Conjunts de recursos · Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya

SER Podcast

El 1927, Unión Radio Madrid, Radio Bilbao, Radio Sevilla, Radio Salamanca i Radio Barcelona van començar a emetre conjuntament dins d'Unión Radio, que s'havia creat a Madrid l'any 1924. Unión Radio el 25 de setembre de 1940 va passar a denominar-se Sociedad Española de Radiodifusión (SER). L'any 1984 el Grupo Prisa va passar a ser-ne el propietari.

BCN Radio Hub

El 2015 es va crear al districte 22@ del Poblenou de Barcelona el BCN Media Hub, dins del qual hi ha el BCN Radio Hub, el primer espai de ràdio obert a la creació i producció externa. En aquestes instal·lacions hi conviuen diversos projectes radiofònics. Alguns dels que hi han passat són: la ràdio per Internet i, en FM, Cooltura FM i el pòdcast "La sotana", un programa humorístic sobre el Barça i el món del futbol que també tenia una versió audiovisual a You Tube. Havia estat emès, anteriorment, per SER Catalunya, Betevé i Ona de Sants-Montjuïc, on va néixer l'any 2014.

Ànima Estel

Ràdio Estel, l'emissora vinculada a l'Arquebisbat de Barcelona, el dia 9 de gener de 2023, va posar en marxa el canal en línia a Internet Més Estel, que es podia escoltar, tant des del web de Ràdio Estel com des de l'aplicació de l'emissora. Oferia una programació musical. El dia 11 de setembre de 2023, Més Estel va donar pas al canal Ànima Estel. La seva programació oferia la litúrgia diària, programes històrics de Ràdio Estel i la programació convencional, en hores diferents de les de l'emissió, i música religiosa i clàssica. Els oients de la programació de la temporada 2023-2024 podien seguir a Ànima Estel les Laudes i les Vespres des de Montserrat, així com el rosari a les sis de la tarda. Es reposaven programes històrics de l'emissora com 'Amb llum pròpia', 'Mar de claror', 'Missatge en una ampolla', i 'La cantata del Diumenge'. Ràdio Estel va començar a emetre en període de proves l'1 de juny de l'any 1994 a Barcelona. Tenia la llicència d'emissió concedida des de l'any 1991. Es va inaugurar oficialment el 28 d'octubre de 1994. Amb el pas dels anys va anar ampliant el nombre de freqüències arreu de Catalunya. És gestionada per l'Arquebisbat de Barcelona a través de la Fundació Missatge Humà i Cristià. Des del 1998, Ràdio Principat, del Bisbat d'Urgell, està associada amb Ràdio Estel. Els seus primers estudis van estar a la Diagonal, 460 de Barcelona, a la cruïlla amb Rambla de Catalunya -on hi havia els de Radio Salud-, després es van traslladar al barri de Sants, al carrer Comtes de Bell-lloc, 67.

Supercadena 72

Durant el franquisme es van crear tres cadenes radiofòniques públiques, a més de Radio Nacional de España: Red de Emisoras del Movimiento (REM) -"Voz de"...-, Cadena Azul de Radiodifusión (CAR) -"Radio Juventud de"...- i Cadena de Emisoras Sindicales (CES) el 1974 es van integrar en la Delegación Nacional de Prensa y Radio del Movimiento Nacional. El 4 de desembre de 1978 es va publicar un Reial decret del Ministeri de Cultura pel qual s'ordenava la seva incorporació a l'Ens Públic RTVE, quedant aquest estructurat en tres societats estatals: Televisió Espanyola (TVE), Radio Nacional de España (RNE) i Radiocadena Española (RCE). Cap a l'any 1971, 41 emissores, la majoria de la Cadena Azul, van agrupar-se sota l'indicatiu de Supercadena 72, en part es devia a l'emissió del serial "Simplemente María" que sortia per emissores de la CAR, REM i CES, però també per Radio Madrid de la Cadena SER.

Cadena Azul de Radiodifusión

Durant el franquisme, a més de Radio Nacional de España, es van crear tres cadenes radiofòniques públiques: Red de Emisoras del Movimiento (REM) -"Voz de"...-, Cadena Azul de Radiodifusión (CAR) -"Radio Juventud de"...- i Cadena de Emisoras Sindicales (CES) La Cadena Azul de Radiodifusión era la cadena que agrupava les emissores escolars Radio Juventud de..., sorgides a partir del 1946 a diverses localitats espanyoles. Depenia del Frente de Juventudes. La CAR es va crear l'any 1954. La Secretaria General de Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS) anomenava els seus directors. Les emissores de la CAR es finançaven amb la publicitat. Tot i existir la cadena, la major part de la programació era local. Alguna programació conjunta s'enregistrava als estudis del carrer Diego de León de Madrid, a l'edifici de Radio Juventud de España i es distribuïa en cintes magnetofòniques a totes les emissores. Les emissores de la CAR connectaven obligatòriament amb els informatius de Radio Nacional de España. El 1974, REM CAR i CES es van integrar en la Delegación Nacional de Prensa y Radio del Movimiento Nacional. El 4 de desembre de 1978 es va publicar un Reial decret del Ministeri de Cultura pel qual s'ordenava la seva incorporació a l'Ens Públic RTVE, quedant aquest estructurat en tres societats estatals: Televisió Espanyola (TVE), Radio Nacional de España (RNE) i Radiocadena Española (RCE). Cap a l'any 1971, 41 emissores, la majoria de la Cadena Azul, van agrupar-se sota l'indicatiu de Supercadena 72, en part es devia a l'emissió del serial "Simplemente María" que sortia per emissores de la CAR, REM i CES, però també per Radio Madrid de la Cadena SER.

Ràdio Les Savines

Ràdio escolar per Internet de l'Escola Les Savines de Cervera. Va començar a funcionar en el curs 2020-2021. L'objectiu inicial era "millorar la competència comunicativa en llengua castellana amb una activitat motivadora i funcional amb mirada comunitària. Aquesta activitat forma part del PEE de Cervera". A finals del curs 2022-2023 es va aprofitar la ràdio perquè, seguint el projecte d'escola, l'alumnat de tots els cursos, des d'Infantil 3 fins 6è de Primària, treballés diferents aspectes d'interculturalitat dels països dels nens i nenes que hi havia a l'escola.

Ripollès FM

Ripollès FM és una emissora del tercer sector que emet en FM des de Ripoll i, que també distribueix els seus continguts per Internet. L'any 2008, un grup de persones amants del sector radiofònic de la comarca del Ripollès, van iniciar un projecte de ràdio cultural sense ànim de lucre a través de la freqüència 98.7 FM. La programació era en un principi de contingut musical, però amb el temps es van anar incorporant diferents espais informatius i culturals. Al llarg dels anys de funcionament l'emissora va passar moments de dificultat jurídica per la manca de la concessió administrativa pertinent i fent front a diferents denúncies de l'Associació Catalana de Ràdio, l’associació del sector radiofònic privat català. Al seu compte de Facebook la marca Ripollès FM va començar a utilitzar-se l'1 de gener de 2023. La Llei 13/2022, de 7 de juliol, General de Comunicació Audiovisual, preveu a la seva disposició transitòria tercera, la possible legalització d'aquestes emissores sense ànim de lucre. L'Associació Amics de la ràdio FM Ripollès, a l’any 2022 tenia una porta oberta per una possible legalització o reconeixement com a ràdio del tercer sector. A l’any 2023, Ripollès FM tenia la consideració d'emissora comunitària, a l'empara de la Llei de la comunicació audiovisual estatal, i del Consell Audiovisual de Catalunya, que n'avalava el compliment dels requisits. A l’any 2023 Ripollès FM oferia una programació musical, combinada amb espais culturals i informatius. Comptava amb un bon nombre de col·laboradors i es volia consolidar una ràdio comunitària de referència a la comarca del Ripollès. L'Associació Cultural Amics de la Ràdio FM Ripollès té la seva seu a Campdevànol, al Carrer Raval núm. 1. (Informació facilitada per Josep Lloret, President d’Amics Ràdio FM Ripollès)

Ràdio Les

Ràdio Les era l'emissora municipal de Les, a La Vall d'Aran. El mes de novembre de 2001 va comunicar que publicaria totes les notícies en aranès i després en català. L'emissora tenia com a funció principal donar a conèixer la llengua aranesa entre la seva població. L'any 2005 oferia una programació pròpia en català i aranès, de dilluns a divendres, de 18 a 22 hores i la resta hores oferia la programació de COM Ràdio. Tenia els estudis a la Plaça de l'Ajuntament.

Premià Mèdia

Ràdio Premià de Mar, emissora municipal, va iniciar les seves emissions l'any 1985. El mes de novembre de 2021, a Premià de Mar, es va celebrar el Premià Fòrum Mèdia. Aquella trobada de mitjans locals catalans va coincidir amb l'estrena d'uns nous i moderns estudis de producció i emissió de Ràdio Premià de Mar, ubicats a l'edifici de Ca l'Escoda. El 23 d'abril de 2022 es va crear Premià Mèdia, el mitjà de comunicació públic de Premià de Mar que unia imatge, àudio i un diari digital. Era un servei públic de comunicació que sorgia de l'evolució natural de Ràdio Premià de Mar que havia donat servei al municipi durant trenta-set anys.

RAC+1

RAC1, el setembre de 2019, va afegir al seu web l'apartat RAC+1 que, a més d'oferir alguns pòdcasts de producció pròpia, servia per difondre transmissions en directe de partits de futbol i bàsquet, mentre que la programació de flux radiava altres programes. Dins dels primers pòdcasts produïts per a RAC+1 hi havia: Oxigen -meteorologia i medi ambient- i RAC1net de tecnologia. El gener de 2021 s'hi van sumar set títols més i l'oferta va continuar creixent. El 22 de maig de 1980 es constitueix novament la societat Ràdio Associació de Catalunya. El 23 de desembre de 1982, la societat cooperativa RAC obté la concessió en FM al terme municipal de Barcelona. En acord del 24 de maig de 1983, el Consell Rector decideix cedir l'emissora a la Generalitat de Catalunya. El 28 de juliol de 1998, s'accepta l'oferta de l'empresa Radiocat XXI per gestionar l'explotació de Ràdio Associació RAC105. Després es va crear una nova emissora, RAC 1 que es va inaugurar el 2 de maig del 2000.

Ràdio Joanot

Ràdio Joanot va ser creada a l'Institut Joanot Martorell d'Esplugues de Llobregat. Va néixer en el curs 2014-2015 amb els objectius de millorar la competència comunicativa de l'alumnat i, alhora, potenciar les possibilitats expressives i lúdiques del llenguatge. L'any 2023, el projecte de ràdio escoltar es treballava en assignatures optatives de 1r i 2n d'ESO.

Radio Barcelona Emisión en Frecuencia Modulada

L'any 1923, l'enginyer Josep Maria Guillén García, llicenciat en Ciències per la Universitat de la Sorbona de París, va viatjar a París i es va interessar per les emissions radiofòniques que es feien des de la Torre Eiffel. Des de Barcelona les podia escoltar amb les de la British Broadcasting Company. Quan va saber que els camions que circulaven per França amb uns transmissors radiofònics per donar a conèixer el nou mitjà de comunicació estaven a Perpinyà, va demanar-los que es desplacessin a Barcelona per fer una demostració. El 23 de setembre de 1923, festivitat de La Mercè, es va transmetre per ràdio un concert fet al Teatre Grec de Montjuïc que es va poder escoltar al Palau de la Música de Barcelona. L'any 1923, Guillén amb l'impressor i aficionat a la ràdio Eduard Solà van crear la revista "Radiosola" i al mes d'octubre ja va organitzar una reunió amb diferents fabricants per crear Ràdio Barcelona. Un any després, l'Associació Nacional de Radiodifusió va fundar Ràdio Barcelona, que va començar les seves emissions el 14 de novembre de 1924 des de l'Hotel Colón de la Plaça de Catalunya. Va ser la primera emissora autoritzada per la Dirección General de Comunicaciones i, per això, va rebre l'indicatiu EAJ-1. Després va traslladar els seus estudis al carrer de Casp, 6 de Barcelona, a prop del Passeig de Gràcia. El 10 de febrer de 1926 es va associar a Unión Radio, que la va comprar el 1929 i, va ser anomenada, Unión Radio Barcelona. Amb l'inici de la Guerra Civil Espanyola, la Generalitat s'apropia de Unión Radio Barcelona i Ràdio Associació. En acabar la guerra, va emetre unes setmanes com a Radio España 1 i, posteriorment, va adoptar el nom de Radio Barcelona. Va continuar essent propietat d'Unión Radio que, aleshores, va passar a denominar-se Sociedad Española de Radiodifusión (SER). L'any 1984, el Grupo Prisa va passar a ser-ne el propietari. Cap a l'estiu de l'any 1962, Ràdio Barcelona també emetia una programació en freqüència modulada. Inicialment, era Radio Barcelona Emisión en Frecuencia Modulada, més endavant va passar a ser Radio Barcelona Segundo Canal. Posteriorment, seria Ràdio Barcelona FM. El setembre de 1991, Ràdio Barcelona 2 va començar a emetre per la freqüència d'FM de Ràdio Tràfic, que aquell any s'havia incorporat a Cadena Minuto, propietat del Grup Prisa. El nom de Ràdio Barcelona 2 es va fer servir del 1991 al 2001.

Radio Reus EAJ 11 de Falange Tradicionalista y de las JONS

L'any 1924, un parell de radioaficionats de la ciutat, Balcells i Díaz, van demanar l'autorització per a la instal·lació d'una emissora d'ona curta, amb indicatiu 7DB, per fer demostracions de recepció al Teatre Bartrina de Reus. Posteriorment, es concedí a Joan Díaz, perit industrial, l'autorització per tal d'instal·lar una l'estació d'aficionat amb indicatiu EAR 5, que operà des de l'últim pis del número 50 del Raval de Santa Anna. Joan Díaz, després, gestionà i obtingué una llicència per emetre en ona mitjana, que es va rebre l'any 1933 amb l'indicatiu EAJ-11 Ràdio Reus. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Després de la Guerra Civil Espanyola, des del 15 de març de 1939, va passar a ser Radio Reus de Falange Tradicionalista y de la JONS. El 7 de juliol de 1944, la Cadena SER va comprar-la passant a dir-se, novament, Ràdio Reus. El 1969 es va produir la separació de les emissions d'Ona Mitjana i Freqüència Modulada de Ràdio Reus.

SER Catalunya Lleida

El 29 de gener de 1933, l'Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya, que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. El 1934, l'entitat inaugura Ràdio Lleida EAJ42, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys trenta. El concessionari d'EAJ-42 Ràdio Lleida fou el president de RAC, Jaume Rosquellas. Després de poc menys de dos mesos d'emissions en prova, Ràdio LLeida fou inaugurada el 12 de gener del 1934. El centre emissor de Ràdio Lleida quedà instal·lat als terrenys de la fàbrica d'olis Daniel, a la carretera de Saragossa, i els estudis quedaren ubicats en un edifici del carrer Major. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Acabada la Guerra Civil Radio Lérida va seguir com Radio España de Lérida. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, també es va fer amb Radio España de Lérida. L'abril de 1945 s'identificava com Estación Radio Lérida. A Barcelona, la família Rato va passar a ser el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora Radio España de Barcelona l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. L'any 1978, Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, en mans de la família Rato i de la cadena SER. Ràdio Lleida durant uns anys va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la major part del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores: les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Lleida des d'aquell moment es va integrar a la Cadena SER.

Onda Cero Lleida

La Veu de Lleida va ser una ràdio privada lleidatana, que va començar l'11 de setembre de 1991. Era propietat de l'empresa editora del diari "La Mañana". L'any 1994, l'ONCE va comprar l'emissora La Veu de Lleida que va passar a ser Onda Cero Lleida, integrada a la cadena Onda Cero Radio a Catalunya. Onda Cero va ser propietat de l'ONCE fins al 1999, quan Admira de Telefónica Media va adquirir la cadena. A finals de 2001, Admira va vendre Onda Cero Radio (Uniprex) a Antena 3 TV que la va integrar al Grupo Antena 3. El propietari majoritari és Grupo Planeta.

Antena 3 Lleida

El setembre de 1991, Talleres de Imprenta S.A., del Grupo Godó va rebre la concessió d'una freqüència, els 101.3 MHz, a Lleida. Antena 3 Lleida va començar a emetre a la primavera del 1992. L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994, el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. Antena 3 va acabar el 17 de juny de 1994. El 17 de juny de 1994, "Antena 3 de Radio en Lleida" va tancar les seves emissions. L'endemà a la seva freqüència va començar la radifórmula Cadena Dial Lleida.

Radio Miramar de Badalona EAJ 39

Joan Vidal Prat era un badaloní que es va dedicar al naixent camp de l'electricitat, com el seu pare, i que va estar lligat des de l'inici a l'Asociación Nacional de Radiodifusión. L'any 1929, Vidal instal·là una emissora de radioaficionat d'ona curta amb l'indicatiu EAR 165 a Badalona. El 21 de juliol de 1933 va rebre, de part del Centro Provincial de Barcelona del Cuerpo de Telégrafos, l'autorització per emetre en ona mitjana amb l'indicatiu EAJ-39. Ràdio Badalona va ser inaugurada el 26 de novembre de 1933. L'emissora fou coneguda des del primer dia com a Ràdio Badalona, l'emissora de la costa. El 22 de febrer de 1934 es van crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. A l’any 1936, un mes després d’esclatar la Guerra Civil espanyola l'emissora va ser confiscada pel Comitè Central del sindicat de la CNT-Fai. L’emissora va passar a ser Ràdio CNT-FAI i Joan Vidal Prat va ser apartat de la direcció de la mateixa. Els estudis es van traslladar a un lloc de Badalona que també havia estat incautat. A conseqüència dels enfrontaments ocorreguts al si del bàndol republicà entre el 3 i el 8 de maig del 1937 Ràdio CNT-FAI va suspendre les seves emissions i va tancar les dependències. Acabada la Guerra Civil, Joan Vidal Prat va recuperar la direcció de l’emissora que va tornar a ser Radio Badalona “La emisora de la costa”. L'any 1941, el centre emissor s'instal·là a la Torre Mena, al barri de Sant Antoni de Llefià de Badalona i s'instal·len uns estudis a la plaça Catalunya de Barcelona canviant el seu nom pel de Radio Miramar. El 1975, el centre emissor passa al barri de les Guixeres de Badalona i el nom de l'emissora canvia i passa a ser Radio Miramar de Barcelona. L'any 1977, l'empresari radiofònic José María Ballvé passa a ser l'accionista majoritari de l'emissora quan compra les accions de Ramón Serrano Suñer. Entre la resta d'accionistes hi ha Marcelino Rodríguez de Castro i Jaime Serrano Suñer Polo. A la primavera de 1982, Marcelino Rodríguez de Castro, creador de Radio Minuto el 1978, se separa de la societat i es queda amb Miramar FM y Olé que passaria a ser Radio Minuto. José María Ballvé es queda amb l'OM de Ràdio Miramar. Des de l'1 de febrer de 1983, Radio Miramar de Barcelona en OM inicia una etapa de col·laboració amb la Cadena COPE. Quan Cadena Ibérica comença les emissions el 5 de setembre de 1988, Ràdio Miramar s'hi associa fins a l'agost de 1991. Poc abans, COPE, el juny de 1991, va comprar la majoria d'accions de Radio Miramar que va passar a ser COPE Miramar des del mes de setembre d'aquell any. L'any 2004, la societat Emisiones Radiofónicas Españolas, l'empresa propietària de Radio Miramar, es va dissoldre transferint l'emissora i la seva concessió a Radio Popular. El mes d'octubre de 2004, per la freqüència d'ona mitjana, a més de la programació de la Cadena COPE es va començar a emetre la de Rock & Gol, propietat també de Radio Popular. Això es va fer fins a l'octubre de 2009, quan Rock & Gol va passar a emetre a Barcelona per FM.

Ràdio Institut Escola Sant Quintí de Mediona

Ràdio per internet de l'Institut Escola Sant Quintí de Mediona de l'Alt Penedès. Un grup d'iniciatives de l'institut va permetre crear una programació de ràdio a la carta al curs 2019-2020. L'Institut va crear una assignatura optativa de ràdio. Els primers espais es van publicar a Ivoox el 12 de novembre de 2019.

SER Catalunya Tarragona

3Cat

El 30 d'octubre de 2023, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovsiuals va posar en marxa 3Cat, la plataforma digital amb una àmplia oferta de propostes audiovisuals en català per arribar a tota mena de públics. A banda de continguts emesos a Televisió de Catalunya, actuals i històrics, incorporava algunes produccions audiovisuals exclusives i també continguts de Catalunya Ràdio, que adoptava la marca Catràdio. Aquesta plataforma rellevava el TV3alacarta. 3Cat tenia la vocació de garantir l'accés gratuït de la ciutadania a continguts en català dins l'entorn digital. El catàleg inicial estava ordenat per interessos temàtics: sèries, documentals, entreteniment, pel·lícules, actualitat, cultura i divulgació, esports, pòdcasts i cuina. A més, oferia tota l'oferta infantil del canal SX3 i continguts juvenils procedents d'EVA, el canal de You Tube de "la comunitat de creadores i creadors en català". El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va participar en la posada en marxa de la plataforma digital de continguts audiovisuals en català 3Cat. En la seva intervenció va dir que "la data d'avui s'inscriurà al costat de la primera emissió de TV3 i de Catalunya Ràdio". 40 anys després, "reforcem l'aposta pels mitjans de comunicació públics, la creativitat i el talent expressat en l'audiovisual (...) apostem per l'audiovisual com a porta oberta a la cultura, la creativitat i el talent. L'audiovisual ha de ser un pilar del nostre país". (Font Comunicació 21)

Radio Badalona EAJ 39

Joan Vidal Prat era un badaloní que es va dedicar al naixent camp de l'electricitat, com el seu pare, i que va estar lligat des de l'inici a l'Asociación Nacional de Radiodifusión. L'any 1929, Vidal instal·là una emissora de radioaficionat d'ona curta amb l'indicatiu EAR 165 a Badalona. El 21 de juliol de 1933 va rebre, de part del Centro Provincial de Barcelona del Cuerpo de Telégrafos, l'autorització per emetre en ona mitjana amb l'indicatiu EAJ-39. Ràdio Badalona va ser inaugurada el 26 de novembre de 1933. L'emissora fou coneguda des del primer dia com a Ràdio Badalona, l'emissora de la costa. El 22 de febrer de 1934 es van crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. A l’any 1936, un mes després d’esclatar la Guerra Civil espanyola l'emissora va ser confiscada pel Comitè Central del sindicat de la CNT-Fai. L’emissora va passar a ser Ràdio CNT-FAI i Joan Vidal Prat va ser apartat de la direcció de la mateixa. Els estudis es van traslladar a un lloc de Badalona que també havia estat incautat. A conseqüència dels enfrontaments ocorreguts al si del bàndol republicà entre el 3 i el 8 de maig del 1937 Ràdio CNT-FAI va suspendre les seves emissions i va tancar les dependències. Acabada la Guerra Civil, Joan Vidal Prat va recuperar la direcció de l’emissora que va tornar a ser Radio Badalona “La emisora de la costa”. L'any 1941, el centre emissor s'instal·la a la Torre Mena, al barri de Sant Antoni de Llefià de Badalona i s'instal•len uns estudis a la plaça Catalunya de Barcelona canviant el seu nom pel de Radio Miramar. El 1975, el centre emissor passa al barri de les Guixeres de Badalona i el nom de l'emissora canvia i passa a ser Radio Miramar de Barcelona. L'any 1977, l'empresari radiofònic José María Ballvé passa a ser l'accionista majoritari de l'emissora quan compra les accions de Ramón Serrano Suñer. Entre la resta d'accionistes hi ha Marcelino Rodríguez de Castro i Jaime Serrano Suñer Polo. A la primavera de 1982, Marcelino Rodríguez de Castro, creador de Radio Minuto el 1978, se separa de la societat i es queda amb Miramar FM y Olé que passaria a ser Radio Minuto. José María Ballvé es queda amb l'OM de Ràdio Miramar. Des de l'1 de febrer de 1983, Radio Miramar de Barcelona en OM inicia una etapa de col•laboració amb la Cadena COPE. Quan Cadena Ibérica comença les emissions el 5 de setembre de 1988, Ràdio Miramar s'hi associa fins a l'agost de 1991. Poc abans, COPE, el juny de 1991, va comprar la majoria d'accions de Radio Miramar que va passar a ser COPE Miramar des del mes de setembre d'aquell any. L'any 2004, la societat Emisiones Radiofónicas Españolas, l'empresa propietària de Radio Miramar, es va dissoldre transferint l'emissora i la seva concessió a Radio Popular. El mes d'octubre de 2004, per la freqüència d'ona mitjana, a més de la programació de la Cadena COPE es va començar a emetre la de Rock & Gol, propietat també de Radio Popular. Això es va fer fins a l'octubre de 2009, quan Rock & Gol va passar a emetre a Barcelona per FM.

Ràdio Sellarés

El 23 de juny del 1981, un grup de joves aficionats a la ràdio van crear Ràdio Gavà, sent els precursors de la idea els germans Pedro i Jordi Sánchez, responsables d'una botiga de complements electrònics de la ciutat. L'Ajuntament de Gavà els va cedir un espai al Museu de Gavà, des d'on es van fer les primeres emissions. Ràdio Gavà va passar a ser emissora municipal l'any 1982 i va ser la segona del Baix Llobregat, després de la de Sant Boi. Ràdio Gavà va passar a ser Ràdio Sellarés el setembre de 1993, convertint-se en emissora mancomunada de Gavà i Viladecans. En aquell moment, Viladecans no tenia emissora pròpia. La mancomunitat es va dissoldre l'any 2010 i Ràdio Gavà va recuperar la seva condició d'emissora municipal.

Cadena 13 Cervera-Tàrrega

El projecte local de Ràdio Cervera va iniciar-se el 1983 quan l'Ajuntament de Cervera va sol·licitar-ne la llicència d'emissió. Però des de l'inici va ser una emissora de la Cadena 13. Va començar a emetre, en proves, el setembre de 1983. El gener de 1984 va començar la programació regular. El 1987, La Paeria de Cervera va renunciar a la freqüència i aquesta va passar a ser propietat de la Cadena 13. Aleshores es va identificar com Cadena 13 Cervera-Tàrrega. L'abril de 1990, la Cadena COPE, mitjançant les seves filials Ràdio Sabadell i Editorial Catalana, va adquirir el 50% de les accions de la societat radiofònica Cadena 13 que va funcionar fins al mes de setembre de 1990. El juny de 1990, COPE va comprar la majoria d'accions de Cadena Nova i l'octubre de 1990 va integrar-hi les emissores de la Cadena 13. L'octubre de 1990, Cadena Nova es podia sintonitzar a Barcelona, Tarragona, Reus, Lleida, Manresa, Igualada, Blanes, Palamós, El Masnou-Mataró, Cervera, Berga, Valls, Puigcerdà i Amposta. A partir de 1993, les emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE. L'any 1994 es va fer l'operació de venda de les participacions de COPE en l'accionariat de les emissores de la Cadena Nova. La COPE va vendre Ràdio Cervera a un particular. Aleshores, la llicència va ser adjudicada a la societat Ràdio 13 de Catalunya, SA, mitjançant Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 30 de maig de 1995. Posteriorment, la societat Ràdio 13 de Catalunya, SA va transmetre la titularitat de l'esmentada concessió a la societat Ràdio Cervera, SA, operació que el Govern de la Generalitat de Catalunya va autoritzar mitjançant Acord de 9 de novembre de 1999. Novament, la concessió es va transmetre a favor de la societat Ona Catalana, SA, operació que el Govern de la Generalitat de Catalunya va autoritzar mitjançant Acord de 6 de juliol de 2004. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya, mitjançant l'Acord 189/2007, de 13 de juny, del Ple del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, va renovar a la societat Ona Catalana, SA, la concessió de l'emissora de Cervera 99.2 MHz, per un període de deu anys. Posteriorment, mitjançant l'Acord 85/2008, de 4 de juny, del Ple del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, s'autoritza, entre d'altres, una operació de fusió per absorció d'Ona catalana, per part de la Sociedad Española de Radiodifusión. Segons l'Acord 253/2010, de 17 de novembre, del Ple del Consell de l'Audiovisual de Catalunya es va autoritzar la transmissió de la llicència per a la prestació de serveis de comunicació audiovisual radiofònica a la localitat de Cervera (99.2 MHz) per part de la seva titular, la Sociedad Española de Radiodifusión, a favor de la societat Ràdio Lleida.

Ràdio Terra

Ràdio Terra va ser creada per dues persones de Reus que van impulsar l'Associació per la Comunicació Popular als Països Catalans "davant la necessitat d'articular un espai comunicatiu nacional i popular i teixir una xarxa de mitjans de comunicació associativa de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó". Amb aquest objectiu, els promotors van generar una xarxa d'una o més corresponsals per cadascuna de les comarques i comptant amb el suport econòmic de més de dos centenars de persones i entitats que van fer possible la construcció de l'estudi al Casal Despertaferro al carrer Martí Napolità de Reus. Ràdio Terra va iniciar la seva programació l'11 de setembre de 2014. A més de distribuir els continguts per Internet, aquests es podien escoltar en FM per Ona Mediterrània, Ràdio Matarranya, Ràdio Arrels, Ràdio Pinsània i Ràdio Aktiva. En els cinc anys que va funcionar Ràdio Terra va passar de produir dos programes propis, la primera temporada, a tenir-ne una vintena la darrera. La Generalitat de Catalunya va concedir als promotors una subvenció per a la temporada 2017-2018. La ràdio va arribar a tenir quatre-cents socis, però després de perdre'n més de cent els promotors van considerar que la situació era inviable i l'entitat promotora es veié obligada a tancar Ràdio Terra el 24 de juny de 2019, Diada Nacional dels Països Catalans. (Font: VilaWeb: "Ràdio Terra tanca després de cinc anys", publicat el 25 de juny de 2019)

SER Catalunya Girona

El 29 de gener de 1933, l'Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. Després d'emetre unes setmanes en proves, el 10 de desembre de 1933 RAC inaugura les emissions regulars de Ràdio Girona EAJ 38, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys trenta. L'emissora quedà instal·lada a l'Ateneu Gironí. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Quan les tropes franquistes van ocupar Girona van canviar el nom de l'emissora pel de Radio España de Gerona. L'any 1963, Radio Gerona va passar a formar part de la Cadena SER. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. L'any 1978, Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana, associada a la Cadena Rato. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya. Ràdio Girona, durant uns anys, va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la major part del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores: les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Girona des d'aquell moment es va integrar del tot a la Cadena SER.