Emissora municipal de Bellver de Cerdanya
Els seus estudis inicials estaven a les golfes de Ca les Monges del carrer de l'Església.
El mes de juny de 1993 es van inaugurar els estudis en un baix de l'avinguda Pere Sicard. L'any 1995, el director de l'emissora era el periodista Carles Pont.
El mes de juny de 2001, Ràdio Bellver es va incorporar a la Federació de Ràdio Local de Catalunya.
L'any 2005 dirigia l'emissora Néstor Travieso. Poc després, cap a l'any 2006, Ràdio Bellver va passar a ser gestionada pel grup privat de comunicació Cadena Pirenaica de Ràdio i Televisió, que tenia els seus estudis de ràdio al Principat d'Andorra. El contracte entre l'empresa i el consistori acabava l'any 2009. Posteriorment, l'Ajuntament de Bellver de Cerdanya va recuperar la gestió directa de la seva ràdio municipal.
L'any 2009, Ràdio Bellver feia connexions amb COM Ràdio.
Emissora municipal del Bruc.
El mes de setembre de l'any 1983 ja estava en funcionament.
L'any 1989, dos dels seus promotors van ser Miquel Fàbregas i Jaume Escriu. En aquell moment els estudis estaven a l'edifici de l'Ajuntament.
El mes de setembre de 1995 ja connectava amb la programació de COM Ràdio.
La ràdio va estar activa fins a l'any 2009, aproximadament.
Radio Juventud de Andalucía va ser una emissora comercial del Tercer Sector que transmetia des de Cornellà de Llobregat. Tenia els seus estudis al carrer General Manso. Va estar activa des de l'any 1982 al 1985, aproximadament. L'any 1986 va passar a ser Radio Compañía, transmetent, també, des de Cornellà.
Emissora municipal de Menàrguens.
Alguns anys es va identificar com Ràdio Vacalgorges. Vacalgorges era el món imaginari que va inventar l'escriptor Joan Barceló i Cullerés (Menàrguens, 1955 - Barcelona, 1980). Menàrguens va ser el centre del seu univers creatiu.
No s'ha trobat la data d'inici de Ràdio Menàrguens. La primera referència de la seva existència a "Guía de la radio" és de l'any 1991.
Ràdio Menàrguens va estar afiliada a COM Ràdio.
Va deixar d'emetre cap a l'any 2021.
Emissora municipal de Foradada.
La Generalitat de Catalunya va atorgar a l'Ajuntament de Foradada la concessió per a l'explotació d'una emissora municipal de ràdio el mes de juny de 2007.
Connectava amb la programació de COM Ràdio.
Durant un temps va ser gestionada per l'Associació Cultural Ràdio Foradada FM, que es va constituir l'1 de gener de 2010.
El 5 de novembre de 2011 va obrir el seu compte a Facebook que va deixar d'estar actiu l'agost de 2012.
Ràdio per Internet de l'alumnat de l'Escola Mercè Rodoreda de Santa Coloma de Gramenet. El seu lema: "el batec de Fondo!".
Els equips de la ràdio es van muntar el mes de setembre de 2023 i va començar a oferir programes el 5 d'octubre de 2023. Per a la seva posada en marxa va comptar amb la col·laboració d'alguns mestres de l'Escola Pompeu Fabra de Vilanova i la Geltrú. Un dels seus promotors va ser el mestre Juan Ignacio Rico.
Ràdio per Internet de l'alumnat de l'Escola Mestres Montaña de Granollers. Es va inaugurar el dia de Santa Cecília, el 22 de novembre de 2021.
El mes de febrer de 2023, Ràdio Mestres Montaña va renovar l'espai, els equips i els objectius.
Ràdio Zona Franca va començar a funcionar l'abril de 1988, per iniciativa de l'Associació de Veïns El Polvorí del barri de la Zona Franca de Barcelona (La Marina). L'objectiu era integrar a joves del barri amb risc d'exclusió social mitjançant un taller de ràdio. Els seus primers estudis estaven al carrer Segura. L'any 1994 va passar a ser Districte 3 Ràdio i va passar a estar gestionada per l'Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL). El 1996 va canviar de nom pel de Sants Montjuïc Ràdio, el nom del districte barceloní del qual informava. L'any 2006, l'emissora va passar a ser Alternativa Barcelona. L'any 2012 va retornar al nom de Sants Montjuïc Ràdio. I, posteriorment, a finals del mes de maig de 2014, va passar a ser La Marina FM, prenent el nom de la capçalera periodística escrita creada l'any 1994 en aquell barri per l'AMCL. Emet des del Centre Cívic de La Bàscula, a la Zona Franca.
Emissora llatina del tercer sector que va començar a transmetre a Barcelona, en proves, el 2 de juny de l’any 2005 i amb una programació estable l’1 de setembre de 2005.. Va ser creada per l’Associació Latino Americana per a la Integració a Catalunya. Osiris Guzmán, originari de la República Dominicana, m’era el seu director.
çVa obrir el seu web a Internet l’any 2006.
Els seus primers estudis va estar al carrer Labèrnia de Barcelona i, posteriorment, es va traslladar al carrer de Pau Claris, a prop del carrer de Casp, aprofitant els estudis que anteriorment havia utilitzat Radio Espanya Catalunya i Radio Intereconomía.
El mes de stembre de 2006 BCN Latina FM es va unir al canal de televisió analògica Canal
Latino.
A l’any 2007 tenia el seu centre emissor al Carmel de Barcelona i va activar un repetidor, en una segona freqüència, per arribar millor al Baix Llobregat.
El 26 de febrer de 2008 BCN Latina FM va presentar una nova programació a l’auditori de la Casa Amèrica de Barcelona, des d’on es va fer una edició del programa “Actualidad Latina” presentat per la periodista mexicana Teresa Salas i el president de la Federación de
Entidades Latinoamericanas en Catalunya, Javier Bonomi.
Del 21 de maig al 5 de juny del 2014 l’emissora va estar uns mesos inactiva.
(Informació aportada per Luis Segarra de “Guía de la radio”)
Rafael Revert va crear i dirigir fins a l'any 1992 Los 40 Principales del Grupo Prisa. Radio Popular, propietària de la Cadena COPE, l'any 1992 el va fitxar i li va encarregar la creació d'una cadena musical en FM. La Cadena 100 va començar a emetre l'1 de maig de 1992 aprofitant algunes de les emissores que emetien com Popular FM (COPE FM). A Barcelona, el mes de maig de 1992, Cadena 100 va començar a emetre algunes hores per la freqüència de COPE FM Barcelona que durant la resta del dia emetia la seva programació. A Catalunya, des de l'any 1990, la Cadena COPE havia començat les negociacions per comprar la Cadena 13 i integrar-la a la seva Cadena Nova. Cap al juny de 1992, la Cadena Nova, propietat de COPE, va passar a oferir una programació basada en una radiofórmula musical. L'any 1993, aquelles freqüències de Cadena Nova van passar a emetre la programació de la COPE o de la Cadena 100.
La Cadena COPE va rebre una concessió d'FM, a principis de la dècada de 1980 a Reus. Emetia pels 89.5 MHz i sota el nom de Popular FM. La programació era bàsicament musical. El mes de maig de 1992 Cadena 100 va començar a emetre algunes hores per la freqüència de Radio Popular de Reus que durant la resta del dia emetia la seva programació i la de la COPE.
Va ser l'any 1992, i des dels 89.7 MHz, quan la Cadena 100 va emetre per una freqüència pròpia des de Reus. Els continguts locals es van reduir notablement.
Cap a l'any 1986, David Salamanya va crear a Santa Coloma de Farners una emissora local amb programació musical. Aquella emissora, l'any 1994, va passar a dir-se La Radioactivitat. Passats uns set anys, cap a l'any 2001, es va unir a La Radioactivitat l'emissora municipal de Vilablareix, al Gironès. Allà s'hi van obrir els nous estudis de l'emissora. Durant els últims dos anys de vida de Radioactvitat s'hi va afegir l'emissora municipal de Sant Cebrià de Vallalta, al Maresme. La connexió entre les emissores es feia per Internet. Les tres ràdios feien desconnexions per donar informació local de tipus cultural.
Quan el projecte La Radioactivitat es va acabar, cap a l'any 2011, l'Ajuntament de Vilablareix va demanar a Dídac Romagós, que hi col·laborava des de l'any 2001, que presentés una proposta per a impulsar una ràdio municipal. A inicis de l'any 2012, Dídac Romagós es va posar al davant de la coordinació de l'emissora municipal Ràdio Vilablareix. La ràdio va passar a programar música tan sols en català.
El mes de novembre de l'any 1980 van aparèixer a la premsa les primeres notícies amb la intenció de l'Ajuntament de Barcelona de crear diverses emissores municipals als districtes de la ciutat. "Mundo Diario", el 9 de setembre de 1980 va publicar que el projecte inicial consistia a posar en marxa les emissores a Nou Barris i Sant Andreu i que emetrien entre tres i quatre hores diàries. "El Periódico", el 15 de novembre de 1980, publicava que la primera estaria situada a Sants, la segona a Nou Barris i que cada districte en comptaria amb una. Aquella proposta no va prosperar.
Poc després de posar-se en marxa COM Ràdio, l'1 de març de 1995, per augmentar la seva presència a l'àrea metropolitana de Barcelona, en FM, l'Ajuntament de Barcelona va decidir demanar una llicència per crear una emissora municipal. El 6 octubre del 1995, el Ple Municipal de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar la seva creació. El mes de gener de l'any 1996 es va posar en marxa Barcelona Ràdio, inicialment als 91.0 MHz. El 10 de febrer de 1996 va connectar per primera vegada amb la programació de COM Ràdio, per emetre el partit de futbol masculí entre el F.C. Barcelona i el Real Madrid. La seva funció principal era la de ser un repetidor de COM Ràdio, tot i que, el 13 de febrer de 1996, va estrenar dos informatius propis, fent una desconnexió de la programació de COM Ràdio: de 07:45 a 08 de matí i de 20:05 a 20:30 hores.
El mes de juny de l'any 1996, a causa de la semblança de la marca Barcelona Ràdio amb la de Ràdio Barcelona (EAJ-1), l'Ajuntament de Barcelona va haver de canviar el seu nom pel de Freqüència Barcelona.
Un dels primers i pocs programes que va sorgir a COM Ràdio-Freqüència Barcelona va ser "L'Amparo va al mercat", el 17 de febrer de 1997. Quan desapareix COM Ràdio, l'agost de 2012, Freqüència Barcelona va passar a oferir tota la programació de La Xarxa.
Coincidint amb l'inici de l'any 2014, Freqüència Barcelona, va deixar d'estar en mans de La Xarxa de Comunicació Local i va passar a ser gestionada, per primera vegada, per l'Ajuntament de Barcelona, a través de l'empresa Informació i Comunicació de Barcelona, també responsable de l'explotació de Barcelona TV. Va continuar repetint la programació de La Xarxa fins al juliol de 2014, quan aquesta va tancar definitivament l'emissió en Ona Mitjana.
El 25 de setembre del 2014, l'emissora municipal de Barcelona va passar a identificar-se com Barcelona FM i va començar una nova programació. Adopta els dies feiners un model "tot notícies", amb blocs de 30 minuts i els caps de setmana ofereix una fórmula musical amb butlletins informatius cada hora. Els seus estudis estaven a la seu de Barcelona TV, al Poble Nou de Barcelona.
El 31 de gener de 2017, Barcelona TV va passar a ser Betevé, va adoptar una nova imatge corporativa i va unificar tots els mitjans de comunicació audiovisuals municipals sota el mateix nom. Barcelona FM va passar a identificar-se com la ràdio de Betevé.
(Informació pròpia i l'aportada per Luis Segarra de "Guía de la radio)
Ona Catalana va començar a funcionar el 27 d'abril de 1998 amb cinc emissores gironines: Ona Girona, Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio Ripoll, Ràdio Costa Brava i Ràdio Olot.
L'any 1999, Ona Catalana va rebre set freqüències en el concurs públic d'adjudicació de 33 freqüències convocat per la Generalitat de Catalunya a: Tarragona (Gandesa, Tortosa i Vendrell), Lleida (Pont de Suert i Viella), Girona (Figueres) i Barcelona (Vic). En aquell moment, a més, va arribar a acords amb Radio Ambiente Musical, que tenia tres freqüències a Barcelona, Reus i Girona, i amb Cadena Musical, per associar les seves emissores de Tàrrega, Cervera i Tremp. Finalment, l'octubre de 1999, va tancar un acord amb el Grupo Zeta per integrar les tres freqüències que havia rebut a Martorell, Santa Coloma de Farnés i Cambrils i les dues que ja tenia a Andorra. El Grupo Zeta entrava en la societat propietària d'Ona Catalana, amb un 35% del capital.
En total, a 1 de novembre de 1999, Ona Catalana tenia 23 emissores, entre pròpies i associades a Catalunya i Andorra. El 15 de novembre de 1999 va inaugurar la radiofórmula musical Ona Música. A Barcelona, es podia escoltar per Ona Barcelona que feia servir la freqüència de l'empresa Ambiente Musical, una vegada que Catalunya Informació l'havia deixat de llogar.
El dia 11 de setembre de l'any 2000 va inaugurar la programació generalista d'Ona Catalana. La cadena inicial d'Ona Catalana tenia dotze emissores: Ona Barcelona, Ona Girona, Ona Lleida, Ona Tarragona, Ràdio Olot, Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio Ripoll, Ona Ribagorça, Ona Osona, Ona Empordà, Ona de l'Ebre i Ona Penedès. El 30 d'octubre del 2000 s'hi va sumar Ona Andorra.
L'agost del 2002, el Grupo Zeta va sortir de l'accionariat d'Ona Catalana. En aquell moment Radio Ambiente Musical es va convertir en l'accionista majoritari de la societat. L'estiu de l'any 2005, Ona Catalana va ser comprada per Unión Radio del Grupo PRISA. En aquell moment va acabar la cadena Ona Música. A l'emissora de Barcelona es va sentir per primera vegada a Catalunya la radiofórmula Radiolé. La nova programació, basada en esports i entreteniment, va començar el dia de Sant Jordi de 2007 amb el nom d'Ona FM. La feien els professionals de la Cadena SER a Catalunya.
La programació d'Ona FM va finalitzar el mes de juny de 2012. Algunes de les seves freqüències van passar a ser ocupades per Máxima FM i en nou freqüències es va programar una radiofórmula musical automatitzada. Ona FM va acabar el 26 de febrer de 2015. L'endemà les seves freqüències van començar a emetre la programació de la Cadena SER a Catalunya. Aprofitant aquelles freqüències i altres que tenia la cadena SER a Catalunya, el 15 d'octubre de 2018, es va posar en marxa la programació en català SER Catalunya.
Radio Alegría va ser una emissora comercial del Tercer Sector que es va posar en marxa l'any 2005. El seu eslògan era: Radio Alegría, 'la más musical'. El seu creador va ser Paco Barrera, un antic locutor de Radio Tele Taxi, quan encara no tenia llicència, i RM Radio.
Tenia els seus estudis a l'Avinguda Santa Coloma, a Santa Coloma de Gramenet.
Transmetia pels 97,4 MHz, al costat de Radio Tele Taxi, als 97,7 MHz, que en aquell moment ja tenia concessió administrativa per emetre. Totes dues oferien un contingut musical semblant.
A mitjan any 2007 va sortir una portadora als 97,4 MHz que impedia una bona recepció de Radio Alegría. La solució davant les interferències va ser canviar-se als 98,0 MHz, però al cap de pocs dies va aparèixer una nova portadora que tornava a interferir-la. Això va provocar el tancament de l'emissora l'any 2008.
Poc després del tancament de Radio Alegría, Paco Barrera va tornar a treballar alguns mesos a Radio Tele Taxi.
Emissora comercial del Tercer Sector de Barcelona. Es va crear cap a l’any 2000. Les instal·lacions estaven a la plaça Fernando de los Ríos de Barcelona.
Quan va deixar d’emetre els seus promotors van crear, cap a l’any 2007, aproximadament, Fem Ràdio. Tenia els estudis al mateix indret que Radio Algarabía.
El 18 d’abril de 2018, després d’un temps d’inactivitat, Fem Ràdio va tornar a emetre.
(Informació facilitada per Luis Segarra de “Guía de la radio”)
La producció tèxtil de la fàbrica de la Sedeta es va perllongar fins a la dècada dels setanta, quan la propietat optà per traslladar la fàbrica fora de la ciutat de Barcelona, concretament a Sant Vicent de Castellet (Bages), on anys desprès també tancaria la fàbrica. En els darrers temps la fàbrica funcionava ja només com a magatzem, fins que tanca definitivament l’any 1975. El solar que ocupava la Sedeta era venut a una entitat bancària, concretament l'antiga Caja de Ahorros Provincial de Barcelona, que projectava un conjunt d'habitatges que mai seria executat. Un intens moviment veïnal reivindicatiu afavorirà que l'Ajuntament de Barcelona expropiés el solar i part de les edificacions de la fàbrica per construir-hi equipaments educatius i socials pel barri, en concret l’Escola La Sedeta, l’Institut La Sedeta i el Centre Cívic La Sedeta, a més de la plaça La Sedeta.
La primera etapa de Ràdio Sedeta va estar lligada a l’Institut de Batxillerat La Sedeta de Barcelona. Estava gestionada per l’Associació Ràdio Sedeta. Transmetia en FM des del carrer Indústria. Inicialment transmetia algunes hores de dimarts a dissabte.
El mes d’octubre de 1998 va canviar de freqüència i va ampliar l’horari d’emissió, de dimarts a diumenge.
Cap a l’any 2000 va estar innactiva. A finals de l’any 2001 va tornar a emetre en FM i s’identificava com Ràdio Sedeta i Ràdio Escola Sedeta, passant a estar gestionada per l’Escola La Sedeta de Barcelona, al carrer Sicília entre els carrers de la Indústria i el carrer de Sant Antoni Maria Claret.
Va deixar de transmetre en FM. Un temps després, el mes de novembre de l’any 2016, va tornar a produir programes com Ràdio La Sedeta i els va posar a Sound Cloud.
De l’any 2019 al mes de novembre del 2022 va deixar de funcionar.
La primera emissora de barri de la ciutat de Tarragona va ser Ràdio La Canonja, seguida de Radiografia del barri del Pilar i Ràdio Bonavista. El 17 de febrer de 1986 va iniciar les seves emissions regulars Ràdio Fòrum, la quarta emissora de la ciutat de Tarragona, la precursora de l'emissora municipal Tarragona Ràdio. Cap a l'any 1986 també es va crear a la ciutat Antena Nord-Ràdio Sant Salvador i Ràdio Sant Pere i Sant Pau, impulsada per l'Associació Cultural i recreativa de Sant Pere i Sant Pau. Aquesta entitat durant alguns anys ha rebut una subvenció per part de l'empresa municipal de mitjans de comunicació de Tarragona i una subvenció per part de la Diputació de Tarragona, però funciona de manera totalment autònoma.
L'emissora va establir acords amb Tarragona Ràdio, l'emissora municipal de la ciutat, amb la qual connectava per oferir la programació matinal i tota la programació esportiva.
Ràdio Planetacció va ser una sèrie de pòdcast produïts per alumnes d'Educació Secundària Obligatòria de l'Institut Les Corts, l'Institut Escola Elisabets i l'Institut Escola Sant Felip Neri, tots tres de Barcelona. Als programes l'alumnat reflexionava sobre alimentació, sostenibilitat, feminismes, producció de béns de consum, etc. El projecte el van promoure Justícia Alimentària i la Fundació ADSIS i va comptar amb el finançament de L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. També va participar-hi COMSOC-Comunicació Social. Els continguts es van publicar entre el 18 de març i el 26 d'abril de 2024.
Ràdio Record, inicialment identificada després com RKOR, va començar a emetre en proves el mes de març de 1984 a Granollers. Va ser fundada per Jordi Riba i operava amb una llicència concedida per la Generalitat al realitzador de televisió Esteve Duran el desembre de 1982, entre la trentena que va adjudicar.
L'any 1984, RKOR va formar part de la Cadena 13.
L'any 1992, RKOR Sant Celoni ja funcionava.
Posteriorment, a finals de 1994, RKOR va crear una petita cadena de radiofórmula musical. A ella s'hi va integrar Ràdio Berga, com RKOR Ràdio Berga. En aquell moment RKOR tenia quatre freqüències: RKOR (Granollers), RKOR Ràdio Vic, RKOR Ràdio Berga i RKOR Sant Celoni.
L'estiu de 1999, el Grupo Planeta va comprar RKOR i va llogar la seva freqüència a Radio Intereconomía.
El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i una part de les freqüències van ser aprofitades per a la creació de Radio 5, una cadena comercial que seguia el model de Radio Peninsular de Barcelona que també va operar com a Radio 5 des de 1981 i fins al seu tancament l'any 1984. La seva escassa rendibilitat va provocar la seva reconversió en la radiofórmula informativa Radio 5 Todo Noticias el 18 d'abril de 1994. A la temporada 2012-2013 l'emissora es va identificar com RNE Radio 5 Información. El 14 d'octubre de 2013 va començar una nova etapa de l'emissora en la qual oferia continguts informatius i multitud de mini espais de temàtica diversa. Aleshores va tornar a identificar-se com Radio 5.
