Conjunts de recursos · Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya

Ràdio Bellpuig (municipal)

Emissora municipal de Bellpuig. Va començar a emetre, en proves, l'any 1986. Es va inaugurar la Diada de l'11 de Setembre de 1987. Els primers estudis estaven a l'edifici de l'Ajuntament. Un dels seus impulsors va ser Josep Pont, qui anys després va fundar el consorci Localret i va ser vicepresident del Consell Audiovisual de Catalunya. L'Ajuntament de Bellpuig, l'any 1994, va rebre una llicència provisional d'emissió. L'any 1995, Ràdio Bellpuig es va traslladar a la nova Casa de Cultura de la localitat. El desembre d'aquell any Ràdio Bellpuig es va adherir a la Federació Catalana de Ràdios i Televisions Locals. El març del 2009, la Generalitat de Catalunya autoritzà la concessió definitiva de freqüència d'emissió a Ràdio Bellpuig. La seva seu està a la plaça Sant Roc.

Pròxima FM

Pròxima FM és una ràdio privada musical que abasta Lleida, Cerdanya francesa i catalana, Alt Urgell i Andorra. És propietat del grup Cadena Pirenaica, fundat l’any 1986, que té la seu al Principat d’Andorra. Els seus estudis estan a Andorra la Vella. A Catalunya va iniciar les seves emissions, des d’una freqüència a La Seu d'Urgell, el 22 de setembre de 2003, com un repetidor del seu senyal al Principat d’Andorra. Cap a l’any 2006 Ràdio Bellver, emissora municipal de Bellver de Cerdanya, va passar a estar gestionada pel grup privat de comunicació Cadena Pirenaica. El contracte entre l’empresa i el consistori va acabar l’any 2009. Posteriorment, l’Ajuntament de Bellver de Cerdanya va recuperar la gestió directa de la seva ràdio municipal, tot i que, a l’any 2009, Ràdio Bellver encara feia connexions amb Pròxima FM. El Grup Segre, a l’any 2009, es va vendre la freqüència de Segre Ràdio a la Cadena SER, que va passar a oferir Ràdio Lleida en FM. Aleshores va passar a gestionar Pròxima FM a Lleida, que va ser presentada durant la Fira de Sant Miquel, el 25 de setembre de 2009. A l’any 2023 a Pròxima FM se la podia escoltar per Internet i en FM i TDT al Pirineu. El centre emissor en freqüència modulada el tenia a la Tossa d’Alp.

Selva FM

Emissora municipal de Riells i Viabrea i, posteriorment, també de Breda. Riells i Viabrea Ràdio va obrir l’any 1999. Tenia la seu al carrer Hostalric del Polígon Industria de Riells i Viabrea. Al 2007 va canviar de nom passant a identificar-se com Selva FM. El 24 d’abril de 2010, coincidint amb la Fira d’Entitats de Breda, es va posar en marxa, en fase experimental, Ràdio Breda. La concessió provisional es va atorgar a Selva FM, seguint criteris de proximitat geogràfica. Selva FM va passar a gestionar-la a finals d’any. Anys després Selva FM es va traslladar a Breda, a l’edifici del Centre Cívic, i Ràdio Breda s’hi va integrar. L’emissora Selva FM emet per dues freqüències, una en cada municipi.

La Voz de Lérida – Radio Tárrega

La història de la radiofonia targarina la va començar Jaume Calafell quan va tirar endavant una mena de corresponsalia de Radio Lérida. Va començar les emissions, sota el nom de Emisora Radiofónica Tárrega, el dia 24 de desembre de 1943, des del segon pis del bar Joventut, aleshores a la plaça del Carme. L'emissió es feia cada divendres al vespre. El 27 juliol de 1945, a causa d' un conflicte d'horaris d'emissió amb la central Radio Lérida, es van tancar aquelles emissions radiofòniques. La segona època d'aquesta corresponsalia radiofònica la va portar Antoni M. Lorda, des del 24 d'octubre de 1950 fins, aproximadament, mitjans de l'any 1953. Les emissions continuaven fent-se setmanalment. Jaume Calafell, el Nadal de 1953, va tornar a emetre, en període de proves i sense programació estable, des de l'emissora privada Radio Parque de San Eloy. Aquella iniciativa va durar molt poc, perquè el Consejo Local de la FET y de las JONS va impulsar la creació d'una emissora comarcal. La Central Nacional Sindical la va autoritzar el 7 de maig de 1954. La Emisora Sindical Radio Tárrega (EFE 35) va fer la seva primera emissió el 20 d'octubre de 1954. Inicialment, formava part de la Red de Emisoras del Movimiento (REM). Les instal·lacions es trobaven a l'avinguda de Catalunya 17, en un edifici que compartien amb la Delegación Comarcal de Sindicatos. El bisbe Tarancón i Antoni Maymó, delegat sindical, van inaugurar oficialment l'emissora el 12 de desembre de 1954. L'any 1965, la Emisora Sindical Radio Tarrega va passar a formar part de la Cadena de Emisoras Sindiales (CES). Disposava d'un bon equip emissor en Ona Mitjana i, per aquesta raó, abastava una extensió prou àmplia i se la coneixia com "la emisora de las cinco provincias." A principis de 1963, el nou equip emissor de Sant Eloi va començar a emetre en freqüència assignada de 1570 KHz. A l'obligatori indicatiu de l'emissora, s'hi va afegir l'eslògan "La voz de Urgel y la Segarra". Per afrontar la superpoblació de centres emissors en Ona Mitjana, l'Estat espanyol va aprovar el "Plan transitorio de ondas medias" el 23 de desembre de 1964. Un decret que va obligar tots els concessionaris d'estacions a l'emissió simultània en OM i FM. Això va provocar una reducció dràstica d'emissores en Ona Mitjana. El Patronat de l'emissora va poder fer front a un pressupost que rondava les 700.000 ptes. Per la compra d'un transmissor d'FM americà marca Sintronic de 250 watts. A principis de 1967, l'FM targarina ja va funcionar. Arran de l'Ordre de la Secretaría General del Movimiento de 17 de febrer de 1969 es van regular legislativament la xarxa d'estacions sindicals que, des d'aleshores, s'agruparan sota l'indicatiu "La voz de...", tot afegint el nom de la província. En aquell moment es va liquidar el Patronat local de l'Emisora Sindical EFE-35 Radio Tarrega i es va constituir una Junta rectora provincial per regir la ràdio que passava a denominar-se La Voz Sindical de Lérida-Radio Tárrega. Acabat el franquisme, l'any 1976, l'emissora va passar a identificar-se com La Voz de Lérida -Radio Tárrega, dins de Radiocadena Española REM-CAR. El 13 de gener de 1978, l'alcalde de Tàrrega va anunciar la permanència de l'emissora dins del grup de RCE. Quan RCE REM-CAR, el desembre de 1978, va passar a formar part de l'ens públic Radio Televisión Española, l'emissora va passar a identificar-se com Radio Cadena Española-Ràdio Tàrrega. El 24 de gener de 1986 es van inaugurar uns nous estudis al carrer Santa Anna. L'1 de gener de 1989, Radio Cadena Española i Radio Nacional de España van quedar fusionades, per aquesta raó l'emissora de Tàrrega va passar a formar part de Radio 5, fins al 24 de juliol de l'any 1991. L'alcalde Gené va convocar, l'endemà mateix, un Ple en sessió extraordinària on s'aprovava una moció contra el tancament i es plantejava la municipalització del centre emissor. RNE ratificava que la decisió era irrevocable. Les negociacions de compra van començar el 30 de juliol de 1991, quan l'alcalde es va entrevistar amb Jordi García Candau, director de RTVE. Aquest es comprometia a no desmantellar les instal·lacions per si de cas arribés una oferta de compra, a més de cedir les freqüències als ajuntaments. Per altra banda, l'empresa privada Comunicacions Lleidatanes SA rebia llicència per emetre en FM i s'apropiava del nom històric de Ràdio Tàrrega. Pel que fa a aquesta ràdio privada, des del 1994 Ràdio Tàrrega, Ràdio Tremp i Ràdio Cervera van formar part de Cadena Musical. El 3 de desembre de 1992 es va aprovar la formalització del conveni per l'adquisició de les instal·lacions propietat de RNE-Radio 5 i, alhora, també es va sol·licitar a la Direcció General de Serveis de Telecomunicacions la concessió d'una freqüència per a la futura emissora municipal. El 23 de març de 1993, les instal·lacions de RNE a la localitat van passar a ser de titularitat municipal. El 17 d'octubre de 1993, amb l'indicatiu La veu de Tàrrega, van inaugurar-se les emissions municipals. El maig de l'any 1999, les emissores de Cadena Musical es van integrar a Ona Catalana i van desaparèixer com a tals. El 20 de setembre de 1999, l'Oficina Española de Pantentes y Marcas va retornar el nom de Ràdio Tàrrega a l'emissora municipal. Per això, l'any 2000 l'emissora municipal va recuperar el nom històric de Ràdio Tàrrega. (Informació extreta del llibre "92.3fm. 50 anys de Ràdio Tàrrega", publicat l'any 2004 per l' Ajuntament de Tàrrega)

Ràdio Torregrossa

Emissora municipal de Torregrossa. Va començar a emetre el mes de novembre de 2001. L'any 2005 va començar a distribuir els seus continguts per Internet. La seva seu estava a la plaça Canalejas.

Onda Cero Tarragona

L'antecedent va ser l'emissora que va obrir l'any 1984 com a Radio Reloj Tarragona - Cadena Catalana, propietat de la família Rato i la cadena SER. Després va passar a ser Tarragona Cadena Catalana. L'any 1990 la Cadena Rato, de la qual formava part la Cadena Catalana, va ser venuda a l'ONCE, que va crear Onda Cero Radio. L'emissora va passar a ser Onda Cero Tarragona, Onda Mediterráneo - Onda Cero i Onda Mediterráneo. L'any 1991, Luis del Olmo va obtenir una llicència d'FM a Barcelona i va crear Onda Rambla. Poc després va comprar a Onda Cero l'emissora de Tarragona, que passaria a ser Onda Rambla Tarragona. L'any 1995, Ona Cero Música transmetia per la freqüència concedida a Radiofonia Principat a Reus. Anys després, quan Luis del Olmo va vendre les emissores d'Onda Rambla a Punto Radio, aquesta freqüència de Reus passaria a ser Onda Cero Tarragona. L'any 2004, Luis de Olmo va participar en la fundació de la nova cadena estatal del grup Vocento: Punto Ràdio. En aquell moment, Onda Rambla Tarragona va passar a ser l'emissora en aquella ciutat de Punto Radio. En canvi, l'emissora de Tortosa, també provinent de Cadena Catalana (Radio Reloj Tortosa), va passar a ser un repetidor d'Onda Rambla Tarragona. Quan l'any 2010, Luis del Olmo va vendre les emissores d'Onda Rambla a l'empresa Radio Publi, propietària de Punto Radio, del Grup Vocento, totes les emissores de Catalunya van perdre definitivament la marca Onda Rambla, tot i que mantenien la seva programació local, en el cas de Tarragona, l'emissora va passar a ser Punto Radio Tarragona i un any després, des de l'octubre de 2011, ABC Punto Radio Tarragona. A mitjans del mes de novembre de 2011, el grup Vocento, propietari de la cadena ABC Punto Radio, va decidir tancar les emissores de Tarragona, Girona i Lleida el dia 30 de novembre de 2011. A partir d'aquesta data, totes les emissores de la cadena a Catalunya es van mantenir com a repetidors de l'emissora ABC Punto Radio Barcelona. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013, quan el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE per difondre la programació de COPE Catalunya i Andorra. L'any 1995, Ona Cero Música transmetia per la freqüència concedida a Radiofonia Principat a Reus. Aquella emissora, l'11 de novembre de 2002 va passar a identificar-se com Hit Radio i només programava música de forma automatitzada que gestionava Onda Rambla. Hit Radio es podia escoltar a Barcelona, Girona, Lleida, Reus i Mequinença. Hit Radio va durar menys de dos anys, fins a l'agost de 2004, quan Luis del Olmo va deixar Onda Cero Radio per crear la cadena Punto Radio junt al grup Vocento. Les freqüències que feia servir Hit Radio a Catalunya van passar a transmetre la programació d'Onda Cero. La freqüència de Reus va passar a estar ocupada per Onda Cero Tarragona.

Vacarisses Ràdio

Vacarisses Ràdio és l'emissora municipal de Vacarisses. És gestionada per l'Associació Vacarisses Ràdio. L'any 2023, al web de l'Ajuntament de Vacarisses sobre Vacarisses Ràdio, hi havia el següent comunicat: "actualment, sense emissions per reestructurar la graella i el funcionament intern". La seva seu està al carrer Pau Casals.

RAP 107

Emissora municipal de Parets del Vallès. Inici d'emissions l'11 de setembre de 1980, com a Ràdio Parets. Va ser la novena emissora municipal catalana i la segona dels Vallesos (després de Ràdio Rubí). La primera veu que va sortir a l'aire per Ràdio Parets va ser la de Pere Vila i Font, un dels seus promotors. L'any 1995, ja s'identificava com Ràdio Parets, RAP 107. Aquell any, el mes de setembre, per commemorar el seu quinzè aniversari i el centenari del cinema va muntar un autocine. Sota el títol de "100 cinema", Ràdio Parets va projectar el 29 de setembre de 1995 la pel·lícula "Juez Dredd", el so de la qual es va emetre per la seva freqüència, 107.3 de la FM, perquè l'escoltessin les persones dins dels cotxes que van anar a l'autocine. L'any 1997, RAP 107 es va adherir a COM Ràdio, sense abandonar la producció pròpia de programes. El mes de març de 2003, RAP 107 va haver de suspendre temporalment la seva emissió a causa d'unes interferències de l'emissora municipal Grama Ràdio, de Santa Coloma de Gramenet. Des de l'agost de 2006, l'emissora té l'adjudicació definitiva de la llicència per emetre a través del 107.2 MHz de la FM. RAP 107, és gestionada per l'Ajuntament de Parets del Vallès com un servei públic més dins de la regidoria de Comunicació. Té els seus estudis a l'avinguda Lluís Companys. (Font informació pròpia i la publicada a la Viquipèdia)

Ràdio Castellar

Té la seva seu al carrer Major. Emissora municipal de Castellar del Vallès. Va començar a emetre l'any 1981. El mes de setembre d'aquell any ja figurava al llistat de les 28 emissores municipals que existien aleshores. Ràdio Castellar està adherida a La Xarxa Audiovisual Local i forma part de la Federació Catalana de Ràdios Locals.

Ràdio Santa Perpètua

Emissora municipal de Santa Perpètua de Mogoda. Un grup de joves de Santa Perpètua de Mogoda, amb el suport de mossèn Artigas, van posar en funcionament l'emissora parroquial Ràdio Santa Perpètua, en ona mitjana, que va començar a emetre, en proves, el 6 de març de 1953. El primer estudi el tenia en una petita habitació, al costat del cor de l'església. Posteriorment, la instal·lació es va traslladar al Centre Parroquial quan es va fer l'acte d'inauguració. L'any 1959, Ràdio Santa Perpètua es va adscriure a la Cadena de Ondas Populares Españolas (COPE). Però el Plan de Ordenación de Ondas Medias, que estipulava que només podria haver-hi una emissora per diòcesi en ona mitjana i la seva aplicació, va suposar la desaparició de l'emissora, l'any 1964. A Santa Perpètua de Mogoda, l'any 1985, va començar a emetre Ona Mogoda, a la banda d'FM. Volia ampliar l'oferta informativa a la població, sense oblidar altres aspectes com la cultura, l'esbarjo o els esports. Aquella primera experiència no va durar gaire, ja que les deficients instal·lacions, ubicades en un pis del carrer de Sant Antoni, i les grans mancances tècniques van obligar a tancar l'emissora, però amb la intenció de tornar-la a obrir, segons va explicar l'Ajuntament en el seu dia. Ona Mogoda va ser el bressol pràctic d'alguns professionals dels quals endegaren la ràdio municipal. El 31 de maig de 1988, es va crear el servei de mitjans de comunicació de Santa Perpètua de Mogoda. Coincidint amb la Festa Major d'Hivern, el 5 de març de 1989, es va fer l'acte d'inauguració de Ràdio Santa Perpètua, a l'Auditori de la Granja Soldevila, el complex cultural de la localitat. Aquell dia, per celebrar-ho, es va fer un concert de Loquillo y Los Trogloditas, al pavelló d'esports. Les emissions de Ràdio Santa Perpètua van començar l'endemà, el 6 de març de 1989, amb la voluntat de ser "un nou servei que l'Ajuntament ofereix a la població per poder intercanviar opinions, conèixer aspectes innovadors que es produeixin en el poble i saber tot allò que esdevingui diàriament a la nostra població". Es va posar en marxa una programació pròpia, que s'iniciava a les vuit del matí i finalitzava a les deu de la nit. Els seus estudis estaven a la primera planta d'un edifici annex a la Granja Soldevila. L'any 2003, es van reformar les instal·lacions i es va construir un nou estudi i control tècnic, a la planta baixa de l'edifici del Camí de la Granja, i es va unificar tota la redacció dels mitjans de comunicació locals a la primera planta. L'estructura de ràdio municipal va adoptar la d'un mitjà de comunicació multidisciplinari on els professionals treballen en continguts audiovisuals, en els webs municipals o en el butlletí. En aquell moment la ràdio va començar a estar present a Internet. L'any 2019, es va renovar el web dels mitjans de comunicació local i Ràdio Santa Perpètua va estrenar una nova unitat mòbil. (Font: "Ràdio Santa Perpètua, 30 anys a les ones", publicat a L'Ordit nº 7, any 2019)

Ràdio Vallromanes

Emissora municipal de Vallromanes. Va començar a emetre en proves, el març de 2002. A la campanya de les eleccions municipals del maig de 2003 uns desconeguts van entrar a l'emissora i van tallar el cable de l'antena emissora interrompent la radiació de la programació. Pocs dies després va tornar a emetre. Ràdio Vallromanes havia estat polèmica dies abans quan l'oposició municipal va denunciar el seu ús partidista per part de l'equip de govern municipal. Va rebre la concessió definitiva el 13 de juny de 2006. Té la seva seu a la plaça de l'Església.

Grama Ràdio (Tercer sector)

La Fundació Esportiva Grama, de Santa Coloma de Gramenet, va posar en marxa per Internet Grama Ràdio el setembre de 2017. S'oferien les narracions en directe de tots els partits del primer equip, tant si jugava a casa o fora, i també els del Juvenil A, el qual jugava a la lliga primera divisió nacional. A la temporada 2018-2019 es va construir, a les instal·lacions del Nou Camp Municipal, un estudi propi de ràdio, on es realitzaven tertúlies, debats, entrevistes, etc. que més tard es publicaven a les xarxes socials en forma de pòdcast. Els divendres s'oferia el programa "Grama Total".

Ràdio Intermitent

Ràdio Intermitent és un projecte de ràdio per Internet de L'Eixida, col·lectiu d'agitació cultural itinerant, creat l'any 2016. Té la seva seu a Granollers. El primer programa es va distribuir el 10 de desembre de 2019. Els promotors expressaven que Ràdio Intermitent "activa les interseccions entre cultura, educació i comunitat mitjançant experiències de creació col·lectiva per promoure la sobirania cultural". És la ràdio i el pòdcast com a divulgació i creació cultural contemporània i de proximitat. Ràdio Intermitent l'impulsava un grup motor format per Joan Gener Barbany, Sergi Palau i Anna Maimir.

Ràdio Alforja

Emissora municipal de l'Alforja. Va començar a emetre cap a l'any 1991. El seu impulsor va ser Pep Guerrero. A l’any 1998 va canviar el seu nom de Ràdio Alforja pel d’Alforja Ràdio. Tenia la seva seu a la plaça Mercadal.

Flip Flap Ràdio

Inicialment va ser l’emissora municipal de Linyola. Va néixer, a principis de 1998. Va ser fundada per Albert Huguet i Francisco Vargas, aficionats a la música “dance”. Emetia de dilluns a dijous, de 10.00 a 20.00, i de divendres a diumenge, de 10.00 a 00.00. La resta d'hores connectava amb Flaix FM. L’Associació Flip Flap Ràdio tenia la seva seu al carrer Pons i Arola de Linyola (Pla d'Urgell) Anys després la ràdio musical de Linyola va passar a ser Xtreme FM. Després d’uns anys sense activitat, a l’any 2020 Flip Flap Ràdio va tornar a emetre en FM, des de Lleida, i a distribuir la seva programació per Internet. Era una emissora musical del Tercer Sector. Oferia música dance, house i techno de les dècades de 1980, 1990 i 2000.

Fem Ràdio

Emissora comercial del Tercer Sector de Barcelona. Els seus promotors van ser els mateixos que van crear Radio Algarabía, cap a l’any 2000. Les instal·lacions estaven al mateix lloc: a la plaça Fernando de los Ríos de Barcelona. Va començar a emetre cap a l’any 2007, aproximadament. El 18 d’abril de 2018, després d’un temps d’inactivitat va tornar a emetre. (Informació facilitada per Luis Segarra de “Guía de la radio”)

Ràdio Vila

Emissora municipal de Viladecavalls. Va començar a emetre el mes d’octubre de 1996. Té els seus estudis al carrer de Sant Josep.

Ràdio FEDAC Guissona

Ràdio per Internet de l’escola FEDAC de Guissona. Va començar a distribuir continguts a Internet el dia 1 de febrer de 2022. Al curs 2022-2023 va començar a impartir-se l’assignatura de ràdio. Els seus responsables expressen: “A la ràdio tenim com a objectiu desenvolupar habilitats de comunicació i adquirir competències per parlar davant dels altres amb la major naturalitat i eficàcia possible. A partir de la ràdio, practiquem tècniques destinades a agafar seguretat i confiança en el llenguatge verbal i, també, treballem aspectes més tècnics relacionats amb el funcionament d’aquest mitjà de comunicació, pretenent sempre que l'alumnat gaudeixi del seu procés d'aprenentatge”. La fundació educativa FEDAC engloba les 24 escoles de les Dominiques de l’Anunciata de Catalunya. Les arrels de FEDAC Guissona es troben en l’antic col·legi Mare de Déu del Roser, que el Pare Coll va fundar l’any 1864 a Guissona, perquè les nenes de les famílies amb menys recursos poguessin accedir a l’educació. L’any 2010 la fundació educativa FEDAC va assumir la titularitat de l’antiga escola del Roser. Ens convertia, aleshores, en FEDAC Guissona.

Radio UAO CEU

Ràdio per Internet de la Universitat Abat Oliba CEU. Aquesta universitat té el seu origen en el Centre Universitari Abat Oliba CEU, que va crear la Fundación San Pablo CEU com a col·legi universitari l'any 1973, mitjançant un conveni d'adscripció i col·laboració amb la Universitat de Barcelona. El CEU és una institució benefico docent sense ànim de lucre. Els promotors de la Fundación CEU San Pablo pertanyen a la Asociación Católica de Propagandistas, organisme creat el 1908. El Centre Universitari Abat Oliba CEU va iniciar les classes a la seva primera seu, a l'avinguda Pearson de Barcelona, l'any 1974. L'any 1993 es va traslladar al Campus de Bellesguard, a la part alta de Barcelona, i va passar a ser el Centre Docent d'Ensenyament Superior Abat Oliba CEU. L'any 2003, la Universitat Abat Oliba CEU va ser reconeguda legalment. A Barcelona disposa de dos centres, la Facultat de Ciències Socials i l'Escola Politècnica d'Enginyeria. Els estudis de Comunicació i Periodisme disposen d'un estudi de ràdio digitalitzat al Campus de Bellesguard que es va estrenar l'any 2019. Algunes produccions puntuals es distribueixen per Internet.

La Voz de Gerona

Emili Casademont, en un article publicat al Diari de Girona (18-12-2011) explica que Jaume Sureda va ser nomenat, l'any 1962, delegat a les comarques gironines de la Red de Emisoras del Movimiento. Li van ordenar que agafés l'emissora d'ona mitjana de La Voz de la Costa Brava, de Palamós, i que la traslladés a Girona, per tal que comencés a funcionar amb l'indicatiu de La Voz de Gerona. "Ell, però, al·legà, amb molt bon criteri, que allò seria perdre el temps, ja que La Voz de la Costa Brava disposava d'uns equips bastant obsolets i no podria competir, quant a cobertura i qualitat de so, amb Ràdio Girona". Llavors, des de la direcció de la REM, li digueren que construís l'equip emissor amb parts dels equips de La Voz de la Cerdaña, de Puigcerdà, i de La Voz de la Costa Brava, de Palamós. Tampoc va ser possible, perquè el transmissor de La Voz de la Cerdaña feia alguns mesos que estava fora de servei i l'aigua de la pluja havia malmès els seus aparells. "Comunicat tot allò a Madrid, la resposta que en Sureda rebé fou la següent: «No te preocupes. Te mandaremos una emisora nueva»". Una emissora nova que els responsables de la REM mai van enviar. El gener de 1965 es va inaugurar La Voz Sindical de Gerona, com a emissora de la Cadena de Emisoras Sindicales (CES). Emetia en ona mitjana i en freqüència modulada. Un dels seus fundadors va ser Jaume Teixidor Cuyàs. Els primers estudis estaven a l'edifici de Sindicats, a la Gran Via de Girona. El 1975, la fusió de les cadenes CAR, REM i CES va originar Radiocadena Española. Aleshores, l'emissora va passar a ser La Voz de Gerona integrada a RCE. A mitjan 1982, La Voz de Gerona va passar a identificar-se com Radiocadena a Girona. El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i una part de les freqüències van ser aprofitades per a la creació de Radio 5, una cadena comercial que seguia el model de Radio Peninsular de Barcelona que també va operar com a Radio 5 des de 1981 i fins al seu tancament l'any 1994. Tenia la seva seu a l'Avinguda Jaume I de Girona.

Cadena 40 Principales Girona

El 18 de juliol de 1966 va començar a Radio Madrid FM de la Cadena SER el programa Los 40 Principales, sota la direcció de Rafael Revert . L'any 1979 comença la radiofórmula musical basada en aquell format en algunes emissores d'FM de la Cadena SER. L'any 1987 es crea la Cadena 40 Principales dins del Grupo Prisa. A Girona, Los 40 Principales durant molts anys es van emetre com una part de la programació de Ràdio Girona FM. Cap a l’any 1992 Ràdio Girona va començar a fer l'emissió en català del programa “Los 40 Principales” (Els 40 Principals). Aquella iniciativa va ser imitada per Ràdio Manresa i 40 Ebre, a Amposta. L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994, el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. Antena 3 va acabar el 17 de juny de 1994. Unión Radio va aprofitar la fusió per millorar la xarxa de Cadena 40 Principales, Cadena Dial, M-80 i Radiolé. Amb les emissores que sobraven d'Antena 3, l'any 1995, la SER va crear Sinfo Radio Antena 3, una radiofórmula musical. Des de l'estiu de l'any 1994 va funcionar Cadena 40 Principales Girona en FM. El maig de 2016, l'any del 50è aniversari, Los 40 Principales passen a dir-se Los 40.

La Veu del Mediterrani

Ràdio Tarragona va fer la primera emissió el 19 d'agost de 1933, amb motiu de la Festa de Sant Magí. Les emissions regulars van començar el 8 d'octubre de l'any 1933. Es va tornar a inaugurar, sense emetre, dos dies abans. El concessionari de l'estació de radiodifusió era Joan Tuset Arbonés que tenia relació amb l'Associació de la Premsa de Tarragona. El primer locutor va ser Josep Maria Tarrasa. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades, podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària, aspectes administratius del seu funcionament. El mes d'agost del 1934, s'associa amb la cooperativa radiofònica Ràdio Associació de Catalunya. Durant la Guerra Civil va ser destruïda el 15 de gener de 1939. El 20 d'agost de 1939, Josep Maria Tarrasa va tornar a posar en marxa l'emissora amb el nom de Radio Tarragona de Falange Tradicionalista y de las JONS. L'any 1958 va passar a formar part de la Red de Emisoras del Movimiento amb el nom de Radio Tarragona, La Voz del Mediterráneo. La seva primera seu estava situada a Rambla Nova, cantonada amb el carrer de l'Assalt. Fins que el 1962 es va traslladar a un espai més gran, al carrer Unió. Durant la transició, l'any 1978, es fusionaren les cadenes REM, CAR i CES i es va crear Radiocadena Española. A principis dels vuitanta es va perdre el nom de Ràdio Tarragona, passant a ser Radiocadena Española a Tarragona. Quan Radiocadena Española va integrar-se a Radio Nacional d'España l'any 1991, l'emissora va passar a ser Radio 5-Todo Noticias a Tarragona.

Radio Reloj Tarragona Tortosa

L'emissora es va obrir l'any 1984 com a Radio Reloj Tarragona Tortosa, dins de la Cadena Catalana, propietat de la família Rato i de la cadena SER. Després va passar a ser Tarragona Cadena Catalana. L'any 1990, la Cadena Rato, de la qual formava part la Cadena Catalana, va ser venuda a l'ONCE, que va crear Onda Cero Radio. L'emissora va passar a ser Onda Cero Tarragona, Onda Mediterráneo - Onda Cero i Onda Mediterráneo. L'any 1991, Luis del Olmo, en obtenir una llicència d'FM a Barcelona, va crear Onda Rambla. Poc després va comprar a Onda Cero l'emissora de Tarragona, que passaria a ser Onda Rambla Tarragona. L'any 2004, Luis de Olmo va participar en la fundació de la nova cadena estatal del grup Vocento: Punto Ràdio. En aquell moment, Onda Rambla Tarragona va passar a ser l'emissora en aquella ciutat de Punto Radio. En canvi, l'emissora de Tortosa, també provinent de Cadena Catalana (Radio Reloj Tortosa) va passar a ser un repetidor d'Onda Rambla Tarragona. L'any 2010, Luis del Olmo va vendre les emissores d'Onda Rambla a l'empresa Radio Publi, propietària de Punto Radio, del Grup Vocento i totes les emissores de Catalunya van perdre definitivament la marca Onda Rambla, tot i que, mantenien la seva programació local. En el cas de Tarragona, l'emissora va passar a ser Punto Radio Tarragona i, un any després, a partir de l'octubre de 2011 es converteix en ABC Punto Radio Tarragona. A mitjan mes de novembre de 2011, el grup Vocento, propietari de la cadena ABC Punto Radio, va decidir tancar les emissores de Tarragona, Girona i Lleida, el dia 30 de novembre de 2011. A partir d'aquesta data, totes les emissores de la cadena a Catalunya, es van mantenir com a repetidors de l'emissora ABC Punto Radio Barcelona. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013, quan el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE per difondre la programació de COPE Catalunya i Andorra.

Radio Salud-Europa FM

Radio Salud va ser una iniciativa empresarial de José María Ballvé (Ràdio Miramar) amb Luis del Olmo, Jorge Arandes -que havia estat destituït de tots els seus càrrecs a RTVE-, Paco Palasí i Domingo Estrada. Es va posar en funcionament el 31 d'octubre de 1983 llogant l'FM de Ràdio Sabadell que, des de 1977, havia funcionat com a Antena de Catalunya. L'any 1987 es va tancar l'acord de compra i la llicència es va traslladar a Barcelona. El 1997, Radio Salud va arribar a un acord amb Uniprex per associar-se amb Onda Cero i passar a emetre els principals programes d'aquesta cadena, reduint la seva programació pròpia. El nom de l'emissora va canviar a Radio Salud - Onda Cero. El novembre de 2001 va passar a emetre la programació d'Europa FM amb el nom de Radio Salud - Europa FM. L'estiu de 2004 va tancar un acord amb Radio Marca i es va crear la seva emissora a Barcelona. A partir d'aquest moment, la freqüència de Barcelona va passar a emetre la programació de la cadena esportiva, conservant alguns dels programes de Radio Salud. L'any 2004, Radio Salud va obtenir una freqüència provisional, dins de l'anomenat Pla pilot, a Sant Pere de Ribes (Garraf). Durant cinc anys va emetre una programació exclusivament musical. L'any 2009, Radio Salud va cessar les seves emissions per FM i va continuar distribuint la programació musical només per internet.

La Movida Latina, La número 1

Emissora llatina del tercer sector de Barcelona. Va ser creada l’any 2018 per Carlos Eslava de Latin Group Barcelona. Aquest grup havia operat les ràdios llatines: La Kalle, La Z, Bachatea, Andina, Premium Radio o La 95. A l’any 2022 va rebre el Premio El Cotilleo a la millor emissora llatina de Barcelona. S'identificava segons el moment com La Movida Latina o La número 1. A Barcelona, el mes de novembre de 2023 va començar a transmetre en un múltiplex de DAB. El seu lema: “Latino Apoya Latino”. (Informació pròpia i l’aportada per Luis Segarra de “Guía de la radio”)