Culturals en Ràdio i Televisió Local de Catalunya.

Ràdio Pallejà

Emissora municipal de Pallejà. El 5 de novembre de 2005 es van iniciar els Cursos de Ràdio, destinats a proporcionar coneixements tant sobre el domini de el vessant tècnic com de la locució radiofònica, a l'edifici de La Masoveria. El mes de febrer de 2006 van acabar i al mes de març les instal·lacions de Ràdio Pallejà a la Masoveria de La Molinada ja estaven enllestides. Des de l'Ajuntament es considerava que: "Disposar d'un grup de persones preparat i amb il·lusió que faci altruistament que Ràdio Pallejà sigui una realitat ha estat la raó per la qual hem organitzat aquests cursos. La ràdio només serà possible si es compta amb el suficient interès de persones del nostre poble abans que unes instal·lacions magnífiques. No estem disposats a veure de nou com es tanca l'emissora municipal per falta de gent i d'idees malgrat tenir els mitjans tècnics. Volem, doncs, continuar animant aquells que voldrien col·laborar-hi i fer de Ràdio Pallejà un referent local al servei de tots els veïns i veïnes del nostre municipi". A principis de desembre de 2006, Ràdio Pallejà va posar en marxa la seva primera programació estable. La seva seu estava a La Masoveria del parc de la Molinada, en un edifici compartit amb l'Agrupament EIG Gratallops i altres entitats locals. Al ple del 7 de maig de 2009 de l'Ajuntament de Pallejà es va aprovar fer la sol·licitud de la concessió administrativa per a gestionar el servei públic de radiodifusió sonora en ones mètriques amb modulació de freqüència. A mitjans del mes de juny de 2009, Ràdio Pallejà es va consorciar a COM Ràdio, després que l'Ajuntament de Pallejà hagués signat la seva adhesió al Consorci de Comunicació Local, l'ens destinat a la promoció de les emissores consorciades a la COM.

Domenys Ràdio

Domenys Ràdio és l'emissora municipal de Sant Jaume dels Domenys. Va començar les seves emissions l'any 2009. Domenys Ràdio està adherida a la Xarxa de Comunicació Local. Té els seus estudis al Centre Cívic de la localitat, al carrer de la Carretera.