Conjunts de recursos · Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya

Radio 5 Tortosa

Segons Lluís Mestre i Rexach en el seu article «Mig segle de la ràdio a Tortosa», publicat a "La Veu del Baix Ebre" (21-12-1979): Els inicis de Ràdio Tortosa es poden datar a finals de l'any 1929 encara que, potser ja va ser per finals de 1928 i mitjançant un petit equip transmissor emparat per una llicència EAR de cinquena categoria que transmetia de manera informal avisos, notícies i discos gramofònics. Com aquesta iniciació tingué un funcionament experimental i alternatiu amb setmanes senceres de silenci, s'estableix l'any 1929 com el del començament de la radiodifusió tortosina. El primer equip fou construït a Terrassa al taller de Francesc Matarrodona, a finals de l'any 1929, i va ser muntat a la ciutat de Tortosa, pel terrassenc Ramon Odena, pare del també locutor Josep Àngel Òdena, que es va establir a Tortosa fins a la seva mort. La primera seu de Ràdio Tortosa va estar als baixos dels locals de La Unión Patriótica. Durant quasi tot l'any 1930 les emissions tingueren el caràcter de proves i Ramón Òdena introduí importants millores i reformes a l'equip d'ona mitjana, que el mes de gener de 1931 obtingué permís oficial amb l'indicatiu de EAJ-11. Antoni Falcó, propietari d'una armeria al carrer de Sant Blai, va ser el seu director. Ramon Pitart i Ramon Òdena van ser els primers locutors professionals. Amb l'adveniment de la segona República espanyola, el 14 d'abril de 1931, l'emissora va perdre, poc després, la concessió oficial i va haver de deixar d'emetre. L'indicatiu d'EAJ-11, l'any 1933, va ser assignat a Ràdio Reus. Aleshores sorgí una iniciativa inspirada des de les pàgines del "Setmanari Vida Tortosina" pels escrits de Ramon Òdena a fi d'aconseguir un nou permís i muntar una nova emissora. A tal efecte es constituí un Ràdio Club que inicià el muntatge d'un modern equip. Ànima d'aquesta associació fou el jove enginyer Julian Mangrané i Ejerique, juntament amb el mateix Òdena. L'estiu de l'any 1936, ja en plena Guerra Civil, Ramon Òdena va tornar a posar en funcionament Ràdio Tortosa en ona mitjana. Tenia les seves instal·lacions al tercer pis de l'Ajuntament de Tortosa, dintre del negociat d'obres públiques. Més tard la ràdio fou confiscada pel Comitè Antifeixista i va passar a operar des dels seus locals que estaven al Convent requisat a les monges de la Consolació. En aquell moment també es va posar en marxa una emissora d'ona curta que enllaçava amb la zona nacional per transmetre i rebre notícies de caràcter humanitari. L'emissora local en ona mitjana deixà de funcionar a la primavera de l'any 1937 amb l'assassinat de Ramón Òdena. Posteriorment, després de l'entrada a Tortosa de les tropes nacionals, les instal·lacions van ser confiscades i desmuntades pel Servicio de Recuperación del Ejército de Levante que se les emportà amb un camió. Després de la Guerra Civil Espanyola, Julian Mangrané i Ejerique i Lluís Mestre i Rexach van tornar a reactivar Ràdio Tortosa en ona mitjana. Es data el començament del segon període de Ràdio Tortosa, l'any 1948, encara que no va tenir un funcionament gaire regular fins al mes de març de 1952. L'equip emissor tenia 500 W de potència. El director de l'emissora fins a la seva jubilació, l'any 1985, va ser Lluís Mestre i Rexach. Els estudis estaven situats a l'edifici del carrer de la República Argentina, número 26 de Tortosa, ocupant primer tan sols els baixos i a partir de 1972, ocupant també dos pisos elevats. Per afrontar la superpoblació de centres emissors en Ona Mitjana, l'Estat espanyol va aprovar el "Plan transitorio de ondas medias" el 23 de desembre de 1964. Un decret que va obligar tots els concessionaris d'estacions a l'emissió simultània en OM i FM. Això va provocar una reducció dràstica d'emissores en Ona Mitjana. Ràdio Tortosa va ser autoritzada a emetre en ona mitjana dins del Plan Técnico de 1965. L'any 1969 va formar part de la naixent Cadena de Emisoras Sindicales, com a Emisora Sindical Radio Tortosa ECS-6. A l'any 1975 ja sortia en OM i FM. Alguns professionals de Ràdio Tortosa ECS-6 van ser: Ludivina Acero Álvarez (Luz Acero), qui va treballar quaranta-tres anys a l'emissora, Josep Maria Vallés i Vilás, que era "Quico de Forés", Rodolfo Lamote de Grignon i Nicolau" Joan de Gandaia", Paco Guimerà, Paco Prieto "Joan de Cadup", Joaquim Marín, Maria Luisa Ballesteros, Ramón Miravalls, Josep Àngel Òdena o Jordi Itarte. Ràdio Tortosa va deixar de formar part de la Cadena de Emisoras Sindicales en extingir-se aquesta el 4 de desembre de 1978 i va quedar integrada dins de Radiocadena Española. Des del mes de gener de 1980, Radio Tortosa va connectar amb Radio Peninsular de Barcelona, de Radio Nacional de España, per a oferir algun dels seus programes. El setembre de 1985, el director de Ràdio Tortosa, Lluís Mestre i Rexach es va jubilar i va rebre una placa commemorativa en reconeixement dels seus més de trenta anys de feina a la ràdio. El va succeir Josep Andreu i pocs mesos després, el gener de 1986, Jordi Itarte va ser nomenat com a director de Radiocadena Española a Tortosa. L'any 1989, totes les emissores de Radiocadena Española van passar a formar part de Radio Nacional de España. L'emissora de Tortosa quedava integrada dins de Radio 5, com Radio 5 Tortosa, i perdia gran part de la seva programació pròpia i, finalment, el 24 de juliol 1991 es va tancar el centre emissor, adduint raons econòmiques.

Roda de Berà Punto Radio La Veu de la Costa Daurada

Roda de Berà Ràdio va fer la seva primera emissió l'any 2004, tot i que la inauguració oficial va tenir lloc el 2 de juliol del 2005. Inicialment, va sortir com Roda de Berà Punto Radio La Veu de la Costa Daurada. El motiu és que el radiofonista Luis del Olmo tenia una casa en aquella localitat on l'any 2012 va inaugurar el seu Museo de la Radio en el Centre Cívic la Roca Foradada d'El Roc de Sant Gaietà. És una emissora de titularitat municipal, pertanyent a l'Ajuntament de Roda de Berà. Des de l'any 2011, també distribueix la seva programació per Internet.

Ràdio Mar d'Amunt

Emissora municipal del Port de la Selva. Tenia la seva seu al carrer Església d’aquella localitat. La seva programació era fonamentalment musical. Va començar a emetre l’any 2000 i ho va fer durant cinc o sis anys. Cap a l’any 2003 va connectar amb RAC 105 quan no oferia programació pròpia. A l’any 2007 no emetia. Va tornar a emetre a l’any 2011, també durant pocs anys. L’any 2014 encara funcionava. A l’any 2017 ja no transmetia. Font: Dades pròpies i treball de recerca “Premsa, ràdio i televisió a l’Alt Empordà” (2002), escrit per Míriam Gifré.

Ràdio Norfeu (escolar)

Ràdio escolar per internet de l'Institut Cap Norfeu de Roses. Va publicar el primer espai al seu canal d'Ivoox el 16 d'octubre de 2023. Els espais que produïa eren multilingües. Ràdio Norfeu funcionava el març de l'any 1986 a Roses l'Alt Empordà Aclariment. El mes de novembre de 1986, en FM, va començar a emetre Radio Norfeu de Roses, emissora depenent de l'Ajuntament. Es va crear des que la comercial Radio Bahía fou clausurada. L'emissora va néixer arran d'un acord entre l'empresa propietària de Radio Bahía i l'Ajuntament de Roses amb la intenció de conjugar el seu caire comercial amb una sèrie d'espais promoguts per l'Ajuntament.

Emporio Salgado (pòdcast)

Alex Salgado va treballar en emissores com Radio Tele Taxi, Radio RM i Radio Nacional de España. L'any 2006 va ser un dels professionals de la ràdio precursors del pòdcast a Espanya i va posar en marxa la Aradio. Posteriorment, l'any 2011, va crear "Emporio Salgado" la primera ràdio per internet per a adults, amb una part dels continguts relacionats amb la indústria de la pornografia a Espanya. Inicialment, s'oferia una programació diària. Passades tres temporades "Emporio Salgado" va superar els 400.000 oïdors únics a Internet.

Cooltura FM

Les emissions de Cooltura FM van començar a emetrel'any 2008 a Sabadell, com a mitjà cultural i sense ànim de lucre impulsat per l'Associació Hostafrancs Comunicació de Proximitat, del barri d'Hostafrancs de Sabadell. Inicialment l'emissora es deia Cool FM. L'any 2010, Cool FM va canviar el nom pel de Cooltura FM i va esdevenir un nou mitjà cultural que anava més enllà del Vallès. Va esdevenir en una plataforma multimèdia per donar difusió a les iniciatives culturals emergents i alternatives de Catalunya. Transmetia a l'FM des de Sabadell i Barcelona -més endavant també ho va fer des de Tarragona- i a la banda de la TDT i distribuïa els continguts al seu portal d'Internet i per la seva aplicació. En el cas de la TDT, l'any 2014, sortia per quatre múltiplexs: dos a Barcelona, un a Tarragona i un a Girona. El setembre del 2015, l'emissora va traslladar els seus estudis al districte 22@ del Poblenou de Barcelona, a la seu del BCN Radio Hub.

Blanquerna-Universitat Ramon Llull

Blanquerna Ràdio va ser l'emissora de ràdio a la carta per Internet que van fer els estudiants i professors de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, amb seu a la Plaça de Joan Coromines. La seva inauguració es va fer el 19 de novembre de 2001 amb motiu de la inauguració de La Setmana de la Ràdio, que va organitzar aquella Facultat. Les jornades commemoraven els 25 anys de Ràdio 4 i, per extensió, de les emissions radiofòniques íntegrament en català. La presentació de Blanquerna Ràdio va anar a càrrec de Pere Franch i Eva Comas. Blanquerna Ràdio va estar activa a Internet fins a 2008. El dia 19 de maig 2011 Blanquerna-Universitat Ramon Llull va crear el seu canal a You Tube i el 8 de gener de 2024 va estrenar el seu canal de Pòdcast, amb el vídeo pòdcast "Blanquè?", produït per la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals.

Cadena Rato Panadés

El vilanoví Josep Maria Cucurella, que va estudiar a l'Escola de Pèrits Industrials de Vilanova i la Geltrú (actualment Escola Politècnica Superior d'Enginyeria), va obtenir una beca de l'Institut Politècnic de Grenoble, a França, on va residir des de l'any 1920 fins al 1926 i on amb altres estudiants varen fundar el Ràdio Club Dauphinois. Va tornar a Vilanova i la Geltrú amb el títol d'enginyer i amb un aparell receptor de ràdio. El 13 de novembre de 1932, durant la Fira de Vilanova, Josep Maria Cucurella va fer les primeres emissions en proves de Ràdio Vilanova, des d'un local comercial de venda de receptors i aparells de telefonia sense fils, propietat de Joaquim Muntaner al carrer Caputxins 27 (carrer de Progrés). L'emissió inaugural la va fer la jove locutora Francesca Galceran. Les despeses eren cobertes únicament pels fundadors Cucurella i Muntaner. Posteriorment, es va constituir una societat amb 7 socis que va créixer fins a aproximadament 400 socis protectors per tal de garantir el manteniment econòmic de l'emissora. La Dirección General de Telecomunicaciones de Madrid va donar l'autorització a Ràdio Vilanova EAJ 35 amb data 22 de juliol de 1933. Durant els fets del 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola, Ràdio Vilanova va ser presa per militants revolucionaris armats que durant unes hores varen fer difondre proclames polítiques i l'himne de 'La Internacional'. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (FERC) formada per: Ràdio Barcelona (EAJ – 1), Ràdio Reus (EAJ - 11), Ràdio Associació de Catalunya (EAJ - 15), Ràdio Sabadell (EAJ - 20), Ràdio Terrassa (EAJ - 25), Ràdio Tarragona (EAJ - 33), Ràdio Vilanova (EAJ – 35), Ràdio Badalona (EAJ - 39), Ràdio Girona (EAJ - 38), Ràdio Lleida (EAJ - 42) i Ràdio Manresa (EAJ - 51). Durant la Guerra Civil Espanyola, Ràdio Vilanova va ser confiscada pel Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), el qual va mantenir com a administradors a Cucurella i a Muntaner pel sosteniment de l'emissora, però sota les ordres del POUM. Per problemes tècnics i avaries a finals de 1938 Ràdio Vilanova va deixar d'emetre. Les tropes nacionals contra la República van entrar a Vilanova i la Geltrú el 21 de gener de 1939. El mes de febrer de 1939 l'emissora va tornar a funcionar i l'agost de 1940 s'imposà l'ús exclusiu de la llengua castellana a l'emissora. Ràdio Vilanova va haver de canviar el nom a Radio España de Villanueva y Geltrú. Tot el que l'emissora volia posar en antena havia de tenir l'aprovació censora prèvia de la Falange de la qual el cap provincial era Martín de Riquer. L'emissora passà a mans de persones afins a la Falange i Cucurella i Muntaner varen ser apartats de la seva gestió. Cucurella va ser arrestat el 24 de juliol de 1940 per "desafecte" al règim i obligat a fer treballs forçats uns quatre mesos. El 7 d'octubre de 1942, el propietari Josep Maria Cucurella va vendre l'emissora a Martin Maries Magrinyà, propietari de les emissores de Tarragona i Lleida, per un total de 40.000 pessetes. Va canviar de seu i el nom va passar a ser Radio Villanueva. El 25 d'abril de 1945 es va vendre novament l'emissora a Vicenç Gibert i Subirats, empresari vilanoví. L'any 1951 va passar a mans del barceloní Rafael Tamarit i des de 1952 fins a 1954 va ser propietat de Joaquima Soler, de Reus. L'any 1954, Radio Villanueva va ser comprada per la Rueda Rato, de Ramón de Rato Rodríguez de San Pedro i va passar a identificar-se com Radio Panadés. A Catalunya, la família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. El 10 de març de 1969 s'inicia "Radio Reloj de Radio España". L'any 1976, Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, tot i que estava en mans de la família Rato i la SER. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la major part del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) amb el que passava a tenir cinc noves emissores -dues a Lleida, dues a Girona, i Radio Trafic, a Barcelona. En OM, Cadena Catalana va emetre fins a l'any 1990, quan l'ONCE va comprar les emissores de Cadena Rato per posar en marxa Onda Cero el mes de novembre d'aquell any. Durant uns mesos de 1990 l'emissora es va identificar com Cadena Rato Panadés. La Cadena Rato, abans Rueda de Emisoras Rato, no va funcionar a Catalunya fins a l'any 1989, durant l'etapa final de Cadena Catalana. El 10 d'octubre de l'any 1973 els estudis de Radio Penadés es van traslladar a un local del carrer Calvo Sotelo (carrer Llibertat) fins a 1982. L'any 1978, l'antena transmissora es va posar a la Masia Padruell. L'any 1978, Radio Panadés va estrenar el seu canal en freqüència modulada, Radio Terramar, que als seus anys finals va ser Radio Terramar Color. Radio Terramar Color, el mes de novembre de 1990, va passar a ser Onda Cero Música. Després, el 1995, Onda 10 (el nou nom d'Onda Cero Música) i el 13 de setembre de 1999 es va transformar en Onda Melodía (propietat d'Onda Cero Radio). L'any 2000, l'emissora va ser Onda Rambla Vilanova per adoptar, des de l'octubre de 2004, el nom d'Onda Cero Vilanova. En el cas de l'ona mitjana, Radio Panadés, el novembre de 1990, va passar a ser Onda Cero Vilanova. L'any 2000, l'emissora canvia el seu nom i la cadena pel de Punto Radio (la cadena on estava integrada Onda Rambla). Des de l'octubre de 2011, la marca va ser ABC Punto Radio Vilanova. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013, quan el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE per difondre la programació de COPE Catalunya i Andorra, feta des de Barcelona. A finals del mes de juliol de 2015, la Cadena COPE va deixar d'emetre els seus programes per aquella emissora i el grup Vocento, propietari de la llicència, va tancar el centre emissor en ona mitjana a Vilanova i la Geltrú. (Informació pròpia i l'extreta de l'entrada "Ràdio Vilanova (EAJ-35)" de la Viquipèdia).

Cadena Rato Barcelona

El 19 de febrer de 1924, un grup d'enginyers i empresaris van fundar l'Asociación Nacional de Radiodifusión a Barcelona, entitat que va fundar Ràdio Barcelona, que va començar les seves emissions el 14 de novembre de 1924, des de l'Hotel Colón de la Plaça de Catalunya. Va ser la primera emissora autoritzada per la Dirección General de Comunicaciones i, per això, va rebre l'indicatiu EAJ-1. Després va traslladar els seus estudis al carrer de Casp núm. 6 de Barcelona, a prop del Passeig de Gràcia. El 10 de febrer de 1926, Ràdio Barcelona es va associar a Unión Radio que la va comprar el 1929, i va ser anomenada Unión Radio Barcelona. Una bona part dels seus fundadors es veuen obligats a deslligar-se de Ràdio Barcelona i van posar en marxa el gener de 1930 EAJ15 Ràdio Associació de Catalunya. La Generalitat publica el 29 de juliol de 1936 el Decret d'apropiació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya, signat dos dies abans. Per una banda, s'evita que caiguin en mans de comitès, partits i sindicats durant el clima revolucionari que s'instal·la a Catalunya en els primers mesos, de manera que aquests creen les seves pròpies emissores de propaganda d'ona curta com Ràdio POUM, Ràdio PSUC, Ràdio ERC i ECN 1 Radio CNT-FAI Barcelona. La programació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya és dirigida pel Comissariat de Radiodifusió creat el 12 d'agost de 1936, depenent de la Conselleria de Cultura, amb la col·laboració del Comissariat de Propaganda. La catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona Rosa Franquet estableix tres etapes en la gestió de la ràdio per la Generalitat durant la Guerra civil. Hi ha una primera, d'espontaneïtat revolucionària, que s'estén fins al 18 de gener de 1937, en què la Generalitat adscriu els serveis de ràdio a Presidència i substitueix el Comissariat per una Direcció General de Radiodifusió. L'endemà, 19 de gener de 1937, es tornen les emissores als seus propietaris, tot i que es mantenen la direcció i control de manera que la programació és cada cop més semblant i quasi unificada. El propòsit, no assolit, és la creació d'un servei oficial de radiodifusió i d'una ràdio pública catalana de la Generalitat, que s'hauria de finançar amb l'impost sobre la tinença de receptors creat el mateix 8 de gener, a la manera de l'existent a la Gran Bretanya per al finançament de la BBC. Aquest és l'inici d'una segona etapa de planificació política, en què l'accés a la ràdio continua obert a les diverses organitzacions polítiques i durant la qual, el mes d'octubre, s'instaura el funcionament de la censura radiofònica, que, com en el cas de la premsa, depèn del Departament de Censura de la Conselleria de Seguretat Interior. La tercera etapa, que Franquet defineix com de centralització i control, s'inicia el 20 de gener de 1938 amb la supressió dels serveis informatius propis de les emissores i la pràctica unificació de les programacions de les dues emissores, a més del control de les emissores comarcals. En aquests mesos es reflecteix la influència creixent del Govern de la República, traslladat de València a Barcelona el setembre de 1937, així com les conseqüències dels talls d'energia elèctrica posteriors a l'ocupació de Lleida i de les centrals productores de la zona de Tremp, l'abril de 1938. L'exercici del periodisme radiofònic es manté encara sota censura fins a la supressió dels serveis informatius de les emissores i la seva substitució pels de la Direcció General de Radiodifusió. Tot l'esforç de centralització i control, focalitzat principalment en la direcció política i gestionat burocràticament, és avaluat per Franquet com a poc eficaç en altres aspectes com evitar la infiltració de l'espionatge o, fins i tot, en el terreny tècnic. La cerca de més informació fa que moltes persones sintonitzin les emissores dels rebels, com les «charlas» diàries improvisades davant dels micròfons d'Unión Radio Sevilla pel capità general de Sevilla, Gonzalo Queipo de Llano, o les emissions antirepublicanes de Radio Verdad, en castellà, i Ràdio Veritat per al públic català fetes des d'Itàlia i finançades per Francesc Cambó, des del 18 de febrer de 1937 fins al 3 de juny de 1939. En començar el mes de gener de 1939, Unión Radio Barcelona va deixar de funcionar i a la ciutat l'única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya, que actuava com a emissora de la Generalitat de Catalunya. El 26 de gener de 1939 quan Barcelona és ocupada per les forces franquistes l'emissora és requisada i es converteix en Cooperativa Radio España. Al diari "La Vanguardia" del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). Ràdio Barcelona el mes de gener de 1940 encara tenia aquell indicatiu. Al diari La Vanguardia torna a sortir el nom de Radio Barcelona el 10 de febrer de 1940. L'any 1941, el règim franquista procedeix a la liquidació de la cooperativa que es transforma en Societat Anònima i passa a dir-se Radio España Barcelona. La Sociedad Española de Radiodifusión (SER) compra les accions. El 44% les cedeix al banquer Ramon Rato; un 12% queden en mans d'una de les persones que va dissoldre la cooperativa, Gonçal Serraclara, i el 44% restant se'l queda la SER, amb Eugenio Fontan i Ramon Varela al capdevant. Ramon Rato l'any 1941 compra Radio Toledo i després de comprar més emissores locals formarà la Rueda de Emisoras Rato, l'any 1947. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. El 10 de març de 1969 s'inicia "Radio Reloj de Radio España". L'any 1976, el grup d'emissores Cadena Catalana estava integrat per Ràdio Lleida, Ràdio Girona, Ràdio Reus, Ràdio Penedès, Ràdio Manresa i Ràdio Terrassa. Aquell any, Radio Reloj de Radio España de Barcelona va entrar-hi amb el programa "Cataluña bajo el sol". L'any 1976, Radio Reloj de Radio España va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, tot i que estava en mans de la família Rato i la SER. A partir de 1978, a l'ona mitjana, el nom de Radio Reloj de Radio España va anar perdent presència de mica en mica, prevalent l'indicatiu de Cadena Catalana i, des de l'estiu de 1982, aproximadament, els de Radio España de Barcelona i Cadena Catalana. A l'FM, Radio España de Barcelona, a la temporada 1982-1983, va passar a identificar-se com Radio Reloj fins la temporada 1985-1986, aproximadament. Després durant poc temps va ser Cadena Catalana FM, fins que el desembre de 1987 es va convertir Ràdio Tràfic, encara dins de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la major part del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) amb el que passava a tenir cinc noves emissores en FM -dues a Lleida, dues a Girona, i Ràdio Tràfic, a Barcelona, que va deixar de formar part de la Cadena Catalana durant el mes d'agost. La Cadena Rato, abans Rueda de Emisoras Rato, no va funcionar a Catalunya fins a l'estiu de l'any 1989, durant l'etapa final de Cadena Catalana. En OM, Cadena Catalana Cadena Rato va emetre fins a principis de l'any 1990. L'abril de 1990, l'ONCE va comprar la Cadena Rato que a Barcelona va continuar emetent simplement com a Cadena Rato durant uns mesos fins que a tot l'Estat la cadena va ser rebatejada com a Onda Cero, el 26 de novembre de 1990.

COPE Manresa

L’origen de COPE Manresa està en la llicència de Ràdio 13 de Catalunya que tenia a Manresa i que va emetre amb l’indicatiu Ràdio Catalunya des del 14 de desembre de 1984 i que formava part de la Cadena 13. El juny de 1990 COPE va comprar la majoria d’accions de Cadena Nova i l’octubre de 1990 va integrar-hi les emissores de la Cadena 13. A l’octubre de 1990 Cadena Nova es podia sintonitzar a Barcelona, Tarragona, Reus, Lleida, Manresa, Igualada, Blanes, Palamós, El Masnou-Mataró, Cervera, Berga, Valls, Puigcerdà i Amposta. L’emissora de Manresa s’identificava com Ràdio Nova Manresa. A partir de 1993, una part de les emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE, com és el cas de COPE Manresa. L'any 1994, les emissores que encara transmetien amb indicatiu COPE, procedents de Cadena Nova, eren les de Cervera, Igualada, Manresa, Puigcerdà (Ràdio Pirineus) i Tarragona. Totes oferien programació pròpia. Els estudis de COPE Manresa estaven situats a la carretera de Vic de Manresa. En el concurs per operar emissores de freqüència modulada convocat per la Generalitat l'any 1998 i adjudicat el mes de maig de 1999, la Generalitat no va procedir a la renovació automàtica de les llicències de quatre freqüències ocupades per COPE Barcelona, Cadena 100 Barcelona, COPE Tarragona i COPE Manresa. El Govern va adjudicar en el concurs a RAC 1, les freqüències de Barcelona i Manresa i a Ràdio Teletaxi, la de Tarragona. La interposició del recurs de la COPE va fer que el canvi d'operador quedés en suspens en espera de la sentència final dels tribunals i, per tant, les emissores de la COPE no va deixar mai d'emetre. L'any 2005, el Tribunal Suprem va decidir a favor de la COPE en relació amb la freqüència de COPE Barcelona. El Govern de la Generalitat va acatar la sentència del Suprem i va renovar l'abril de 2005 la concessió de COPE Barcelona fins al 2008 (la renovació de deu anys es comptava a partir de 1998). El mes de novembre de 2006, el Tribunal Suprem espanyol va tornar a donar la raó a la cadena COPE en el recurs de l'emissora contra la Generalitat per la no renovació automàtica el 1998 de tres de les seves freqüències, ocupades per Cadena 100 Barcelona, COPE Tarragona i COPE Manresa. El Govern de la Generalitat també va acatar la segona sentència i va procedir a renovar automàticament les tres llicències fins al 2008.

COPE Tarragona

A principis de la dècada de 1980, la Cadena COPE va rebre una concessió d'FM a Tarragona, i va començar a emetre sota el nom de Popular FM. La periodista Neus Bonet va començar en aquesta emissora. La programació era bàsicament musical. Va ser l'any 1992 quan per la freqüència de Popular FM es va passar a emetre la Cadena 100, la radiofórmula musical creada en l'àmbit estatal per la COPE. D'altra banda, es pot trobar l'origen de la freqüència de COPE Tarragona en Ràdio Mar de la Cadena 13. A l'estiu de 1984, Cadena 13 estava integrada per: Ràdio Avui (Barcelona), Ràdio Terra Ferma (Lleida), Ràdio Catalunya (Manresa), Anoia Ràdio (Igualada), Antena Blava (Blanes), Ràdio Costa Brava (Palamós), Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio El Masnou-Maresme (el Masnou), Ràdio Cervera (Cervera), Ràdio Vic (Vic), RKOR (Granollers) i Ràdio Mar (Tarragona). L'any 1985, la Cadena 13 també va obrir una delegació en un primer pis de la plaça del Mercadal de Reus. El juny de 1990, COPE va comprar la majoria d'accions de Cadena Nova i l'octubre de 1990 va integrar-hi les emissores de la Cadena 13. L'octubre de 1990, Cadena Nova es podia sintonitzar a Barcelona, Tarragona-Reus, Lleida, Manresa, Igualada, Blanes, Palamós, El Masnou-Mataró, Cervera, Berga, Valls, Puigcerdà i Amposta. A Cadena Nova Tarragona-Reus la programació pròpia desapareixeria al cap de poc temps. A partir de 1993, una part de les emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE, com és el cas de COPE Tarragona. L'any 1994, les emissores que encara transmetien amb indicatiu COPE, procedents de Cadena Nova eren les de Cervera, Igualada, Manresa, Puigcerdà (Ràdio Pirineus) i Tarragona. Totes oferien programació pròpia. En el concurs per operar emissores de freqüència modulada convocat per la Generalitat l'any 1998 i adjudicat el mes de maig de 1999, la Generalitat no va procedir a la renovació automàtica de les llicències de quatre freqüències ocupades per COPE Barcelona, Cadena 100 Barcelona, COPE Tarragona i COPE Manresa. El Govern va adjudicar en el concurs a RAC 1 les freqüències de Barcelona i Manresa i a Ràdio Teletaxi, la de Tarragona. La interposició del recurs de la COPE va fer que el canvi d'operador quedés en suspens en espera de la sentència final dels tribunals i, per tant, les emissores de la COPE no va deixar mai d'emetre. L'any 2005, el Tribunal Suprem va decidir a favor de la COPE en relació amb la freqüència dec COPE Barcelona. El Govern de la Generalitat va acatar la sentència del Suprem i va renovar l'abril de 2005 la concessió de COPE Barcelona fins al 2008 (la renovació de deu anys es comptava a partir de 1998). El mes de novembre de 2006, el Tribunal Suprem espanyol va tornar a donar la raó a la cadena COPE en el recurs de l'emissora contra la Generalitat per la no renovació automàtica el 1998 de tres de les seves freqüències, ocupades per Cadena 100 Barcelona, COPE Tarragona i COPE Manresa. El Govern de la Generalitat també va acatar la segona sentència i va procedir a renovar automàticament les tres llicències fins al 2008. L'any 2023, COPE Tarragona continuava fent programació pròpia.

Cadena Dial Radio Salou

Ricard Montagut va rebre una llicència d'emissió a Salou el desembre de 1982, entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Finalment, l'emissora de la Cadena SER a Salou es va crear l'any 1984 dins SER-Comarques Meridionals. Més endavant, formaria part de Cadena Minuto i després va passar a ser Cadena Dial Radio Salou, l'any 1994 ja s'identificava així, i Cadena Dial Costa Daurada. Cadena Dial va començar les seves emissions el 3 de setembre de 1990. Propietat del Grupo Prisa.

Ràdio Torrent

Ràdio Torrent va ser creada a l'Institut Torrent dels Alous de Rubí. Va començar a distribuir els seus continguts a Internet el 13 de febrer de l'any 2023. Els programes es podien trobar a la plataforma iVoox. També es va dissenyar una aplicació gratuïta per poder instal·lar-la als telèfons mòbils. Inicialment, es van poder escoltar els projectes finals del primer trimestre, de la matèria de Comunicació Audiovisual de primer de batxillerat. Al curs 2023-2024, l'activitat de ràdio s'oferia com a optativa quadrimestral als alumnes de tercer d ́ESO des del Departament de Llengua i Tecnologia. També des de l'aula oberta es produïen salutacions que sonaven cada matí pels altaveus de l'institut a l'hora d'entrada. A més a més, des de l'Institut Torrent dels Alous es feien col·laboracions puntuals amb Ràdio Rubí.

Radio Tele Taxi FM y Olé

Radio Tele Taxi va sorgir de l'empresa de taxis del mateix nom. Va ser una creació de Justo Molinero que, inicialment, volia ser un servei musical i d'avisos per als taxistes. Va començar a emetre el mes de juny de 1982. Inicialment, tenia els seus estudis al carrer San Carlos de Santa Coloma de Gramenet, el centre emissor estava al Tibidabo. A la fi de 1986 va ser clausurada per no disposar de llicència administrativa. Un any i pocs mesos després de la clausura, el director de Ràdio Mataró, Francisco Palasí, fitxa a Justo Molinero per fer un gir a la seva programació i passar a ser RM Radio. El 23 de novembre de 1987, Molinero s'incorpora al projecte i uns anys després compraria totes les accions de l'emissora i passaria a ser el seu propietari. L'any 1991, el Govern de la Generalitat va atorgar 28 freqüències d'FM que van permetre el naixement d'Onda Rambla, Radio Tele Taxi, Ràdio Estel i les radiofórmules musicals de Flaix. El 12 d'abril de 1992, Radio Tele Taxi va passar a emetre com una emissora privada amb llicència i va fer una gran festa inaugural a Can Zam de Santa Coloma de Gramenet. Aquelles primeres emissions es van fer des de Rubí i l'emissora s'identificava com Radio Tele Taxi FM y Olé. Els estudis estaven al carrer Francesc Macià, 47. Poc després, Justo Molinero va poder crear la xarxa d'emissores de Radio Tele Taxi a tot Catalunya. Els nous estudis de Radio Tele Taxi a Santa Coloma de Gramenet es van inaugurar l'any 1998.

Radio Avinyó

Emissora municipal del poble d'Avinyó. Ràdio Avinyó es va inaugurar el 19 de setembre del 1991. Tenia la seva seu a l'edifici de l'Ajuntament d'Avinyó. Ràdio Avinyó va haver de tancar el setembre del 2000, quan l'aparell emissor es va espatllar definitivament. En aquells moments els estudis estaven ubicats, provisionalment, en un local de Cal Guardiola, esperant que s'acabés la remodelació de l'edifici de l'Ajuntament per poder-hi tornar. El retorn es va complicar, perquè significava haver de renovar tot l'equipament de l'emissora que, a part d'estar avariat, era ja molt antiquat. L'any 2001, les persones responsables de la ràdio van presentar a l'Ajuntament el pressupost d'aquesta renovació, però no van rebre resposta. El mes de setembre de 2018 es van reprendre les emissions en FM. Des del mes de març de 2019, algun dels continguts es podien escoltar a Internet al web d'Ivoox. El 19 de desembre de 2021 es va obrir l'exposició "40 anys de la ràdio municipal d'Avinyó", al Casal Jove el Refugi. Des del mes de setembre de 2022 va començar a transmetre pel canal 4 de la televisió local. Després de resoldre alguns problemes tècnics, el 17 de gener de 2023, Ràdio Avinyó es podia tornar a sintonitzar al dial de l'FM (107.4) i també per internet (a onabages.cat/radioavinyo). Ràdio Avinyó formava part d'Ona Bages la cadena comarcal integrada per les emissores de Sallent, Sant Fruitós de Bages, Santa Maria d'Oló i Santpedor, totes emeten en FM i són de titularitat municipal. (Informació pròpia i l'extreta del número 2 de la revista "El Pedrís", de juliol de 2006).

Ràdio 7 Digital

Castellbell i el Vilar va tenir una emissora municipal durant quatre anys, de 1991 a 1995. Es va identificar com Ràdio 7 FM. La va impulsar Joan Masats. L'activitat radiofònica a la localitat es va recuperar amb Ràdio 7 Digital, una ràdio per Internet impulsada per Castellvilarenc.info, un mitjà de comunicació associatiu, gestionat per l'associació Audiovisual mitjans digitals de Castellbell i el Vilar. El 13 de març de 2013 es va celebrar a la sala polivalent del Centre cultural Joan Masats, la primera reunió de col·laboradors per posar en marxa Ràdio 7 Digital a Internet. La ràdio associativa de Castelbell i el Vilar va començar la seva programació el 26 d'abril de 2014.

Ràdio 7 FM

Ràdio 7 FM va començar a emetre el de gener de 1991. Va acabar les emissions l'any 1995. La va impulsar Joan Masats. L'activitat radiofònica a la localitat es va recuperar amb Ràdio 7 Digital, una ràdio per Internet impulsada per Castellvilarenc.info, un mitjà de comunicació associatiu, gestionat per l'associació Audiovisual mitjans digitals de Castellbell i el Vilar. La ràdio associativa de Castelbell i el Vilar va començar la seva programació el 26 d'abril de 2014.

Ràdio 7 Vallès

L’emissora municipal de Granollers va començar a emetre el 23 de maig de 1981 amb el nom de Ràdio G. La inauguració oficial es va fer el gener de 1982. A l’any 1990 Granollers, Canovelles, la Roca, les Franqueses i Montmeló van constituir un consorci per tirar endavant una experiència en radiodifusió i televisió anomenada Ràdio 7 Vallès, que va començar a emetre el 15 d'octubre, amb una programació variada, des de les vuit del matí fins a dos quarts de deu de la nit. A partir d'aquell moment, i fins a les vuit del matí, connectava amb Ràdio 4. A l’any 1995 Ràdio 7 Vallès va passar a oferir una radiofórmula informativa adreçada a una audiència comarcal. Des d’octubre de 2010 l’emissora va passar a denominar-se Ràdio Granollers. La ràdio està gestionada directament per l'Ajuntament de Granollers per mitjà de l'Institut Municipal de la Comunicació.

Ràdio Montmeló

Ràdio Montmeló és l’emissora municipal de Montmeló. Paco Agudo i Carlos Paredes van ser dos dels fundadors. Es va crear l’any 1984. A l’any 1987 es va traslladar del carrer Sant Lluís a la Masia Can Xarracan. Quan Ràdio G, de Granollers, l'any 1990, va passar a oferir una programació comarcal i va passar a identificar-se com Ràdio 7 Vallès, Ràdio Montmeló s'hi va vincular i va desaparèixer. Ràdio 7 Vallès era un projecte de ràdio mancomunada de la ciutat de Granollers i altres municipis propers. Aquell projecte, l'octubre de 2010, va passar a ser Ràdio Granollers. El 17 de desembre de 2021, l'Ajuntament de Montmeló va recuperar la ràdio municipal. Ràdio Montmeló oferia programes a Internet en format pòdcast que es podien escoltar al web. L'Ajuntament havia creat un estudi de ràdio en un espai de l'edifici municipal del G2M, al carrer Nou de Montmeló.

Ràdio Foix

Emissora municipal de Torrelles de Foix. Va començar a emetre el juny de l'any 1987. A principis de 2018, l'Ajuntament de Torrelles de Foix va renovar i actualitzar els equips informàtics i de radiodifusió de l'emissora municipal amb l'objectiu de dinamitzar i recuperar Ràdio Foix. A principis del mes de febrer de 2018, Ràdio Foix va tornar a emetre, encara en fase de proves, pels 107.9 de l'FM i també distribuïa els continguts per Internet. Es pot accedir via online des de l'enllaç player.lcinternet.es/v9/cc516_id783/. S'ofereixen, en directe, els plens municipals de l'Ajuntament. Té els seus estudis a la Ronda de la localitat.

Antena 2000

Cap a l'any 1979 i 1980, a l'Hospitalet de Llobregat es van posar en marxa quatre ràdios lliures i de barri: Radio Can Serra i Radio L'Hospitalet FM, Radio Estel i Antena 2000 Radio. Totes van tenir una curta durada. El nom d'Antena 2000, uns anys després, es tornaria a fer servir per a un altre projecte a l'Hospitalet de Llobregat. A l'estiu de 1985, Luis Daniel Ramírez, quan va acabar d'estudiar Imatge i So a l'Instituto Oficial de Radio y Televisión, va posar en marxa Radio 2000 Hospitalet, una emissora musical del Tercer Sector que poc després va tancar. L'any 1991 va tornar a emetre amb el nom d'Antena Joven. A principis de l'any 1992 va estar un temps sense emetre per tornar-ho a fer cap al mes de maig de 1992 com RTV 2000 Antena Joven. L'any 1993 afirmava tenir una "autorització" escrita de la Generalitat per poder emetre com emissora cultural. L'any 1995, a Mollerussa, va funcionar Radio Antena Joven, una emissora del tercer sector amb una programació musical presentada en castellà, que no tenia relació amb aquesta de l'Hospitalet de Llobregat. L'agost de 1996 va passar a ser Antena 2000. El seu senyal es podia escoltar al Barcelonès i al Baix Llobregat. Va tenir els seus estudis a l'Hospitalet de Llobregat, a l'Avinguda de la Fabregada, 3 i a l'Avinguda Josep Tarradellas, 168 i, després, a Esplugues de Llobregat. Cap a l'any 2003 va formar part de la cadena espanyola Somos Radio, formada per un elevat nombre d'emissores sense llicència. El mes de gener de 2009, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat va ordenar el seu tancament i els responsables de l'emissora van presentar una denúncia per vulneració de drets fonamentals contra la Generalitat. L'octubre de 2009, Luis Daniel Ramírez va deixar la direcció de l'emissora per presidir l'Asociación de Damnificados por los Errores e Irregularidades de las Administraciones de Radiodifusión y Telecomunicaciones (ADEART). El 12 de febrer de 2010, la Generalitat va clausurar Antena 2000 que, en aquell moment, emetia des d'un centre emissor situat al barri barceloní del Carmel. El mes de març, els responsables de l'emissora van presentar tres denúncies contra personal de la Direcció General de Comunicació i Serveis de Difusió. Quan Antena 2000 va complir trenta-cinc anys, l'any 2020, va tornar a emetre a Barcelona. En aquell moment distribuïa els seus continguts per Internet. (Dades pròpies i aportades per Luis Segarra, de "Guía de la Radio")

Interpop

Interpop va ser una cadena musical del grup de mitjans de comunicació Intereconomía Corporación. L'emissora va començar a funcionar el mes de gener de l'any 2008, en proves, a la Comunidad de Madrid. A partir del 4 de febrer del 2008 es va iniciar la programació regular i es va anar ampliant el nombre d'emissores a l'Estat espanyol. En algunes zones sortia amb l'indicatiu de Radio Vinilo. Interpop va acabar l'1 d'octubre del 2010. A l'Estat espanyol, algunes freqüències d'Interpop van passar a ser ocupades per Radio Intereconomía. El 13 de febrer de 2014, algunes d'aquelles freqüències van passar a emetre Radio Inter – l'antiga Radio Intercontinental, de Madrid, que havia estat comprada el mes de maig de 2009 pel Grupo Intereconomía. A Barcelona, Interpop va emetre, sense llicència, del 29 de març del 2009 a l'1 d'octubrer del 2010. També se la podia escoltar en un múltiplex del Baix Llobregat de la TDT. A Girona també va emetre en FM sense llicència.

La Xarxa+

La Xarxa+, creada per la Xarxa Audiovisual Local (XAL), es va posar en funcionament el 15 de març de 2023. Era una plataforma d'"streaming" en català, de proximitat i gratuïta. Permetia accedir a la programació en directe de més d'una trentena de canals locals de televisió i pòdcasts de ràdios locals, a més de poder veure continguts televisius a la carta. Als primers mesos s'oferien uns 2.000 continguts de vídeo i 152 episodis de pòdcasts. Per crear-la es va tenir el suport de fons europeus Next Generation. S'hi podia accedir a través del web o descarregant l'aplicació per a smart TV o per qualsevol dispositiu mòbil. Els canals inicials van ser: Banyoles Televisió, Betevé, Canal 10 Empordà, Canal 21 Ebre, Canal Blau, Canal Reus, Canal Taronja Anoia, Canal Taronja Central, Canal Terrassa, Canal TE, Cugat Mèdia, el 9 TV, Empordà TV, ETV, Lleida TV, Olot Televisió, Penedès TV, TAC 12, Televisió de Badalona, Televisió de Girona, Televisió del Berguedà, Televisió del Ripollès, TV Costa Brava, TV l'Hospitalet, TV Mataró, TV Sabadell · Vallès, Vallès Visió i VOTV. La Xarxa de Comunicació Local és una plataforma multimèdia de suport a l'audiovisual local català que va iniciar l'activitat el gener del 2013 fruit de la integració de diferents entitats de suport a l'audiovisual local: d'una banda, la Xarxa Audiovisual Local (XAL), una entitat pública empresarial de la Diputació de Barcelona que fins llavors gestionava la Xarxa de Televisions Locals, el portal lamalla.cat i el servei de continguts informatius XN; i, de l'altra, l'emissora COM Ràdio, sostinguda pel Consorci de Comunicació Local (CCL) de la Diputació de Barcelona. El primer pas d'aquesta integració es va produir el setembre del 2012, amb la fi de les emissions de COM Ràdio i el naixement de la marca La Xarxa com a plataforma de distribució de continguts radiofònics a emissores locals. Aquest procés es va completar el gener del 2013, quan La Xarxa va integrar també els mitjans de la XAL i va passar a denominar-se La Xarxa de Comunicació Local. La Xarxa és la marca sota la qual actua la societat mercantil Xarxa Audiovisual Local. El febrer de 2015, el ple de la Diputació de Barcelona va aprovar l'entrada de les diputacions de Tarragona, Girona i Lleida a la XAL. L'any 2021, la integraven 55 televisions de proximitat i 148 ràdios locals.

Ràdio Girona 2 (Cadena SER)

El 29 de gener de 1933, l'Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. Després d'emetre unes setmanes en proves, el 10 de desembre de 1933, RAC inaugura les emissions regulars de Ràdio Girona EAJ 38, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys trenta. L'emissora quedà instal·lada a l'Ateneu Gironí. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Quan les tropes franquistes van ocupar Girona van canviar el nom de l'emissora pel de Radio España de Gerona. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, també es va fer amb Radio España de Gerona. L'any 1963 va passar a formar part de la Cadena SER, tot i que era propietat de la família Rato. La família Rato va passar a ser el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora Radio España de Barcelona l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. L'any 1976, Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana, associada a la Cadena Rato. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya. Ràdio Girona durant uns anys va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la major part del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Girona des d'aquell moment es va integrar del tot a la Cadena SER. A la freqüència modulada, el nom de Ràdio Girona 2 es va fer servir fins a l'any 2001. Després es va adoptar el nom de Ràdio Girona FM.

Ràdio Maconda

Ràdio Maconda distribueix els seus continguts culturals per Internet. Pren el seu nom de Macondo, un poble imaginari, a Colòmbia, creat per l'escriptor colombià, Premi Nobel de Literatura, Gabriel García Márquez. Va començar a funcionar el dia de la inauguració de la Biblioteca Gabriel García Márquez, el dia 28 de maig de 2022. Aquell dia va oferir sis hores de programació. En aquella biblioteca del barri de Sant Martí de Barcelona és on té el seu estudi. La programació regular es va iniciar el mes de febrer de 2023. Ràdio Maconda estava oberta a totes les biblioteques de Barcelona, que podien mostrar la seva activitat i el seu treball amb programes en forma de pòdcast. Formava part de la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona. Del 19 de gener al 22 de març de 2024 es va fer el taller Ràdio Aula Maconda, una iniciativa dels Serveis Educatius de Sant Martí en col·laboració amb la Biblioteca Gabriel García Márquez. Aquest projecte comptava, a més, amb la participació de l'associació Learn To Check. Hi van participar 10 centres d'educació primària i d'educació secundària del districte de Sant Martí.