Conjunts de recursos · Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya

Onda Cero Girona

Onda Cero Girona va començar a emetre programació pròpia el setembre del 2005. Abans només feia desconnexions per emetre blocs de publicitat. El 28 de març de 2012, la direcció d'Onda Cero, emissora propietat d'Antena 3, va prescindir dels treballadors de la delegació de Girona, renunciant a la informació local de la demarcació. Aquell dia, el director de l'emissora a Catalunya, Francesc Robert Agell, es va desplaçar a Girona amb un advocat per comunicar als quatre treballadors de la delegació de Girona el seu acomiadament fulminant, argumentant la mesura per motius econòmics. Des d'aquell moment es va deixar d'emetre l'informatiu matinal i el magazín del migdia "La ciutat". La freqüència gironina passava a ser un repetidor de la programació estatal i d'Onda Cero Catalunya, mentre que la publicitat gironina va passar a gestionar-se des de Barcelona. Tot i quedar-se sense redacció, l'emissora mantenia la seu a Girona, on tenia la infraestructura tècnica per emetre, a més d'Onda Cero, Onda Melodia i Europa FM. Antena 3 no va tancar les delegacions d'Onda Cero de Lleida i Tarragona. (Font: Comunicació 21. "Acomiaden la plantilla d'Onda Cero Girona, que renuncia a la informació local", publicat el 2 d'abril de 2012)

VilaWeb (pòdcasts)

VilaWeb és el portal informatiu d'Internet més antic en llengua catalana, impulsat pels periodistes Assumpció Maresma i Vicent Partal. El 15 de maig del 1995 va començar a funcionar de manera oficial La Infopista que, el 15 de maig de 1996, va esdevenir en VilaWeb. Pel que fa a la producció de continguts sonors a Internet des de VilaWeb cal remuntar-se al programa "L'Internauta", que va començar a emetre per les ones de Catalunya Ràdio el setembre de 1995. Es tractava d'una col·laboració de l'emissora amb VilaWeb. Era presentat i dirigit per Jordi Vendrell i comptava amb la presència setmanal de Vicent Partal. Després de catorze temporades en antena, el setembre de 2010 Catalunya Ràdio va comunicar que no continuaria el programa i els seus autors van decidir continuar fent "L'Internauta" com un pòdcast, produït i distribuït des de VilaWeb. Una dècada després, VilaWeb va crear el primer pòdcast nadiu a Internet, "Closcadelletra". El 27 de setembre de 2022 es va estrenar el segon pòdcast nadiu "Santa Eulàlia" i el 16 de març de 2023, el tercer, "La tertúlia proscrita".

Canal Once

El mes de novembre de l'any 1993, Onda Cero Radio, propietat de la Organización Nacional de Ciegos Españoles (ONCE), va posar en marxa el canal de ràdio codificat, Canal Once. Es transmetia en una subportadora del senyal d'FM d'Onda Cero i pel satèl·lit Hispasat. Per rebre'l, calia un descodificador. Era una oferta radiofònica informativa pensada per a les persones invidents afiliades a l'ONCE.

RV 2 (Ràdio Vilassar de Dalt)

A Vilassar de Dalt, va funcionar una emissora local del Tercer Sector que va començar a emetre l'any 1981 amb el nom de RV 2. La van crear Josep Casas, Josep Bassas i Juanjo. Poc després, l'emissora va passar a identificar-se com Ràdio Vilassar de Dalt i, sota l'impuls de Josep Vidal, va esdevenir en una emissora comercial del Tercer Sector. A finals de l'any 1986, el departament de telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya va tancar l'emissora. Gemma Nierga, abans de passar a treballar, l'any 1987, a Ràdio Barcelona va participar en programes de Ràdio Vilassar de Dalt. El 20 de novembre de 1988 va començar a emetre l'emissora municipal, Ràdio Vilassar de Dalt. Els seus primers estudis estaven en un local del carrer del Mercat. (Informació aportada per Jaume Matallana)

Ràdio Vilassar de Dalt (comercial)

A Vilassar de Dalt va funcionar una emissora local del Tercer Sector que va començar a emetre l'any 1981 amb el nom de RV 2. La van crear Josep Casas, Josep Bassas i Juanjo. Poc després, l'emissora va passar a identificar-se com Ràdio Vilassar de Dalt i, sota l'impuls de Josep Vidal, va esdevenir en una emissora comercial del Tercer Sector. A finals de l'any 1986, el departament de telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya va tancar l'emissora. Gemma Nierga, abans de passar a treballar, l'any 1987, a Ràdio Barcelona va participar en programes de Ràdio Vilassar de Dalt. El 20 de novembre de 1988 va començar a emetre l'emissora municipal, Ràdio Vilassar de Dalt. Els seus primers estudis estaven en un local del carrer del Mercat. (Informació aportada per Jaume Matallana)

Consorci de Comunicació Local

Després de l'organisme, Emissores Municipals de Catalunya, una part de les ràdios públiques locals es van aplegar dins el Consorci de la Comunicació Local, creat l'any 1994. Una altra part, ho va fer a La Federació de Ràdios Locals de Catalunya (1996) -posteriorment, Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya-. El 1994, la COPE va vendre's Ràdio Sabadell a Premsa d'Osona (PROSA), empresa editora del diari El 9 Nou, que al cap d'un mes va vendre's l'emissora al Consorci de Comunicació Local (CCL) de la Diputació de Barcelona per 180 milions de pessetes. El març de 1995 va passar a ser COM Ràdio. Uns anys més tard es convertí en LatinCOM, després va passar a dir-se per poc temps Com Ràdio 2 i, des del setembre de 2012, va anomenar-se La Xarxa. El setembre del 2012, amb la fi de les emissions de COM Ràdio, es va crear la marca La Xarxa com a plataforma de distribució de continguts radiofònics a emissores locals dins de la Xarxa Audiovisual Local (XAL) de la Diputació de Barcelona. Poc després, el mes de gener de 2013, la XAL va passar a denominar-se Xarxa de Comunicació Local quan s'hi va integrar el Consorci de Comunicació Local per distribuir els continguts de la productora pública La Xarxa. El febrer de 2015, el ple de la Diputació de Barcelona va aprovar l'entrada de les diputacions de Tarragona, Girona i Lleida a la XAL.

InOut Radio

InOut Radio va ser creada per la periodista Ana SatchI, al barri del Poble Nou de Barcelona, cap al mes de maig de 2008. Al seu web inicial es podia llegir: "En InOutRadio somos especialistas en microespacios de audio para Internet y dispositivos móviles, en formato corto y dinámico. Tratamos los temas desde una perspectiva original, imprevisible, provocadora, implicando al oyente y aportándole diferentes puntos de vista". En un principi es feien espais de cinc minuts i, a poc a poc, el projecte va anar creixent. El contingut dels programes s'adreçava, preferentment, a les dones en general i a les lesbianes, en particular. El mes de maig de 2012 es va començar a produir el primer programa en directe 'BerenjenaLES'. El 20 d'abril de 2017, InOut Radio va estrenar una nova seu, també, al Poble Nou de Barcelona.

Ràdio Catalunya Itàlia

L'Associació Catalans a Roma, des de l'11 de setembre de 2018 i fins al 24 d'octubre de 2023, va impulsar a Internet Ràdio Catalunya Itàlia. Un programa dels catalans i catalanes que viuen a Itàlia, fet en català i italià i de manera desinteressada. El seu promotor va ser Rafael Hidalgo, filòleg jubilat que residía a Roma des de 1984. Inicialment, Ràdio Catalunya Itàlia es feia des de la seu de l'Associació Catalans a Roma. Quan aquesta va deixar de comptar amb una seu física, la ràdio va passar a establir-se a la casa de Rafael Hidalgo. L'Associació Catalans a Roma és una associació formada per la comunitat catalana a Itàlia i oberta a totes aquelles persones interessades a crear ponts entre Catalunya i Itàlia. Va ser fundada l'any 1997 i està registrada com a "associazione" segons la normativa vigent italiana.

El extrarradio (pòdcast)

La periodista Olga Ruiz, després de deixar la Cadena COPE, crea el mes de novembre de l'any 2012, "El extrarradio', una plataforma experimental a Internet que aposta per la innovació i la cura del paisatge sonor. "El extrarradio" va rebre el Premio Ondas de Radio a la Innovación Radiofónica 2013. Els últims episodis es van publicar el mes de febrer de 2016 i el projecte va acabar el mes de desembre de 2021.

Radio Reloj de Radio Iltirda 2

Emissora en FM de la Cadena Catalana-Cadena Rato a Lleida. L'FM de Ràdio Lleida va passar a identificar-se com Ràdio Iltirda 2 l'any 1978, quan Ràdio Lleida va passar a formar part de Cadena Catalana. L'any 1983 va adoptar el nom de Radio Reloj de Radio Iltirda 2. Quan la Cadena SER va adquirir la propietat de Cadena Catalana, el juliol de 1989, es va retornar a l'indicatiu Ràdio Lleida FM. El 29 de gener de 1933, l'Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. El 1934, l'entitat inaugura Ràdio Lleida EAJ42, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys trenta. El concessionari d'EAJ-42 Ràdio Lleida fou el president de RAC, Jaume Rosquellas. Després de poc menys de dos mesos d'emissions en prova, Ràdio LLeida fou inaugurada el 12 de gener del 1934. El centre emissor de Ràdio Lleida quedà instal·lat als terrenys de la fàbrica d'olis Daniel, a la carretera de Saragossa, i els estudis quedaren ubicats en un edifici del carrer Major. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Acabada la Guerra Civil, Ràdio Lleida va deixar d'emetre durant uns anys i va retornar a les emissions l'any 1941 com Radio España de Lérida. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, també es va fer amb Radio España de Lérida. L'abril de 1945 s'identificava com Estación Radio Lérida. L'any 1972, Radio Lérida connectava amb la Cadena SER. L'any 1972, Rato va comprar a la SER el 50% de les seves accions. L'any 1978, Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, en mans de la família Rato i de la cadena SER. Ràdio Lleida durant uns anys va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va aconseguir la major part del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores: les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Lleida, des d'aquell moment, es va integrar a la Cadena SER.

Cadena 40 Principales Lleida

El 18 de juliol de 1966 va començar a Radio Madrid FM de la Cadena SER el programa Los 40 Principales, sota la direcció de Rafael Revert. L'any 1979 comença la radiofórmula musical basada en aquell format en algunes emissores d'FM de la Cadena SER. L'any 1987 es crea la Cadena 40 Principales dins del Grupo Prisa. A Lleida, Los 40 Principales, durant molts anys, es van emetre com una part de la programació de Ràdio Lleida FM. Cadena 40 Principales Lleida va començar a emetre el mes de març de l'any 1989. El maig de 2016, l'any del 50è aniversari, Los 40 Principales passen a dir-se Los 40.

Cadena Dial Lleida

Cadena Dial va començar les seves emissions el 3 de setembre de 1990. Propietat del Grupo Prisa. L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994, el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. Antena 3 va acabar el 17 de juny de 1994. El 17 de juny de 1994, "Antena 3 de Radio en Lleida" va tancar les seves emissions. L'endemà, a la seva freqüència va començar la radifórmula Cadena Dial Lleida.

Radio 80 Serie Oro Barcelona

Cadena 80 va començar a emetre el 6 de juliol de 1981 a l'Estat espanyol. Estava formada per quasi una vintena d'emissores amb el nom de Radio 80. El seu accionista majoritari era l'Editorial Católica. L'estiu de 1983, l'empresa Editorial Catalana de Radio y TV, formada per Ràdio Sabadell i Radio 80, va formar la cadena Catalunya 80 amb emissores a Barcelona, Berga, Valls i la Seu d'Urgell. Barcelona Radio 80 va començar a emetre la primavera de 1983 gràcies a la llicència concedida a Editorial catalana de televisió i Ràdio, una de la trentena que el desembre de 1982 va adjudicar la Generalitat. L'any 1984, Antena 3 Radio va fer-se amb Promotora de Televisión y Radio, propietària de Radio 80. Va reconvertir la Cadena 80 en radiofórmula musical, passant a denominar-la Radio 80 Serie Oro des del 28 de gener de 1985 quan va començar la nova programació l'emissora de Madrid. Radio-80 Serie Oro, passats pocs dies, es va poder escoltar a Àvila, Barcelona, La Corunya, Lleó, València, Palma de Mallorca, Segòvia, Sevilla, Toledo, Valladolid i Saragossa. Amb poc temps va tenir una xarxa de setze emissores repartides per tot el territori espanyol. L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80) el 18 de gener de 1993. Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994, el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. Antena 3 va acabar el 17 de juny de 1994. Amb les emissores que sobraven d'Antena 3, l'any 1995, la SER va crear Sinfo Radio Antena 3, una radiofórmula musical.

M80

L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia el 18 de gener de 1993 M80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Inicialment es va identificar com M80 Serie Oro. Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 21 de novembre de 2018, M80 va ser substituïda per Los 40 Classic.

M80 Serie Oro

Ràdio Ebre

Ràdio Ebre va ser el nom que va adoptar, durant uns pocs anys, l'emissora d'FM de Ràdio Tortosa quan aquesta formava part de Radiocadena Española. Va ser l'any 1979. Des de finals de 1979 i fins al juny de 1981, Ràdio Ebre connectava amb una part de la programació de Ràdio 4. Ràdio Tortosa va deixar de formar part de la Cadena de Emisoras Sindicales en extingir-se aquesta el 4 de desembre de 1978 i va quedar integrada dins de Radiocadena Española. Des del mes de gener de 1980, Radio Tortosa, en ona mitjana, va connectar amb Radio Peninsular de Barcelona, de Radio Nacional de España, per oferir algun dels seus programes. L'any 1989, totes les emissores de Radiocadena Española van passar a formar part de Radio Nacional de España. L'emissora de Tortosa perdia gran part de la seva programació i, finalment, el 24 de juliol 1991 es va tancar el centre emissor, adduint raons econòmiques. No s'ha de confondre aquesta emissora amb Ràdio Ebre -SER, creada a principis de la dècada dels noranta, quan Antena 3 Tortosa va passar a ser Ràdio Ebre - SER dins de SER Catalunya.

Ràdio Lleida (RAC)

El 29 de gener de 1933, l'Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya, que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. El 1934, l'entitat inaugura Ràdio Lleida EAJ42, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys trenta. El concessionari d'EAJ-42 Ràdio Lleida fou el president de RAC, Jaume Rosquellas. Després de poc menys de dos mesos d'emissions en prova, Ràdio LLeida fou inaugurada el 12 de gener del 1934. El centre emissor de Ràdio Lleida quedà instal·lat als terrenys de la fàbrica d'olis Daniel, a la carretera de Saragossa, i els estudis quedaren ubicats en un edifici del carrer Major. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Acabada la Guerra Civil, Ràdio Lleida va deixar d'emetre durant uns anys i va retornar a les emissions l'any 1941 com Radio España de Lérida. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, també es va fer amb Radio España de Lérida. L'abril de 1945 s'identificava com Estación Radio Lérida. L'any 1972, Radio Lérida connectava amb la Cadena SER. L'any 1972, Rato va comprar a la SER el 50% de les seves accions. L'any 1978 Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, en mans de la família Rato i de la cadena SER. Ràdio Lleida durant uns anys va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la major part del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Lleida des d'aquell moment es va integrar a la Cadena SER.

Radio 5 Tàrrega-Lleida

La història de la radiofonia targarina la va començar Jaume Calafell quan va tirar endavant una mena de corresponsalia de Radio Lérida. Va començar les emissions, sota el nom de Emisora Radiofónica Tárrega, el dia 24 de desembre de 1943, des del segon pis del bar Joventut, aleshores a la plaça del Carme. L'emissió es feia cada divendres al vespre. El 27 juliol de 1945, a causa d' un conflicte d'horaris d'emissió amb la central Radio Lérida, es van tancar aquelles emissions radiofòniques. La segona època d'aquesta corresponsalia radiofònica la va portar Antoni M. Lorda, des del 24 d'octubre de 1950 fins, aproximadament, mitjans de l'any 1953. Les emissions continuaven fent-se setmanalment. Jaume Calafell, el Nadal de 1953, va tornar a emetre, en període de proves i sense programació estable, des de l'emissora privada Radio Parque de San Eloy. Aquella iniciativa va durar molt poc, perquè el Consejo Local de la FET y de las JONS va impulsar la creació d'una emissora comarcal. La Central Nacional Sindical la va autoritzar el 7 de maig de 1954. La Emisora Sindical Radio Tárrega (EFE 35) va fer la seva primera emissió el 20 d'octubre de 1954. Inicialment, formava part de la Red de Emisoras del Movimiento (REM). Les instal·lacions es trobaven a l'avinguda de Catalunya 17, en un edifici que compartien amb la Delegación Comarcal de Sindicatos. El bisbe Tarancón i Antoni Maymó, delegat sindical, van inaugurar oficialment l'emissora el 12 de desembre de 1954. L'any 1965, la Emisora Sindical Radio Tarrega va passar a formar part de la Cadena de Emisoras Sindiales (CES). Disposava d'un bon equip emissor en Ona Mitjana i, per aquesta raó, abastava una extensió prou àmplia i se la coneixia com "la emisora de las cinco provincias." A principis de 1963, el nou equip emissor de Sant Eloi va començar a emetre en freqüència assignada de 1570 KHz. A l'obligatori indicatiu de l'emissora, s'hi va afegir l'eslògan "La voz de Urgel y la Segarra". Per afrontar la superpoblació de centres emissors en Ona Mitjana, l'Estat espanyol va aprovar el "Plan transitorio de ondas medias" el 23 de desembre de 1964. Un decret que va obligar tots els concessionaris d'estacions a l'emissió simultània en OM i FM. Això va provocar una reducció dràstica d'emissores en Ona Mitjana. El Patronat de l'emissora va poder fer front a un pressupost que rondava les 700.000 ptes. Per la compra d'un transmissor d'FM americà marca Sintronic de 250 watts. A principis de 1967, l'FM targarina ja va funcionar. Arran de l'Ordre de la Secretaría General del Movimiento de 17 de febrer de 1969 es van regular legislativament la xarxa d'estacions sindicals que, des d'aleshores, s'agruparan sota l'indicatiu "La voz de...", tot afegint el nom de la província. En aquell moment es va liquidar el Patronat local de l'Emisora Sindical EFE-35 Radio Tarrega i es va constituir una Junta rectora provincial per regir la ràdio que passava a denominar-se La Voz Sindical de Lérida-Radio Tárrega. Acabat el franquisme, l'any 1976, l'emissora va passar a identificar-se com La Voz de Lérida -Radio Tárrega, dins de Radiocadena Española REM-CAR. El 13 de gener de 1978, l'alcalde de Tàrrega va anunciar la permanència de l'emissora dins del grup de RCE. Quan RCE REM-CAR, el desembre de 1978, va passar a formar part de l'ens públic Radio Televisión Española, l'emissora va passar a identificar-se com Radio Cadena Española-Ràdio Tàrrega. El 24 de gener de 1986 es van inaugurar uns nous estudis al carrer Santa Anna. L'1 de gener de 1989, Radio Cadena Española i Radio Nacional de España van quedar fusionades, per aquesta raó l'emissora de Tàrrega va passar a formar part de Radio 5, fins al 24 de juliol de l'any 1991. L'alcalde Gené va convocar, l'endemà mateix, un Ple en sessió extraordinària on s'aprovava una moció contra el tancament i es plantejava la municipalització del centre emissor. RNE ratificava que la decisió era irrevocable. Les negociacions de compra van començar el 30 de juliol de 1991, quan l'alcalde es va entrevistar amb Jordi García Candau, director de RTVE. Aquest es comprometia a no desmantellar les instal·lacions per si de cas arribés una oferta de compra, a més de cedir les freqüències als ajuntaments. Per altra banda, l'empresa privada Comunicacions Lleidatanes SA rebia llicència per emetre en FM i s'apropiava del nom històric de Ràdio Tàrrega. Pel que fa a aquesta ràdio privada, des del 1994 Ràdio Tàrrega, Ràdio Tremp i Ràdio Cervera van formar part de Cadena Musical. El 3 de desembre de 1992 es va aprovar la formalització del conveni per l'adquisició de les instal·lacions propietat de RNE-Radio 5 i, alhora, també es va sol·licitar a la Direcció General de Serveis de Telecomunicacions la concessió d'una freqüència per a la futura emissora municipal. El 23 de març de 1993, les instal·lacions de RNE a la localitat van passar a ser de titularitat municipal. El 17 d'octubre de 1993, amb l'indicatiu La veu de Tàrrega, van inaugurar-se les emissions municipals. El maig de l'any 1999, les emissores de Cadena Musical es van integrar a Ona Catalana i van desaparèixer com a tals. El 20 de setembre de 1999, l'Oficina Española de Pantentes y Marcas va retornar el nom de Ràdio Tàrrega a l'emissora municipal. Per això, l'any 2000 l'emissora municipal va recuperar el nom històric de Ràdio Tàrrega. (Informació extreta del llibre "92.3fm. 50 anys de Ràdio Tàrrega", publicat l'any 2004 per l' Ajuntament de Tàrrega)

La Veu de Tàrrega

La història de la radiofonia targarina la va començar Jaume Calafell quan va tirar endavant una mena de corresponsalia de Radio Lérida. Va començar les emissions, sota el nom d'Emisora Radiofónica Tárrega, el dia 24 de desembre de 1943, des del segon pis del bar Joventut, aleshores a la plaça del Carme. L'emissió es feia cada divendres al vespre. El 27 juliol de 1945, a causa d'un conflicte d'horaris d'emissió amb la central Radio Lérida, es van tancar aquelles emissions radiofòniques. La segona època d'aquesta corresponsalia radiofònica la va portar Antoni M. Lorda, des del 24 d'octubre de 1950 fins, aproximadament, mitjans de l'any 1953. Les emissions continuaven fent-se setmanalment. Jaume Calafell, el Nadal de 1953, va tornar a emetre, en període de proves i sense programació estable, des de l'emissora privada Radio Parque de San Eloy. Aquella iniciativa va durar molt poc, perquè el Consejo Local de la FET y de las JONS va impulsar la creació d'una emissora comarcal. La Central Nacional Sindical la va autoritzar el 7 de maig de 1954. La Emisora Sindical Radio Tárrega (EFE 35) va fer la seva primera emissió el 20 d'octubre de 1954. Inicialment, formava part de la Red de Emisoras del Movimiento (REM). Les instal·lacions es trobaven a l'avinguda de Catalunya, 17, en un edifici que compartien amb la Delegación Comarcal de Sindicatos. El bisbe Tarancón i Antoni Maymó, delegat sindical, van inaugurar oficialment l'emissora el 12 de desembre de 1954. L'any 1965, la Emisora Sindical Radio Tarrega va passar a formar part de la Cadena de Emisoras Sindiales (CES). Disposava d'un bon equip emissor en Ona Mitjana i, per aquesta raó, abastava una extensió prou àmplia i se la coneixia com "la emisora de las cinco provincias." A principis de 1963, el nou equip emissor de Sant Eloi va començar a emetre en freqüència assignada de 1570 KHz. A l'obligatori indicatiu de l'emissora, s'hi va afegir l'eslògan "La voz de Urgel y la Segarra". Per afrontar la superpoblació de centres emissors en Ona Mitjana, l'Estat espanyol va aprovar el "Plan transitorio de ondas medias" el 23 de desembre de 1964. Un decret que va obligar tots els concessionaris d'estacions a l'emissió simultània en OM i FM. Això va provocar una reducció dràstica d'emissores en Ona Mitjana. El Patronat de l'emissora va poder fer front a un pressupost que rondava les 700.000 ptes. Per la compra d'un transmissor d'FM americà marca Sintronic de 250 watts. A principis de 1967, l'FM targarina ja va funcionar. Arran de l'Ordre de la Secretaría General del Movimiento de 17 de febrer de 1969 es van regular legislativament la xarxa d'estacions sindicals que, des d'aleshores, s'agruparan sota l'indicatiu "La voz de...", tot afegint el nom de la província. En aquell moment es va liquidar el Patronat local de l'Emisora Sindical EFE-35 Radio Tarrega i es va constituir una Junta rectora provincial per regir la ràdio que passava a denominar-se La Voz Sindical de Lérida-Radio Tárrega. Acabat el franquisme, l'any 1976, l'emissora va passar a identificar-se com La Voz de Lérida -Radio Tárrega, dins de Radiocadena Española REM-CAR. El 13 de gener de 1978, l'alcalde de Tàrrega va anunciar la permanència de l'emissora dins del grup de RCE. Quan RCE REM-CAR, el desembre de 1978, va passar a formar part de l'ens públic Radio Televisión Española, l'emissora va passar a identificar-se com Radio Cadena Española-Ràdio Tàrrega. El 24 de gener de 1986 es van inaugurar uns nous estudis al carrer Santa Anna. L'1 de gener de 1989, Radio Cadena Española i Radio Nacional de España van quedar fusionades, per aquesta raó l'emissora de Tàrrega va passar a formar part de Radio 5, fins al 24 de juliol de l'any 1991. L'alcalde Gené va convocar, l'endemà mateix, un Ple en sessió extraordinària on s'aprovava una moció contra el tancament i es plantejava la municipalització del centre emissor. RNE ratificava que la decisió era irrevocable. Les negociacions de compra van començar el 30 de juliol de 1991, quan l'alcalde es va entrevistar amb Jordi García Candau, director de RTVE. Aquest es comprometia a no desmantellar les instal·lacions per si de cas arribés una oferta de compra, a més de cedir les freqüències als ajuntaments. Per altra banda, l'empresa privada Comunicacions Lleidatanes SA rebia llicència per emetre en FM i s'apropiava del nom històric de Ràdio Tàrrega. Pel que fa a aquesta ràdio privada, des del 1994 Ràdio Tàrrega, Ràdio Tremp i Ràdio Cervera van formar part de Cadena Musical. El 3 de desembre de 1992 es va aprovar la formalització del conveni per l'adquisició de les instal·lacions propietat de RNE-Radio 5 i, alhora, també es va sol·licitar a la Direcció General de Serveis de Telecomunicacions la concessió d'una freqüència per a la futura emissora municipal. El 23 de març de 1993, les instal·lacions de RNE a la localitat van passar a ser de titularitat municipal. El 17 d'octubre de 1993, amb l'indicatiu La veu de Tàrrega, van inaugurar-se les emissions municipals. El maig de l'any 1999, les emissores de Cadena Musical es van integrar a Ona Catalana i van desaparèixer com a tals. El 20 de setembre de 1999, l'Oficina Española de Pantentes y Marcas va retornar el nom de Ràdio Tàrrega a l'emissora municipal. Per això, l'any 2000 l'emissora municipal va recuperar el nom històric de Ràdio Tàrrega. (Informació extreta del llibre "92.3fm. 50 anys de Ràdio Tàrrega", publicat l'any 2004 per l' Ajuntament de Tàrrega)

Espacio sonante

"Espacio sonante" és un web dedicat als paisatges sonors i a la recuperació d'enregistraments sonors particulars i radiofònics, que va ser creat el mes d'octubre de 2015 per Albert Murillo, periodista, radiofonista i sonografista. El 5 de gener de 2017 va començar a produir el pòdcast "Espacio sonante" per oferir i comentar una part del material sonor enregistrat o trobat.

Onda Rambla Girona

L'any 1991, el Govern de la Generalitat va atorgar 28 freqüències d'FM que van permetre el naixement d'Onda Rambla, propietat de Luís del Olmo, Radio Tele Taxi, Ràdio Estel i les radiofórmules musicals de Flaix. Onda Rambla va crear una cadena d'emissores a Catalunya. A Barcelona, Onda Rambla va tenir els seus estudis a l'Avinguda Diagonal, 441, amb Muntaner, on abans havia estat Ràdio Popular a Barcelona. Onda Rambla Barcelona es va inaugurar oficialment el 15 d'octubre de 1991. L'estiu 1991, Luis del Olmo va deixar la cadena COPE i, poc després, va passar a emetre el seu programa "Protagonistas" per Onda Cero i Onda Rambla. A Girona el Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG) i Onda Rambla, el 10 d'octubre de 1995, van signar l'acord de venda dels drets d'explotació de l'emissora de l'entitat gironina, Ràdio Grup. El GEiEG va descartar les ofertes presentades per altres quatre cadenes i emissores: COPE, SER, Onda Cero i COM Ràdio. Finalment, va optar per cedir els drets a Onda Rambla, propietat del periodista Luis del Olmo. Del 27 d'octubre al 2 de novembre de 1995, Onda Rambla Girona va emetre una part de la seva programació des del Protabús, instal·lat en el recinte firal de la Devesa de Girona. El 10 de desembre de 1995 va néixer Onda Rambla Catalunya, una cadena formada per Onda Rambla Barcelona, Onda Rambla Girona, Onda Rambla Tarragona, Onda Rambla Igualada i Onda Rambla Lleida. El seu eslògan era: "la ràdio d'aquí". L'any 2004, Onda Cero va ser comprada pel grup Planeta. La presidència del grup Vocento proposa a Luís del Olmo crear una cadena d'àmbit estatal que inclogui les freqüències d'Onda Rambla Catalunya. D'aquesta manera, el 6 de setembre de 2004 van començar les emissions de Punto Radio. Onda Rambla, que encara tenia un contracte de vinculació amb Onda Cero, va començar a emetre la programació de Punto Radio a partir del 18 d'octubre de 2004. Quan l'any 2010 Luis del Olmo va vendre les emissores d'Onda Rambla Catalunya a l'empresa Radio Publi, propietària de Punto Radio, del Grup Vocento, totes les emissores de Catalunya van perdre la marca Onda Rambla, passant a ser Punto Radio. Tot i que mantenien la seva programació local. A mitjans del mes de novembre de 2011, el grup Vocento, propietari de la cadena ABC Punto Radio, va decidir tancar les emissores de Tarragona, Girona i Lleida el dia 30 de novembre de 2011. A partir d'aquesta data, totes les emissores de la cadena a Catalunya es van mantenir com a repetidors de l'emissora ABC Punto Radio Barcelona, sense desconnexions. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013, quan el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE per difondre la programació de COPE Catalunya i Andorra.

M80 Empordà

Ràdio SER Empordà, propietat de la Cadena SER, es va fundar el 14 d'abril de 1984. Tenia els estudis a Figueres, al carrer Sant Pau, i a Roses, al carrer Figueres. Emetia des de la muntanya del Puig Rom per a la comarca de l'Alt Empordà. L'any 1985, SER Catalunya estava integrada per Ràdio Barcelona, Ràdio Manresa, SER Empordà, Ràdio Antena del Ter (Ripollès) -nom adoptat per Ràdio Ripoll-, Ràdio Reus, Ràdio Móra d'Ebre i Ràdio Salou. L'any 1990, Ràdio SER Empordà va passar a dependre de Ràdio Girona i va emetre fins al 31 d'agost de 1993. L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia el 18 de gener de 1993 M80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Inicialment es va identificar com M80 Serie Oro. L'1 de setembre de 1993 va començar a emetre M80 Serie Oro Empordà, que uns anys després va passar a identificar-se com M80 Empordà. El 21 de novembre de 2018 M80 va ser substituïda per Los 40 Classic.

Radio 5 Todo Noticias Barcelona

El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i una part de les freqüències van ser aprofitades per a la creació de Radio 5, una cadena comercial que seguia el model de Radio Peninsular de Barcelona que també va operar com a Radio 5 des de 1981 i fins al seu tancament l'any 1984. La seva escassa rendibilitat va provocar la seva reconversió en la radiofórmula informativa Radio 5 Todo Noticias el 18 d'abril de 1994. A la temporada 2012-2013 l'emissora es va identificar com RNE Radio 5 Información. El 14 d'octubre de 2013 va començar una nova etapa de l'emissora en la qual oferia continguts informatius i multitud de mini espais de temàtica diversa. Aleshores va tornar a identificar-se com Radio 5.

Onda Rambla Vilanova

A l'any 1954 Radio Villanueva va ser comprada per la família Rato, propietària de la Rueda Rato, i va canviar el nom pel de Radio Panadés. A Catalunya, la família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l’accionariat de l’emissora l’any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. El 10 de març de 1969 s'inicia “Radio Reloj de Radio España”. L’any 1976 Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, tot i que estava en mans de la família Rato i la SER. El juliol de 1989 la cadena SER va fer-se amb la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) amb el que passava a tenir cinc noves emissores -dues a Lleida, dues a Girona, i Radio Trafic, a Barcelona. En OM Cadena Catalana va emetre fins l’any 1990, quan l’ONCE va comprar les emissores de Cadena Rato per posar en marxa Onda Cero el mes de novembre d’aquell any. Durant uns mesos de 1990 l’emissora es va identificar com Cadena Rato Panadés. La Cadena Rato, abans Rueda de Emisoras Rato, no va funcionar a Catalunya fins l’any 1989, durant l’etapa final de Cadena Catalana. L'any 1978, Radio Panadés estrena el seu canal en freqüència modulada, Radio Terramar, que als seus anys finals va ser Radio Terramar Color. Radio Terramar Color, el mes de novembre de 1990, va passar a ser Onda Cero Música. Després, el 1995, Onda 10 (el nou nom d’Onda Cero Música) i el 1999 es va transformar en Onda Melodía (propietat d’Onda Cero Radio). A l’any 2000, l’emissora va ser Onda Rambla Vilanova, dins d'Onda Cero. Mentre va funcionar com Onda Rambla Vilanova sempre va mantenir una part de programació pròpia. Des de l’octubre de 2004, l’emissora va adoptar el nom d’Onda Cero Radio Vilanova. A l'any 2006 Onda Cero Vilanova va tancar els seus estudis a Vilanova i la Geltrú i va mantenir un personal mínim per fer les desconnexions publicitàries locals i oferir la programació d’Onda Cero.

Onda Rambla Tarragona

L'antecedent va ser l'emissora que va obrir l'any 1984 com a Radio Reloj Tarragona - Cadena Catalana, propietat de la família Rato i la cadena SER. Després va passar a ser Tarragona Cadena Catalana. L'any 1990 la Cadena Rato, de la qual formava part la Cadena Catalana, va ser venuda a l'ONCE, que va crear Onda Cero Radio. L'emissora va passar a ser Onda Cero Tarragona, Onda Mediterráneo - Onda Cero i Onda Mediterráneo. L'any 1991 Luis del Olmo quan va obtenir una llicència d'FM a Barcelona i va crear Onda Rambla. Poc després va comprar a Onda Cero l'emissora de Tarragona, que passaria a ser Onda Rambla Tarragona. L'any 1995, Ona Cero Música transmetia per la freqüència concedida a Radiofonia Principat a Reus. Anys després, quan Luis del Olmo va vendre les emissores d'Onda Rambla a Punto Radio, aquesta freqüència de Reus passaria a ser Onda Cero Tarragona. L'any 2004, Luis de Olmo va participar en la fundació de la nova cadena estatal del grup Vocento: Punto Ràdio. En aquell moment, Onda Rambla Tarragona va passar a ser l'emissora en aquella ciutat de Punto Radio. En canvi, l'emissora de Tortosa, també provinent de Cadena Catalana (Radio Reloj Tortosa) va passar a ser un repetidor d'Onda Rambla Tarragona. Quan l'any 2010, Luis del Olmo va vendre les emissores d'Onda Rambla a l'empresa Radio Publi, propietària de Punto Radio, del Grup Vocento, totes les emissores de Catalunya van perdre definitivament la marca Onda Rambla, tot i que mantenien la seva programació local, en el cas de Tarragona, l'emissora va passar a ser Punto Radio Tarragona i un any després, des de l'octubre de 2011, ABC Punto Radio Tarragona. A mitjans del mes de novembre de 2011, el grup Vocento, propietari de la cadena ABC Punto Radio, va decidir tancar les emissores de Tarragona, Girona i Lleida el dia 30 de novembre de 2011. A partir d'aquesta data, totes les emissores de la cadena a Catalunya es van mantenir com a repetidors de l'emissora ABC Punto Radio Barcelona. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013, quan el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE per difondre la programació de COPE Catalunya i Andorra.